Marta Pérez*

mpere458@xtec.cat

Jordi Brasó**

jordi.braso@uvic.cat

*Licenciada en Educación Física

Profesora del cuerpo de docentes de educación física

de la Generalitat de Cataluña

**Doctor por la Universidad de Barcelona

Profesor de didáctica de la EF en la Universidad de Vic (Catalunya)

Profesor de la Universidad de Barcelona

(España)

Recepció: 07/01/2024 - Acceptació: 26/03/2024

1ª Revisió: 19/03/2024 - 2ª Revisió: 22/03/2024

Documento accesible. Ley N° 26.653. WCAG 2.0

Cita suggerida: Pérez, M. y Brasó, J. (2024). Una proposta ludificada per recordar l'Holocaust. Les llambordes Stolpersteine, petites obres d'art a la ciutat. Lecturas: Educación Física y Deportes, 29(311), 124-134. https://doi.org/10.46642/efd.v29i311.7417

 

Resum

    La proposta presentada està relacionada amb el camp educatiu i es planteja com una metodologia ludificada. L'objecte és l'Holocaust i la memòria històrica, i té com a objectiu apropar els estudiants a la Segona Guerra Mundial i les deportacions nazis. Partint dels adoquins de la memòria històrica, o Stolpersteine, situats en diversos llocs del món, davant de les cases dels deportats, es proposa una activitat competitiva per trobar aquestes petites escultures i al mateix temps una competició en equip en la qual l'objectiu és simular la persecució del bàndol hitlerià contra la població jueva principalment i que tenia com a finalitat la seva exterminació.

    Paraules clau: Gamificació. Holocaust. Stolpersteine. Memòria històrica. Educació Física. Orientació. Geolocalització. Habilitats.

 

Resumen

    La propuesta que se presenta se relaciona con el ámbito educativo y se propone como metodología gamificada. El objeto es el holocausto y la memoria histórica y tiene por objetivo acercar al alumnado a la Segunda Guerra Mundial ya las deportaciones nazis. A partir de los adoquines de la memoria histórica, o Stolpersteine, situados en varios lugares del mundo, frente a las casas de los deportados se propone una actividad competitiva de hallazgo de estas pequeñas esculturas y a la vez de competición por equipos en la que se pretende simular la persecución del bando hitleriano contra la población judía principalmente y cuya finalidad era su exterminio.

    Palabras clave: Gamificación. Holocausto. Stolpersteine. Memoria histórica. Educación Física. Orientación. Geolocalización. Competencias.

 

Abstract

    The proposal presented is related to the educational field and is proposed as a gamified methodology. The object is the Holocaust and historical memory, and its objective is to bring students closer to the Second World War and the Nazi deportations. Starting from the cobblestones of historical memory, or Stolpersteine, located in various places around the world, in front of the houses of the deportees, a competitive activity is proposed to find these small sculptures and at the same time a team competition in which the aim is to simulate the persecution of the Hitlerite side against the Jewish population mainly and whose purpose was their extermination.

    Keywords: Gamification. Holocaust. Stolpersteine. Historical memory. Physical Education. Orientation. Geolocation. Skills.

 

Resumo

    A proposta apresentada está relacionada à área educacional e é proposta como uma metodologia gamificada. O objeto é o Holocausto e a memória histórica e tem como objetivo aproximar os estudantes da Segunda Guerra Mundial e das deportações nazistas. A partir das pedras da memória histórica, ou Stolpersteine, localizadas em vários locais do mundo, em frente às casas dos deportados, propõe-se uma actividade competitiva para encontrar estas pequenas esculturas e ao mesmo tempo uma competição por equipas em que o objetivo é simular a perseguição do lado hitlerista contra principalmente a população judaica e cujo objetivo era o seu extermínio.

    Unitermos: Gamificação. Holocausto. Stolpersteine. Memória histórica. Educação Física. Orientação. Geolocalização. Competências.

 

Lecturas: Educación Física y Deportes, Vol. 29, Núm. 311, Abr. (2024)

---

 

Introducció 

 

Qui som i què fem 

 

    Des del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Ensenyament i Animació Sociodeportiva de l'Institut Agustí Serra i Fontanet, promovem una educació física en el sentit d'afrontar els grans reptes de l'actualitat. Així, la sostenibilitat, l'educació per la pau o la recuperació de la memòria històrica són alguns dels eixos que apareixen en els diferents mòduls d'aquest cicle formatiu. I és aquí on s'ubica la nostra proposta d'activitat física, salut i cultura. Alhora, es busca potenciar tot un conjunt de capacitats clau en l'alumnat necessàries per convertir-se en ciutadans empoderats i crítics.

 

Font: Stolpersteine.eu

 

Context. Per què recuperar la memòria històrica? 

 

    La societat i l'educació del segle XXI de manera conscient o inconscient sovint enterrin el passat històric. Els constants canvis educatius, en una educació líquida com diria Bauman fan que s'oblidin temps anteriors. I sembla que interessa més mirar cap endavant que cap enrere.

 

    Però també és cert que qui perd els orígens, perd la identitat. I amb aquesta idea cal repensar el món educatiu perquè la infància conegui d'on ve, sàpiga què els va succeir als seus pares o avis i, en definitiva, es sensibilitzi per recuperar el record (Brasó, i Arderiu, 2021b). Per tot això és necessari potenciar models que promoguin la recuperació històrica i, amb aquesta idea, s'ofereix aquesta proposta. Es situa dins de l'àmbit de l'educació física i tracta l'orientació i la competència, però és transferible a altres matèries, i està relacionada amb l'Holocaust durant la Segona Guerra Mundial. Concretament tracta les llambordes de la memòria històrica o Stolpersteine (https://www.stolpersteine.eu/), que va crear l'artista Gunter Demnig. El disseny de l'activitat, a més, la fa transferible a qualsevol centre escolar.

 

    Sin embargo, hay que tener en cuenta también la Agenda 2030 de la UNESCO como pieza clave para fomentar una educación de calidad y una ciudadanía más democrática y sensible por un mundo mejor. Por eso la propuesta educativa también trata algunos de los Objetivos de Desarrollo Sostenible y contribuir a hacer un mundo mejor.

 

Procediment. Com relacionar passat i present: Una proposta ludificada 

 

    La proposta s'ubica a la ciutat de Sabadell. Aquesta ciutat té una alta quantitat de stolpersteine en record dels deportats. Amb aquesta idea, des del cicle formatiu de grau superior d'ensenyament i animació socioesportiva de l'Institut Agustí Serra i Fontanet es va dissenyar una proposta ludificada perquè l'alumnat recorrés la ciutat fent activitat física, orientant-se a l'espai, a través del telèfon mòbil. Amb tot, es van dissenyar equips per competir, i que simularien les persecucions nazistes. S'hi va establir un sistema de puntuacions. Així, es guanyaven punts trobant llambordes, fotografiant altres grups i evitant ser fotografiat. Tot i que pogués ser una manera de frivolitzar els fets, es va creure oportú vivenciar la situació. De fet, nombrosos jocs de la infància tracten assassinats, persecucions, massacres, superioritats de l'home respecte a la dona, superioritat de classes, o dominació en general (Brasó, i Torrebadella, 2015, 2017, 2018, 2019). Per tot això, el joc ha d'anar acompanyat de la reflexió del seu significat, si no és així, el que és lúdic, el que és pedagògic en perd el sentit.

 

Objectius i competències 

 

    Recuperar la memòria històrica de l'horror del nazisme, amb una proposta d'activitat física relacionada amb la cerca i la geolocalització de les llambordes, per no perdre el record i mantenir viva la identitat dels pobles

 

    Es busca promoure una cultura per la pau, la memòria històrica bèl·lica i la vulneració dels Drets Humans durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

 

    Es pretén sensibilitzar l'alumnat pel que va significar l'holocaust, visualitzar els oblidats, els deportats i els assassinats pels nazis als camps de concentració.

 

    Els ODS poden ser alhora un element per poder proposar ofertes educatives sensibilitzadores. (Ávalos, Balteiro, Díez, Feliu, Gavilán, Giner et al., 2020; Brasó, 2022; Morán, 2022)

 

Objectiu de Desenvolupament Sostenible. Agenda 2030	Objectiu principal
ODS 3. Salut i benestar	Promoure les accions d'activitat física a partir de propostes culturals per fomentar la salut, la qualitat de vida i el benestar
ODS 4. Educació de qualitat	Recuperar la memòria història a partir de l'activitat física, per fomentar un model de ciutadania culta i que no oblideu el passat històric
ODS 16. Pau, justícia i institucions sòlides	Conscienciar la ciutadania sobre la importància del record dels pobles per poder fomentar una cultura per la pau, el diàleg i la reconciliació, en un món cada cop més bèl·lic i amb uns nivells no de convivència no adequats.

Font: Brasó (2022)

 

    La proposta pretén fomentar competències diverses (Brasó, Pérez, Arderiu &Rillo, 2023; Sarramona, 2004). La competència digital es desenvolupa a partir de la geolocalització amb el telèfon mòbil i, alhora, la presa de decisió contínua a partir de les interpretacions al mapa. La competència personal, social i aprendre a aprendre es relaciona amb tot el conjunt de preses de decisions que com a grup caldrà prendre durant l'activitat, acordar passos a seguir conjuntament i resoldre conflictes que puguin existir. La competència ciutadana es relaciona amb les bones maneres d'actuació que hauran de tenir durant l'activitat, ja que l'entorn, “l'aula”, és la ciutat mateixa, amb gent gran, jove, amb comerços, amb transports, i amb unes normes de conducta i comportament a seguir. Finalment, amb l'activitat gamificada (Rouissi, Garcia &Ferriz, 2020; Sevilla, 2022) es promou la competència en consciència i expressió culturals recordant un moment històric, el nazisme, en què no hi va haver cap mena de respecte per les idees, religions i ètnies diferents.

 

    Per tant, l'àmbit competencial no queda en cap cas descontextualitzat; en canvi, es relaciona plenament amb l'ideal de ciutadà crític que es pretén promoure.

 

Transversalitat. De l'educació física a les altres matèries 

 

    Tot i que la proposta s'ha proposat per a un cicle formatiu de grau superior d'ensenyament i d'animació socioesportiva, s'ha de poder adaptar a qualsevol nivell de l'ESO.

 

    A l'àmbit de l'educació física es pretén:

• Desenvolupar i adquirir un estil de vida saludable a partir del foment de la cultura

• Valorar l'entorn com a espai de pràctica

• Convertir-se en eficient a l'orientació. Ubicació a l'espai a partir del plànol

• Treballar la resistència de baixa intensitat per a l'activitat física perllongada

• Aplicar l'estratègia vinculada al joc motor ia la competició per superar l'adversari

• Adquirir actituds i valors per a la millora de la convivència i fomentar una bona ciutadania.

    Alhora, la transversalitat de la proposta permet tenir en compte altres matèries:

• Ciències socials. Geografia: Els carrers de la ciutat, localitats on s'ubicaven els camps nazis, països a la 2a GM, etc.

• Ciències socials. Història: La 2a GM i els camps de concentració, fets, causes i conseqüències, etc.

• Educació plàstica, visual i audiovisual: Les stoplersteinesón en si mateixes obres d'art, com tantes altres peces que existeixen i que tenen la finalitat de recordar el tràgic passat bèl·lic.

• Tecnologia i digitalització: L’ús de les apps per al bon desenvolupament de l’activitat permet tractar l’àmbit digital.

• Educació en valors cívics i ètics: La pròpia activitat pretén conscienciar en una bona humanitat, en la igualtat o en l'antiracisme.

Subjectes, espai i recursos 

 

    L'activitat va ésser adreçada a tot el conjunt de l'alumnat del CFGS d'Ensenyament i animació socioesportiva (n=60) de l'Institut Agustí Serra i Fontanet, de Sabadell. Es va proposar una prova pilot per transferir l'activitat a batxillerat i ESO.

 

    L'espai de pràctica va ser la pròpia ciutat, Sabadell (Els Stolpersteine ​​a Sabadell, 2018; Gallifa, 2018; Museu d'Història de Sabadell, 2020; Ribé&Camasólivas, 2019), i es va fixar l'atenció als barris del centre i la Creu Alta. La durada de l'activitat, encara que va ser aproximadament de dues hores, se situa en una franja de 1h30 a 3h.

 

    Els recursos utilitzats van ser els telèfons mòbils per fotografiar i orientar-se a l'espai, amb GoogleMaps i amb l'appWhatsapp, amb la funció d'ubicació a temps real (Brasó & Arderiu, 2021a, 2023).

 

Com s'hi juga? 

 

    Per jugar cal fer equips que competiran entre si. Cada equip tindrà compartida la seva ubicació en temps real al telèfon mòbil i, alhora, cal fer un grup de whatsappde classe. La figura docent marca el lloc d’inici i el lloc i hora final de l’activitat. Durant el temps de joc cada equip s'ha d'anar ubicant, buscant les llambordes stolpersteine, mirant el mapa corresponent i fent-se fotografies amb cadascuna d'aquestes peces (+1 punts). Alhora, ha d'intentar no ser fotografiat pels altres equips ni pel docent (-3 punts), i fotografiar-los (+3 punts). En acabar es fa el recompte de punts. Per a més informació es pot consultar a:

 

Enllaç	codis QR
Lloc web: https://sites.google.com/xtec.cat/llambordes

Font: Elaborat pels autors

 

Avaluació 

 

    L'activitat començava amb una avaluació inicial per percebre el coneixement de l'alumnat en relació amb l'holocaust, les deportacions, l'antisemitisme, el feixisme i la Segona Guerra Mundial. D'aquesta manera, es feien un conjunt de preguntes que es debatien. A la part final es feia incidència en el coneixement de les llambordes de la memòria històrica, o stolpersteine, ubicades per tot Europa, en record dels deportats.

 

    Durant l'activitat s'avaluava el compliment de la normativa de joc, el treball en grup, l'eficiència en l'orientació per la ciutat i els bons modes d'actuació a l'entorn i la ciutadania.

 

    Finalment, en finalitzar l'activitat, les puntuacions, a partir del recompte de llambordes i de les fotografies fetes als equips rivals permetien determinar els guanyadors. Així mateix, les preguntes en relació amb els deportats, com l'edat màxima, l'edat mínima, el nombre de dones o la quantitat de nens posaven el punt final a la proposta ludificada. Aquestes últimes preguntes van ser la manera inicial de reflexionar al voltant de la massacre i terror nazi. La poca edat dels deportats, que podrien ser germans dels mateixos alumnes o els seus pares permetien veure com l'alumnat li canviava la cara, es posaven a la pell del que va passar i mostraven incredulitat per tanta tristesa i terror.

 

    Pel que fa a l'activitat, les reflexions finals i l'anàlisi de cada part de l'activitat són indicadors per anar-la millorant cada curs, tant a la proposta gamificada (Brasó, 2018), com per ampliar i ordenar els continguts.

 

    A més, l’alumnat acaba responent a un conjunt de preguntes per valorar la pertinença de la proposta, la idoneïtat de la durada, la dificultat per trobar llambordes, i el compliment per la normativa i el joc net.

 

Com a reflexions finals 

 

    Per a una educació de qualitat, la recuperació de la memòria històrica és clau per no perdre els orígens (Brasó & Torrebadella,2017, 2018; Brasó, Pérez & Arderiu, 2023). I amb aquesta idea, relacionar educació física, història, activitat física i salut permet oferir als alumnes un aprenentatge globalitzat i de qualitat. Els mateixos ODS són també una manera de guiar l'aprenentatge.

 

    L'activitat, a més, té sentit en una idea de promoure l'educació per la pau en un segle XXI bèl·lic, amb guerres per tot arreu, amb videojocs amb molta violència, o amb entorns laborals agressius.

 

    La proposta es presenta perquè es pugui generalitzar en una població més àmplia, en altres nivells de l'ESO, i fins i tot en l'educació primària. També permet ubicar-la a l'entorn familiar com a activitat de cap de setmana. I és que és per a tots els públics, fins i tot l'ús d'altres mitjans de transport també es pot tenir en compte: la bicicleta, el patinet, els patins o el transport públic.

 

    L'activitat ha patit modificacions durant tres cursos. Així, la part prèvia d'explicar més a fons la memòria històrica, l'holocaust, el feixisme i la 2a Guerra Mundial s'han fet més concrets. També s'han simplificat les normes de joc per simplificar-ne la puntuació. I finalment, s'ha ampliat la part de reflexions posteriors, aportant dades estadístiques relacionades amb els assassinats i deportacions. Per acabar, l'educació de qualitat ha de passar per propostes que, a més de promoure aquestes metodologies, també facin adquirir coneixements (Enkvist, 2021) a l'alumnat. Sense tots dos eixos no s'assolirà l'èxit educatiu.

    

    Acabem promovent el joc, i l'educació física com una manera de recuperar el passat de manera crítica, de veure que la història sempre l'expliquen els guanyadors i que cal fer perdurar els moments tràgics passats perquè no tornin a passar en el futur.

 

Referencias 

 

Ávalos, M., Balteiro, M., Díez, R., Feliu, I., Gavilán, D., Giner, A., Guilló, M., Iglesias, M., Lozano, I., Martínez, J., Martínez, M., Menargues, M., Merma, G., Mieres, M., Ortiz, M., Ramírez, G., Sauleda, L., y Urrea, M. (2020). Experiencias de integración de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) en el diseño curricular universitario. Editorial Graó.

 

Brasó, J. (2018). Pere Vergés: escuela y gamificación a inicios del s. XX. Apunts: Educació Física i Esports, 133, 20-37. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2018/3).133.02

 

Brasó, J. (2022). Agenda 2030 y ODS: Salud y bienestar. Propuesta de cápsulas de actividad física virtuales en tiempos de pandemia. En: A. Salvador, A.S. Jiménez Hernández, M. Vergara Arboleda, E.M. Rainha Pereira, R.S. Chacón Pinilla, C.J. Castro Ramírez, M.Á. Martín Sánchez, J. Cáceres Muñoz, A. Pantoja Vallejo, L. Herrera Torres, y T. Perandones González (coord.). Participación, Innovación y Emprendimiento en la Escuela (pp. 158-165). Editorial Dykinson S.L.

 

Brasó, J., y Arderiu, M. (2021a). Cultura de pau, salut, educació i Agenda 2030. Una proposta d’activitat física gamificada per tractar la barbarie nazista amb les llambordes Stolpersteine. III Jornada Catalana de Recerca en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. https://youtu.be/glzbIJXmvv4

 

Brasó, J., y Arderiu, M. (2021b). Las cometas. De la memoria histórica al trabajo competencial en educación física. REIRE. Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 14(2), 1-24. https://doi.org/10.1344/reire2021.14.232363

 

Brasó, J., y Arderiu, M. (2023). Cultura de paz, salud, educación y Agenda 2030: Una propuesta de actividad física gamificada para la barbarie nazista con las baldosas Stolpersteine. Estudios pedagógicos, 49(1), 107-123. https://doi.org/10.4067/S0718-07052023000100107

 

Brasó, J., Pérez, M., y Arderiu, M. (2023). Recuperando la memoria histórica familiar en educación física: los juegos populares de los abuel@s. EmasF. Revista digital de Educación Física 14(81), 1-12. https://emasf.webcindario.com/Recuperando_la_memoria_historica_familiar_en_EF.pdf

 

Brasó, J., Pérez, M., Arderiu, M., y Rillo-Albert, A. (2023). Formación docente en educación física: creación de un repositorio de unidades didácticas (Teacher training in physical education: creation of a repository of didactic units). Retos, 49, 414-426. https://doi.org/10.47197/retos.v49.98114

 

Brasó, J., y Torrebadella, X. (2015). Anàlisi i classificaciódelsjocs de la infància de Joan Amades en funció de la sevalògica interna i del gènere dels practicants (1674-1947). REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 8(2), 18-42. https://raco.cat/index.php/REIRE/article/view/297639

 

Brasó, J., y Torrebadella, X. (2017). El juego motor del marro: una indagación acerca de sus raíces pedagógicas. Revista de dialectología y tradiciones populares, 72(1), 245-264. https://doi.org/10.3989/rdtp.2017.01.010

 

Brasó, J., y Torrebadella, X. (2018). Reflexiones para (re)formular una educación física crítica. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de la Actividad Física y del Deporte, 18(71). http://dx.doi.org/10.15366/rimcafd2018.71.003

 

Brasó, J., y Torrebadella, X. (2019). El juego del marro y la genealogía pedagógica y sociológica del poder disciplinar del deporte. Athenea digital, 19(3), e2364. https://raco.cat/index.php/Athenea/article/view/364140.

 

Els Stolpersteine A Sabadell: memòria gravada en pedra (8 de junio de 2018) Sapiens. https://www.sapiens.cat/temes/actualitat/els-stolpersteine-de-sabadell-memoria-gravada-en-pedra_200808_102.html

 

Enkvist, E. (2021). Controversias educativas: Una conversación con Olga R. Sanmartín. Ediciones Encuentro.

 

Gallifa, P. (10 de junio de 2018). Instal·la des dues plaques Stolpersteine més a Sabadell. Radio Sabadell. https://radiosabadell.fm/noticia/installades-dues-plaques-stolpersteine-mes-sabadell

 

Morán, M. del S. (2022). ODS y cultura: la implementación de la agenda 2030 en el ámbito cultural. Ponencias y reflexiones recogidas en el IV Encuentro de Expertos sobre ODS y Cultura celebrado en París, 2021. Editorial Dykinson S.L.

 

Museu D’història de Sabadell (5 de febrero de 2020). Les Stolpersteine de Sabadell i la memòria del deportat José Pérez Coello: 26-1-2020. Canal Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=gbNA2z2x0EM

 

Ribé, Genís, y Comasòlivas, Joan (2019). Les stolpersteine a Sabadell: homenatge i recuperació de la memòria de les víctimes sabadellenques de la deportació i la barbàrie nazis. Arraona: revista d’història, 38, 178-193. https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/377583

 

Rouissi, A., García, S., y Ferriz, A. (2020). Una experiencia gamificada en Educación Física. Lecturas: Educación Física y Deportes, 25(269), 126-138. https://doi.org/10.46642/efd.v25i269.1974

 

Sarramona, J. (2004). Las competencias básicas en la educación obligatoria. Ediciones Ceac.

 

Sevilla, L. (2022). Uso de la gamificación durante una clase de Educación Física en pandemia. Lecturas: Educación Física y Deportes, 27(290), 173-186. https://doi.org/10.46642/efd.v27i290.2999

Lecturas: Educación Física y Deportes, Vol. 29, Núm. 311, Abr. (2024)