Reglament del joc del rescat, riscat o marro Reglamento del juego del marro
	*1r curs Cicle Formatiu Grau Superior Animació activitats físicoesportives **Universitat Autònoma de Barcelona ***Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (Catalunya)	Jordi Pereira* Gabriel Capó* Xavier Torrebadella** Jordi Brasó*** jbraso@xtec.cat
	Resum           L’article presenta un reglament detallat del joc popular del marro o rescat. En el treball es detallen tots els aspectes que faciliten la posada en funcionament del joc. La proposta s’emmarca dins d’una experiència d’un projecte educatiu dut a terme a un Institut del Vallès Occidental (Catalunya). Per tant, el reglament és fruït de la pràctica del joc en diferents variants històriques. A partir d’aquí s’ha reflexionat sobre quin és el millor reglament per dur a terme.           Paraules clau: Joc. Marro. Reglament. Rescat. Riscat.   Recepció: 2014.11.16 - Acceptació: 2014.12.06
	EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, Año 19, Nº 199, Diciembre de 2014. http://www.efdeportes.com/

1 / 1

1.     Introducció

    El present treball, forma part d’un projecte educatiu dut a terme per un grup d’alumnes d’un Institut de Catalunya. El projecte va consistir en l’organització d’un torneig lúdico-competitiu del joc del rescat o marro.

    En aquest sentit, i tenint en compte el caràcter d’autonomia per part dels alumnes que requereix aquesta experiència, es va elaborar, entre molts d’altres aspectes –com per exemple un vídeo promocional (Brasó, 2014) –, el reglament del joc.

    Partint així de diversos reglaments (Casals, 1942; Chaves, 1963; De nuestro concurso, 1934-35; Guillemard y al., 1988; Jentzer, 1921; Marco, Luis y Ochoa, Eugenio, 1895; Torrebadella i Brasó, 2014), se’n va elaborar un de nou amb la premissa que havia de ser clar, simple i senzill per arbitrar, és a dir, que evités en la mesura del possible les situacions conflictives dins la complicada lògica interna que representa el joc (Torrebadella i Brasó, 2014).

    Pensem que el següent reglament és, i ha de ser, de fàcil aplicació a les classes d’educació física i potenciar així al coneixement històric, recuperant un joc perdut. A més, la complexitat de les situacions físiques i motrius que apareixen en l’activitat, són molt més complexes que en d’altres esports col·lectius (Torrebadella i Brasó, 2014), i per tant, més exigents. Aquest fet, també fa que el rescat sigui idoni per a l’escola, l’institut, o qualsevol centre o entitat promotora de l’activitat física i l’esport en general.

    El reglament es divideix en els següents apartats: el terreny de joc; el nombre de jugadors; el funcionament i la dinàmica del joc; el temps de joc, la distribució arbitral i altres qüestions; les penalitzacions, sancions i expulsions, i la puntuació.

Imatge 1. Jugant al rescat o marro (Marco, Luis y Ochoa, Eugenio, 1895, p. 840)

2.     Reglament

2.1.     El Terreny de Joc

    Els partits es podran jugar en superfícies naturals o artificials, en sorra, en paviment poliesportiu, i també en un terreny irregular. S’utilitzarà un calçat adequat a cada superfície, podent, si el terreny ho permet, anar descalç.

    El terreny de joc serà rectangular i estarà delimitat per diferents zones i línies.

    Les dues línies longitudinals delimitadores del terreny s’anomenen línies laterals.

    Les dues línies transversals delimitadores del terreny s’anomenen línies de fons.

    Hi ha també dues línies paral·leles a les línies de fons, separades per una distància de 2 metres. Són les línies de base i delimiten l’àrea o zona de base.

    L’àrea de base és una zona rectangular a cada extrem de la pista que ocupa tota l’amplada de la pista. És delimitada per la línia de fons, 2 metres de cada línia lateral i una línia de base.

    El terreny té una àrea de càstig, que és un quadrat limitat per les línies de fons, base i lateral, més una per a tancar el quadrat per l’interior de l’àrea de base.

    La zona de morts o salt pont se situa al costat oposat de l’àrea de càstig. No està limitada amb línies, però s’utilitza un con per marcar la zona.

2.2.     Nombre de jugadors

    El nombre de jugadors es decideix abans de començar el partit i no serà menor de 10. El mínim de jugadors per equip és de 10 jugadors. Cada jugador tindrà un capità, que portarà un braçalet distintiu, peto o similar que el diferenciï de la resta de l’equip.

    La següent taula relaciona la mida del camp amb el nombre de jugadors i la finalització d’un partit en relació amb el nombre de persones capturades:

2.3.     Funcionament i dinàmica del joc

    Es col·loquen els dos equips que hauran d’enfrontar-se en la pista. Cada equip durà la seva bandera. Cada equip té una zona als extrems de la pista que s’anomena àrea de base i és el lloc en el qual els jugadors estan segurs i no poden ser capturats. La zona entre les dues bases és el que serà el camp de batalla.

    S’iniciarà el joc escollint a sorts qui comença la partida, i les següents jugades s’iniciaran de manera alternativa, independentment de l’equip que hagi puntuat.

    La primera persona en entrar en joc (llebre) caminarà fins al mig del camp i cridarà “MARRO” perquè l’equip contrari entri en joc.

    Quan l’equip contrari decideixi, posarà en joc una o més persones, que, havent dit “marro” intentaran atrapar (tocar) la llebre en aquesta primera jugada. El jugadors de l’equip de la llebre poden sortir, sempre dient “marro”, a atrapar els rivals que hi ha al camp. Així mateix, l’equip contrari, pot fer el mateix.

    Per tant, un jugador A pot capturar a qualsevol rival que és al camp prèviament de l’entrada del jugador A. I el jugador A pot ser capturat per qualsevol rival que entri al camp, posteriorment a B.

    Qualsevol jugador pot retornar a la seva zona de seguretat i tornar a iniciar el cicle de joc.

    El Joc s’aturarà cada vegada que hi hagi un pres, i tothom tornarà a la base corresponent menys el pres que anirà a la cadena de presos de l’equip que l’ha atrapat.

    Cada persona que entra en joc, o que torna a sortir de la base ha de cridar “marro”. En cas de no dir marro, la jugada serà invalidada i el jugador serà sancionat.

    El primer pres de l’equip, s’ha de situar-te a la línia de la base enemiga i saltar amb els peus junts cap a la pista. En aquest punt l’àrbitre situarà un con que marcarà la posició des d’on començarà la cadena dels morts. El pres es col·locarà al con procurant que els companys el puguin salvar.

    Quan una altre persona es capturada, es col·loca a continuació del primer, agafant-se de la mà, i formant una cadena.

    Si un jugador toca la mà d’un company de la cadena, es salven tots els membres, sempre i quan estiguin agafats de la mà.

    Si un jugador arriba a la base de l’equip contrari sense ser atrapat, guanyarà una vida.

    Les vides guanyades es puntuaran restant un punt a l’equip contrari i alliberant un dels presos de l’equip que ha guanyat la vida.

    En cas que un participant salvi al grup, només es podrà capturar a la persona que ha salvat als companys i la resta es salvaran. Les persones salvades només podran anar a la seva base i només tornaran a iniciar el joc a partir d’aquest moment.

    Els àrbitres poden decidir penalitzar un equip amb un o més punts si aquest té una actitud passiva-defensiva, i també si el comportament general no és l’òptim.

    El joc es finalitzarà si es capturen un nombre predeterminat de membres d’un equip o quan s’acaba el temps preestablert.

2.4.     El temps de joc

    Cada partit tindrà una durada entre 15 i 30 minuts.

    El temps del partit serà cronometrat i aturat en quan hi hagi una captura (tant si ho fa un rival, com si un jugador surt dels límits del terreny de joc), penalització, es faci una vida o quan l’àrbitre ho consideri oportú.

    Qualsevol decisió que es prengui per a canviar la durada del partit, es prendrà abans de començar el partit i per comú acord dels dos equips i del grup arbitral.

    En cas d’acabar el partit en empat es pot optar per:

• fer una última jugada amb un límit de temps màxim de 5 minuts.

• mantenir l’empat

• escollir, per part dels àrbitres, qui ha guanyat en funció de la iniciativa ofensiva que han tingut en el partit.

2.5. La distribució arbitral i altres qüestions

    Hi haurà 6/7 àrbitres:

• Àrbitre Central. (1 o 2): És l’àrbitre que pren l’última decisió; Encarregat d’observar el joc i aturar-lo i penalitzar quan sigui necessari. Es troba situat al centre de la pista però pel lateral. És qui inicia el joc i qui el finalitza.

• Àrbitre de control del temps i els punts. (1): Encarregat de controlar el temps del joc, aturar i reiniciar-lo mitjançant el cronòmetre. També és qui amb una llibreta, apunta els punts aconseguits per a cada equip seguint la pauta determinada per a puntuar. Es troba situat al costat oposat al àrbitre Central i és l’encarregat d’ajudar-lo a controlar les situacions que es puguin originar al partit.

• Àrbitre de les bases (4): Encarregats de controlar els participants quan entren i surten de la base. Si consideren que no han sentit la paraula “marro” quan ha sortit algú de la base, ho comuniquen a l’àrbitre central i s’atura el joc i es penalitza al responsable. També són els responsables de col·locar el con del salt del pres a la posició adequada, i són els que controlen el temps dels sancionats a la zona de càstig durant dues jugades senceres. Estan situats als laterals, a l’alçada de la línia límit de la base de cada equip, un a cada costat. Un de cada base, tindrà al costat la zona de càstig. També seran els encarregats de controlar si algun dels participants arriba a la base contrària i hauran de comunicar-ho a l’àrbitre que controla el temps i puntuació.

• Els àrbitres aniran vestits amb un peto groc i les seves decisions s’hauran de respectar.

• Només el capità de cada equip podrà comunicar-se amb l’àrbitre central en el cas que es generi una situació d’incertesa.

• Els àrbitres tindran la total autoritat per a fer complir les regles del joc en el partit en qüestió.

2.6.     Les penalitzacions, sancions i expulsions

    Les penalitzacions seran classificades segons el grau d’infracció.

a.     Sanció: En cas de sanció el participant:

• s’haurà de dirigir a la zona de càstig i esperar dues jugades completes del joc abans de tornar a participar-hi, o

• es penalitzarà a l’equip amb un punt.

b.     Expulsió: En cas d’expulsió el participant abandonarà la zona de joc durant el que queda de partit.

2.6.1. Tipus d’accions a penalitzar (sancions o expulsions segons consideri l’àrbitre):

• Sortir de la base sense dir “marro”.

• Estar molta estona davant la base enemiga sense dir marro per activar el joc. (Només passa en la primera jugada del partit).

• Conductes no apropiades i insults. (la primera serà una penalització de sanció de 2 jugades a la zona de càstig. La segona vegada significarà una penalització d’un punt a l’equip contrari). El grau de conducta no apropiada pot significar l’expulsió directa del partit i/o torneig.

• Atrapar al contrari agafant-lo més amunt del coll. (Coll, cara i cabells).

• Cops de peu i cops de puny seran penalitzats durament.

• Si el pres mou el con del salt del pres, serà sancionat i el con es col·locarà a 1m de l’àrea de base.

• Si algun defensor mou el con del salt del pres, serà sancionat i el con es col·locarà a 4m més endavant de la zona de base.

• Les empentes seran avaluades segons el moment i la situació, no obstant.

• Qualsevol altre situació que els àrbitres considerin NO adequat pel joc, també serà sancionada segons conveni arbitral.

• L’actitud passiva del grup pot ser penalitzada amb un punt i també és un factor decisiu per a desempatar un partit, en cas que l’àrbitre ho hagi de decidir.

• En el cas que un equip no és presentés a una convocatòria quedarà automàticament eliminat de la ronda i per tant es donarà partit guanyat al rival presentat. (S’esperarà un màxim 5 minuts).

2.7. La puntuació del joc

• Cada persona atrapada és 1 punt per a l’equip “caçador”.

• Cada “Vida” guanyada, salva 1 pres i es valora amb 1 punt per a l’equip.

• En cas que es salvin els membres capturats, la puntuació continua igual, la puntuació és sempre acumulativa.

• El capità de l’equip puntua doble, és a dir, si l’atrapen, l’equip contrari guanya 2 punts,i viceversa.

• Si atrapen la Primera llebre de cada jugada, també computa com a 2 punts.

• Si una llebre surt del camp, es donarà com a atrapada i l’equip “caçador” guanyarà el punt.

• Si el capità és atrapat pel capità de l’equip contrari, l’equip contrari guanyarà 4 punts. 2 punts per ser el capità que atrapa a un adversari, i 2 punts per atrapar al capità de l’equip contrari.

Imatge 2. Gravat del joc del rescat o marro a l’auca Juegos de la Infancia (s.a.)

Acompanya la imatge, la cita: “Al marro es bueno jugar en invierno a no dudar”

Bibliografia

• Brasó, J. (2014). L'anunci publicitari d'un projecte educatiu: Organització d’un torneig del joc popular del rescat o marro. Lecturas: Educación Física y Deportes , 19 (196). http://www.efdeportes.com/efd196/torneig-del-joc-popular-del-rescat-o-marro.htm

• Casals, M. (1942). Gimnasia juegos y deportes. Barcelona: Lib e Imp. Casals

• Chaves, R. (1964). Manual de Educación Física Escolar. Madrid: Doncel.

• De nuestro concurso (1934-35). La escuela en acción. Suplemento a El Magisterio Español , 66-68.

• Guillemard, G. (1988). Las cuatro esquinas de los juegos. Lleida: Agonos.

• Jentzer, K. (1921). Juegos educativos al aire libre y en casa. Madrid: Francisco Beltrán.

• Juegos de la Infancia (s.a). Aleluya. [propiedad de los autores]

• Marco, Luis y Ochoa, Eugenio. (1895). Repertorio completo de todos los juegos. Madrid: Bailly-Bailliere.

• Torrebadella, X.; Brasó, J. (2014). El juego del marro. Análisis de la lógica interna y posibilidades educativas. Tándem. Didáctica de la Educación Física (45), 75-79.

Otros artículos sobre Educación Física

	Búsqueda personalizada
EFDeportes.com, Revista Digital · Año 19 · N° 199 | Buenos Aires, Diciembre de 2014 © 1997-2014 Derechos reservados