La planificació i la programació esportives, un cas pràctic. Proposta al CFGS d’activitats físicoesportives La planificación y la programación deportivas, un caso práctico. Propuesta al CFGS de actividades físico-deportivas
	*Lic. Educación Física, UB **Cursando Lic. Educación Física, UB (Catalunya)	Jordi Brasó i Rius* Irene Andújar** jbraso@xtec.cat
	Resum           L’article presenta una pràctica proposada a l’alumnat corresponent a dues activitats: una planificació de l’aprenentatge del waterpolo, des de la iniciació al perfeccionament, i una programació anual contextualitzada per un grup en concret. La proposta d’activitat pretén ser una aplicació pràctica a tots els aspectes teòrics referents a la programació, a més d’esdevenir una síntesi de tots el continguts treballats durant el curs.           Paraules clau: Aprenentatge. Didàctica. Esport. Planificació. Programació.
	EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, Año 19, Nº 195, Agosto de 2014. http://www.efdeportes.com

1 / 1

1.     Introducció

    Quin és el sentit de planificar? Quina utilitat té? Quina diferència hi ha entre planificació i programació? Ander-Egg (1991) explica i justifica aquests fets analitzant la quantitat d’objectius en la majoria d’activitats de la vida humana i els escassos mitjans i recursos per afrontar-los. Així, en el l’educació física i els esports es fa indispensable, entre moltes altres decisions, racionalitzar i seqüenciar els aprenentatges o establir els mitjans i determinar diferents metodologies. En resum és necessari establir adequadament el què, com, quan, on i amb què es farà, per tal que l’aprenentatge sigui l’òptim.

    La proposta de planificació i programació que es presenta, d’una durada aproximada de quinze hores, fa referència a un projecte a l’aula en el crèdit de Metodologia didàctica de les activitats fisicoesportives corresponent al Cicle Formatiu de Grau Superior al qual pertany (Andújar i Brasó, 2013). Dels diversos marcs teòrics, les reflexions d’Ander-Egg (1991) i Sánchez Bañuelos (1992), entre d’altres, han estat el punt de partida per elaborar l’activitat. Així, els diferents models que analitza i fases per a l’aprenentatge que proposa són rellevants perquè qualsevol proposta esportiva pugui ser racional i òptima. A més a més, s’han pres com a referència models específics esportius. Així, entre d’altres, les propostes com les d’Alippi (2002), Espar (2001) o Baella i Lloret (2002) són d’utilitat per concretat les fases d’aprenentatge per al futbol, l’handbol i el waterpolo respectivament, però també per poder-ho transferir a la proposta esportiva de cada alumne en concret.

    En concret, l’activitat per als alumnes s’ha basat en elaborar una planificació d’un esport, seqüenciant els objectius, distribuint els continguts, determinant les activitats d’avaluació i proposant activitats significatives de tot l’aprenentatge d’una activitat esportiva, des del nivell més baix al perfeccionament. Posteriorment, a partir d’aquesta planificació general, l’alumnat havia d’elaborar una programació anual específica de l’esport triat¹.

    A més, la proposta, pretén ser una síntesi de tot el treball de tot el curs ja que caldrà tenir en compte diversos aspectes treballats en el dia a dia del crèdit com són: l’elaboració i redactat dels objectius i continguts, la determinació de les fases de l’aprenentatge per a la seqüenciació d’objectius i continguts, la proposta d’activitats significatives, la contextualització de la programació a un grup o l’elaboració de fitxes de sessions.

    La metodologia emprada ha implicat un treball molt pràctic com la busqueta d’informació a diferents mitjans, les tasques i reflexions individuals i també en grup, i per tant cooperatives, o la posada en pràctica d’activitats referides a la programació, entre d’altres qüestions. Com a conseqüència cal destacar l’alt nivell de debat, reflexió, anàlisi i síntesi que se li exigia a l’alumne, entre d’altres exigències.

    La imatge 1 mostra un esquema del procés seguit en l’activitat proposada.

Imatge 1. Passos a seguir per estructurar els continguts en fases i elaborar una programació d'un grup

2.     La planificació i programació esportives

2.1.     Contextualització en el currículum

    El projecte proposat implica un treball quasi de tots els objectius que marca el currículum. Pretén ser una activitat de síntesi. De tota manera, n’hi ha uns que són més significatius (taula 1).

Taula 1. Llistat d’objectius de l’activitat

	Objectius principals que es pretenen assolir
1	Determinar els elements que formen part d'un programa d'activitats fisicoesportives.
2	Formular objectius d'ensenyament-animació d'activitats fisicoesportives que siguin realitzables, precisos, contextualitzats i avaluables, a partir de les finalitats establertes i les característiques dels participants.
3	Contextualitzar els continguts de les sessions o d'activitats d'ensenyament/animació d'activitats fisicoesportives, a partir dels objectius definits i els recursos disponibles.
4	Definir instruments d'avaluació d'activitats fisicoesportives segons els criteris de validesa, objectivitat, fiabilitat i estandardització
5	Elaborar fitxes d'activitats o sessions que continguin la informació necessària amb relació als objectius de l'activitat, amb ordre i claredat, i el llenguatge i la simbologia adaptats al context.

    Pel que fa als continguts, l’activitat pretén ser un resum de la part que fa referència als aspectes metodològics de tot el curs, per tant, apareixen tots els continguts que en una part prèvia teòrica s’han treballat. D’aquesta manera, la proposta pràctica té un caràcter procedimental, tot i que calgui una base conceptual, que l’alumne en principi ha de tenir assolida. Els blocs de continguts que es pretenen tractar són, de manera resumida, els de la taula 2.

Taula 2. Llistat de continguts de la proposta

	Continguts que es pretenen treballar amb la proposta
1	Elaboració i disseny d’una programació d’un esport aplicable a un possible cas real mitjançant la descripció d’elements de l’esport, l’establiment de fases, el redactat d’objectius i continguts i les activitats d’avaluació
2	Definició de les sessions d’un programa, tenint en compte tots els elements que cal valorar com són: l’organització i seqüenciació d’objectius i continguts, la possible avaluació o la metodologia emprada
3	Construcció en pràctica de sessions partint de la programació, del context del grup i de les característiques de la sessió, i com a instrument per treballar de manera lògica els continguts.
4	Exposició d’una sessió de la programació al grup-classe, analitzant l’informació que cal comunicar, seleccionant el mitjà idoni de comunicació, el missatge i el control de la comprensió.
5	Anàlisi dels aspectes ben proposats i els errors de la sessió exposada.

2.2.     Definició i parts de la proposta d’activitat

    El procés d’elaboració de planificació i posterior programació per part dels alumnes va consistir en detallar i desenvolupar els següents temes:

2.2.1.     Triar l’esport i elaborar un índex de tots els elements que hi intervenen

    Aquest és el punt de partida de la proposta. Consistiria en respondre bàsicament a dues preguntes:Quines característiques té l’esport que vull tractar? Quins elements intervenen en aquest esport?

    La resposta a aquestes qüestions va consistir en l’elaboració d’un índex de tots els elements que intervenen en l’esport. Així es va tractar la part tècnica, tàctica, física, estratègica, psicològica i teòrica.

    La recerca bibliogràfica i d’articles són els dos recursos principalment utilitzats per poder fer aquest llistat.

2.2.2.     Distribuir els principals elements que intervenen en l’esport en diferents etapes, des de la iniciació més bàsica al perfeccionament

    En aquest apartat, i partint del punt anterior ens vam plantejar les següents preguntes: Quines característiques motrius, cognitives i socials tenen eles alumnes en els diferents nivells de desenvolupament? Quins són els principals objectius, continguts i activitats que caldria treballar en cada moment? Es podria elaborar una seqüència en diferents fases d’aprenentatge?

    L’objectiu d’aquest apartat va consistir en ordenar els aprenentatges en els quals s’ha d’incidir tenint en compte principalment el grau de dificultat.

    En acabar tota aquesta distribució es van obtenir diferents etapes d’aprenentatge.

2.2.3.     Determinar les proves d’avaluació i els ítems corresponents a avaluar

    Les preguntes que ens vam fer basant-nos en els apartats anteriors van ser: Com es pot saber a quina etapa de desenvolupament s’ubica l’alumne? Com es pot saber quins coneixements s’han adquirit?

    Per tant, en aquest apartat d’avaluació, es va fer reflexionar a l’alumne sobre l’avaluació inicial i la final. Es va pretendre que s’identifiquessin diferents ítems i proves per avaluar el subjecte, tant en l’inicio del procés com al final [imatge 2].

Imatge 2. Graella d’avaluació d’un treball relacionat amb el waterpolo

2.2.4.     Escollir un grup d’esportistes hipotètic, contextualitzar-lo en l’etapa corresponent i elaborar una programació anual

    L’apartat va consistir en aplicar el model teòric que s’acabava d’elaborar a un grup de població esportista, contextualitzar-lo en l’etapa corresponent i elaborar la programació en un curs concret [imatge 3]. En aquesta, calia detallar els elements que s’haurien de treballar en cada entrenament, tenint sempre en compte la fase en la qual el grup s’ubicava.

Imatge 3. Programació anual d’un equip de waterpolo

2.2.5.     Desenvolupar 3 setmanes d’entrenament i detallar les fitxes sessions

    Aquesta última fase del treball va consistir en elaborar tres setmanes d’entrenament de manera detallada, és a dir, elaborant les fitxes de sessions i la seqüència d’activitats corresponents [imatge 4].

    Per tant la proposta va implicar una progressió pel que fa a la concreció: d’aspectes molt amplis i generals, com l’anàlisi de l’esport, als moments màxims de concreció: les tasques motrius.

Imatge 4. Sessió de waterpolo

3.     Conclusió

    Tot i la racionalitat de les propostes, i tal i com comenten Ander-Egg (1991) i Sánchez Bañuelos (1992), les planificacions i programacions elaborades s’hauran d’anar readaptant i modificant a partir de les experiències i reflexions extretes en el moment de dur a terme les programacions en el dia a dia, i més si es té en compte que és impossible controlar totes les variables d’actuació (Ander-Egg, 1991). La cita d’Ander-Egg justifica la flexibilitat de les planificacions: “Si algú pensés que un pla o programa ha de concebre’s com alguna cosa inmòbil, cauria en el greu error de considerar l’aspecte instrumental com un fi en sí mateix” (1992, p. 92). A més, les etapes d’aprenentatge són un ideal i són una eina que ha d’ajudar a racionalitzar l’aparició dels continguts en l’ensenyança.

    L’activitat proposada, i valorada molt positivament pels alumnes, és un bon mitjà perquè els alumnes s’introdueixin amb els aspectes relacionats amb les planificacions i programacions esportives, tant en l’àmbit teòric, com en la pràctica.

Nota

1. Part del treball ha estat publicada a la revista digital Lecturas: Educación Física y Deportes (Núm. 182, juliol de 2013, Buenos Aires). Es pot consultar a: http://www.efdeportes.com/efd182/el-waterpolo-des-de-la-iniciacio.htm

Bibliografia

• Alippi, P. (2002). El fútbol a través de sus etapas evolutivas. Lecturas: Educación Física y Deportes (50). http://www.efdeportes.com/efd50/evol.htm

• Andújar, I.; Brasó, J. (2013). El waterpolo: planificació dels objectius i possible avaluació, des de la iniciació a l’alt rendiment. Lecturas: Educación Física y Deportes (182). http://www.efdeportes.com/efd182/el-waterpolo-des-de-la-iniciacio.htm

• Ander-Egg, E. (1991). Introducció a la planificación. Madrid: Siglo XXI de España Editores, S.A.

• Baella, O. L. (2002). Waterpolo. Barcelona: Martínez Roca.

• Catalunya, G. d. (2013). Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Consultat el 20 / 06 / 2013, a http://www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/ fp/titolslogse/actifsesport/animacio/credit10

• Espar, X. (2001). Balonmano. Barcelona: Martínez Roca.

• Sánchez, F. (1992). Bases para una didáctica de la educación física y del deporte. Madrid: Gymnos.

Otros artículos sobre Entrenamiento deportivo

	Búsqueda personalizada
EFDeportes.com, Revista Digital · Año 19 · N° 195 | Buenos Aires, Agosto de 2014   © 1997-2014 Derechos reservados