Programació didàctica de 3r d’ESO. Part VIII ¿Cómo hay que hacer una programación didáctica? Ejemplificación para un curso de Tercero de ESO en Cataluña.  Unidades didácticas: 7. El badminton, 8. Los bailes y las coreografias, 9. La condición física y el excursionismo
	Professor d’educació física Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (Barcelona) (Catalunya)	Jordi Brasó i Rius jbraso@xtec.cat
	Resum           Seguidament es detallen tres unitats didàctiques d’una programació de 3r d’ESO           Paraules clau: Educació física. Programació. Unitat didàctica.
	EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, Año 18, Nº 185, Octubre de 2013. http://www.efdeportes.com/

1 / 1

Programació didàctica de 3r d’ESO. Part VII

A.     Introducció

    Partint de les parts I, II, III i IV, V, VI, VII dels articles anteriors, se segueix l’ordre marcat en l’índex.

    Seguidament es tractaran les unitats didàctiques del tercer trimestre.

    Hem seguit els marcadors en cada títol, seguint l’índex inicial (part I). És per això que el present article comença la numeració en l’apartat 12.

12.     Unitats didàctiques

UD 7: El bàdminton						3r trim.	10h
Materials i recursos	Raquetes, volants, cinta, cons, full d’anàlisi d’autoavaluació i de coavaluació, full de registre
Objectius d’aprenentatge			Competències bàsiques	Criteris d’avaluació
Realitzar activitats físiques relacionades amb el bàdminton i dirigides a millorar l’eficiència i riquesa motriu en aquest esport mitjançant uns hàbits i una actitud òptima.			Autonomia i iniciativa personal. Aprendre a aprendre	1	Millorar l'execució dels aspectes tècnics i l’aplicació dels principis tàctics individuals del bàdminton.
				2	Esforçar-se per augmentar el nivell propi en el bàdminton, buscant estratègies d’aprenentatge i mantenint en tot moment una actitud general respectuosa i correcta.
Mostrar habilitats i actituds de respecte i esportivitat en la participació de les activitats proposades.			Social i ciutadana	3	Aplicar les indicacions generals, regles i normativa del bàdminton i dels jocs derivats d’aquest esport.
				4	Actuar de manera respectuosa, concentrada, motivada i amb una actitud de fair-play.
Connexions amb altres matèries			Llengua; educació per a la ciutadania i els drets humans
Blocs		Continguts
La tècnica (4h)		La tècnica del bàdminton. La presa de la raqueta: pràctica i anàlisi. Anàlisi de la posició bàsica. Pràctica dels cops bàsics: el clear, el drop, el globus, la deixada, el remat i el servei. Preocupació per millorar els elements tècnics del bàdminton. Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
La tàctica (4h)		La tàctica del bàdminton. Anàlisi dels elements tècnics més idonis per ser encadenats i establir una seqüència. Ús de la tàctica bàsica en situacions de joc real proposades i relació amb la tècnica apresa. Preocupació per millorar el nivell tàctic del bàdminton. Conscienciació per mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
El reglament (2h)		La normativa i el reglament bàsic del bàdminton: anàlisi, pràctica i interiorització Les instal·lacions i el material: el camp, el volant, la raqueta i la xarxa. El partit: durada i reglament bàsic. Pràctica de diferents tipus de joc: individual i dobles. Preocupació i respecte per l’ús adequat del material. Acceptació dels resultats obtinguts mitjançant una actitud de fair-play. Conscienciació per mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge, metodologia i recursos TAC								Gestió alumnat
La tècnica del bàdminton.
Demostració i explicació teòrica de les preses de la raqueta i els cops bàsics								Grupal
Pràctica d’exercicis per tal de fer correctament la presa de la raqueta.								Individual
Experimentació d’exercicis analítics dels principals gestos tècnics: el clear, el drop, el globus, el remat i el servei.								Parelles
Reflexió sobre les execucions pròpies i del company dels gestos tècnics mitjançant un full d’anàlisi d’autoavaluació i de coavaluació.								Parelles
Execució de rutines per a treballar els principals gestos tècnics.								Diversa
Pràctica de partits i formes jugades individual·lment i col·lectivament per tal d’aplicar els gestos tècnics apresos a les situacions reals de joc i anàlisi mitjançant un full de registre.								Grups 2 o 4
Realització de les activitats teòriques de l’intranet de l’institut (TIC), mitjançant una pàgina web de realització pròpia i amb l’ajuda del programa edilim relacionades amb la tècnica del bàdminton								Parelles
La tàctica del bàdminton.
Execució de rutines per tal d’iniciar-se en la tàctica individual.								Parelles
Realització de partits, generalment individuals, per tal d’actuar tenint en compte els principis tàctics individuals (en dobles caldrà tenir en compte els principis bàsics col·lectius).								Grups 2 o 4
El reglament del bàdminton.
Anàlisi del reglament general del bàdminton i aplicació als jocs i partits mitjançant un full de registre								Diversa
Realització d’un torneig de bàdminton amb l’ajuda d’un quadrant d’enfrontaments i aplicació del reglament principal als partits jugats.								Parelles
Procediments i instruments d’avaluació								Criteri
Avaluació inicial
Anàlisi grupal mitjançant la realitzacó d’un torneig inicial de partits a 3’ i enfrontant a cada ronda els jugadors de similar nivell entre si.								1
Avaluació formativa
Anàlisi de l’aprenentatge de cada gest tècnic ensenyat, en forma de coavaluació. Els alumnes, es disposaran en grups de quatre: dos realitzaran la prova i dos avaluaran.								1, 2
Anàlisi d’un partit per determinar el nivell tècnic aplicat al joc, els elements tàctics assolits. , l’aplicació del reglament i l’actitud que l’alumne té: motivació, concentració i fair-play (o joc net).								1, 3, 4
Valoració diària dels hàbits i l’actitud a classe (higiene, puntualitat, respecte, concentració, motivació, esforç, fair-play ...)								2, 4
Avaluació sumativa
Resolució d’un examen teòric relacionat amb els elements tècnics, els principis tàctics, la normativa, el reglament i l’actitud idònia que cal tenir.								1, 2, 3, 4
Atenció a la diversitat
Generalitats		Les explicacions gestuals i les demostracions seran les eines principalment usades amb els dos casos d’atenció.
Discapacitat auditiva		S’acompanyaran les explicacions teòriques amb apunts i, si és necessari, se li dirà el que és més important de cada tema. L’avaluació no es modificarà.
Nouvingut		Es passaran dossiers molt senzills principalment amb dibuixos. Les activitats amb recursos TAC s’adaptaran(moltes d’elles, les podrà realitzar sense problemes). L’avaluació es modificarà en l’examen teòric i s’avaluaran els treballs fets.

 

UD 8: Els balls i les coreografies.								3r trim.	11h
Materials i recursos	Aparells de música, música dels diferents tipus de balls, matalassos, full-esboç dels muntatges, full-resum per al gag, material improvisat per al gag, full de pautes per al muntatge coreogràfic, full-croquis dels balls, vídeo (TIC) per a veure les coreografies grupals
Objectius d’aprenentatge				Competències bàsiques		Criteris d’avaluació
Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació, mantenint sempre una actitud respectuosa amb un mateix i amb els altres				D’aprendre a aprendre		1	Emprar tècniques de diferents tipus de balls tenint en compte la música, la parella i el grup.
				D’autonomia i iniciativa personal		2	Crear i posar en pràctica seqüències de moviments (individualment i col·lectivament), amb i sense suport musical.
						3	Mantenir una actitud d’higiene, de respecte i correcta abans, durant i després de realitzar les activitats proposades.
Esforçar-se i valorar les diferents formes de comunicació no verbal				Artística i cultural		4	Participar activament, i de forma motivada, en les diferents activitats que es proposen.
						5	Cooperar amb els companys mitjançant una bona actitud general per tal d’assolir els objectius desitjats en els muntatges i improvisacions que es proposen.
Connexions amb altres matèries					Música
Blocs			Continguts
Els balls per parelles (6h)			Improvisacions amb suport musical: els balls per parelles. Pràctica de diferents tipus de balls per parelles: el txa-txa-txa, el rock and roll. Creació, pràctica i exposició d’improvisacions musicals. Disposició favorable a la pràctica de les activitats d'expressió corporal amb tots els companys i companyes. Disposició d’iniciativa en la realització de diferents activitats proposades. Superació de la vergonya i pràctica dels diferents tipus d’activitats tot i aquest element perturbador. Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
Els balls en grup (3h)			Improvisacions amb suport musical: els balls en grup. Pràctica de diferents tipus de balls: el merengue circular i els ball escocès Cumberland Reef. Disposició favorable a la pràctica de les activitats d'expressió corporal amb tots els companys i companyes. Disposició d’iniciativa en la realització de diferents activitats proposades. Superació de la vergonya i pràctica dels diferents tipus d’activitats tot i aquest element perturbador. Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
Les coreografies (2h)			Realització d'improvisacions individuals i col·lectives, amb i sense suport musical. Creació i exposició de gags (de mim) i curtmuntatges teatrals. Pràctica i encadenaments de diferents figures d’acrosport. Creació, pràctica i exposició d’un muntatge coreogràfic. Preocupació per l’aconseguiment de fites comunes. Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge, metodologia i recursos TAC										Gestió alumnat
Els balls per parelles
Experimentació dels passos bàsics del txa txa txa, sense música i amb música										Individual
Pràctica amb parelles dels passos bàsics (sense i amb música) del txa txa txa a partir de la coordinació dels dos components.										Parelles
Creació improvisada a partir de la música del txa txa txa i tenint en compte els passos bàsics treballats										Parelles
Realització d’improvisacions, tenint en compte la música i canviant de parella										Grupal
Pràctica individual i per parelles dels passos bàsics del rock, sense música i amb música										Diversa
Creació improvisada a partir de la música del rock i tenint en compte els passos i elements bàsics treballats										Parelles
Realització d’improvisacions, tenint en compte la música i canviant de parella										Grupal
Explicació teòrica i posterior pràctica dels elements acrobàtics del rock										Parelles
Presentació d’un esquema, mitjançant un full-esboç, dels passos que tindran (o es pensa que tindrà inicialment) els muntatges.										Parelles
Els balls en grup
Pràctica sense música, i posteriorment amb música, dels passos bàsics de les danses treballades										Grupal
Realització de la dansa apresa en grups cooperatius (8-10)										Grups
Pràctica de dues sessions a càrrec d’instructors: una de merengue circular i salsa, i l’altra de hip-hop										Grupal
Les coreografies
Creació, en grups de 4-5 persones, d’un gag amb mim amb el material que es du a sobre i presentació d’un full-resum										Grups
Explicació teòrica relacionada amb com ha de ser la coreografia: passos, actitud corporal, ocupació de l’espai, durada i vestimenta										Grupal
Reflexió i pràctica de les coreografies del txa txa txa i del rock que caldrà presentar al final de la unitat										Parelles
Preparació dels fulls teòrics (esbossos) amb el passos bàsics del txa txa txa i del rock, i explicant la composició de la coreografia.										Parelles
Visionat de la gravació en vídeo de les coreografies de l’avaluació sumativa (TIC)										Grupal
Procediments i instruments d’avaluació										Criteri
Avaluació inicial
Realització del pas bàsic del txa txa txa per tal d’analitzar el nivell grupal relacionat amb el ritme i la coordinació.										1
Avaluació formativa
Anàlisi de l’execució dels passos apresos del txa txa txa, a partir d’improvisacions de curta durada.										1, 2
Anàlisi de l’execució d’una dansa en grup apresa, a partir de l’avaluació del professor i la coavaluació										1
Anàlisi de l’execució dels passos apresos del rock, a partir d’improvisacions de curta durada.										1, 2
Valoració de l’actitud mostrada en les sessions dutes a terme pels instructors de merengue, salsa i hip-hop										3, 4
Creació d’un gag de mim i presentació de l’obra davant dels companys. Presentació d’un full explicant el tema del gag										2, 4, 5
Valoració diària dels hàbits i l’actitud general de l’alumne a partir de l’avaluació per part del professor i l’autoavaluació dels alumnes										3, 4, 5
Avaluació sumativa
Representació de coreografies del txa txa txa i del rock i presentació de dues fitxes teòriques explicant gràficament els muntatges.										1, 2, 4, 5
Atenció a la diversitat
Generalitats		Les explicacions gestuals i les demostracions seran les eines principalment usades amb els dos casos d’atenció.
Discapacitat auditiva		S’acompanyaran les explicacions teòriques amb apunts i, si és necessari, se li dirà el que és més important de cada tema. Pel que fa a la part pràctica, l’alumne, en les activitats amb música, si no ho sent, es disposarà al costat de l’altaveu. Si inclús no pogués distingir el ritme de la música, caldrà que es basi i segueixi la parella. L’avaluació no es modificarà.
Nouvingut		Caldrà que la parella (o el grup) l’ajudi i el guiï (aquesta actitud de la parella també serà valorada i avaluada). Les activitats amb recursos TIC seran iguals per a tothom ja que es tracta de visionar els balls realitzats. Pel que fa als altres aspectes, no hi haurà cap modificació. L’avaluació de les fitxes és per parella (l’alumne nouvingut pot realitzar la part dels gràfics i dibuixos).

 

UD 9: La condició física i l’excursionisme.								3r trim.	8h
Materials i recursos	Pilotes, pitralls, cons, full de registre de les proves de condició física, llibre de text, dossier teòric, mapes, brúixoles, plànol de l’institut, fites i material bàsic per a fer la sortida d’excursionisme
Objectius d’aprenentatge					Competències bàsiques	Criteris d’avaluació
Valorar la pràctica regular d’activitat física, tant en el medi urbà com en el natural, com a mitjà de millora de la salut i la qualitat de vida.					Autonomia i iniciativa personal	1	Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, participant en les activitats que es proposen, mantenint una bona actitud abans, durant i després de la pràctica i identificant quina és la qualitat física susceptible de millora
Manifestar autonomia en l’organització i planificació d’activitats al medi natural, mitjançant el coneixement de les normes principals de seguretat, de les mesures preventives i actuant amb respecte i cura de l’entorn en les activitats al medi natural.					Autonomia i iniciativa personal En el coneixement i la interacció amb el món físic.	2	Realitzar de forma autònoma recorreguts al medi natural i curses d’orientació, utilitzant l'equipament, eines i tècniques d'orientació adients i tenint en compte les normes principals de seguretat i prevenció.
						3	Mostrar una actitud de respecte i prevenció al medi natural i de les activitats dutes a terme de forma general.
Connexions amb altres matèries				Ciències de la naturalesa; ciències socials, geografia i història; educació visual i plàstica
Blocs			Continguts
La condició física (3h)			Condicionament de les qualitats relacionades amb la salut: resistència aeròbica, flexibilitat i força resistència general, mitjançant la posada en pràctica de sistemes i mètodes d'entrenament. Realització d’una bateria de proves de condició física per tal d’analitzar el nivell inicial, intermig o final de l’alumne i reflexió sobre el nivell que s’hauria de tenir Realització de recorreguts en el medi natural, utilitzant l'equipament, les eines i les tècniques d'orientació adients. Reflexió dels beneficis de les activitats a la natura per tal de treballar la condició física. Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
L’excursionisme (5h)			Realització de recorreguts en el medi natural, utilitzant l'equipament, les eines i les tècniques d'orientació adients. L’excursionisme. La muntanya i el clima: característiques bàsiques. Elements d’orientació a la muntanya: els elements naturals, el mapa i la brúixola. Pràctica d’activitats amb el mapa i la brúixola. Pràctica i resolució de curses d’orientació. Realització d’una sortida d’excursionisme: Beuda-Mare de Déu del Mont. Coneixement i pràctica de les normes de prevenció i seguretat per a la realització d'activitats al medi natural. Precaucions abans de realitzar l’activitat al medi natural. Actuació preventiva i de seguretat durant la realització de l’activitat al medi natural. Reflexió i actitud de respecte pel medi natural.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge, metodologia i recursos TAC										Gestió alumnat
La condició física.
Pràctica d’activitats i jocs per a treballar la condició física										Diversa
Realització de la bateria de proves de condició física passada al primer trimestre.										Individual
Reflexió sobre els resultats obtinguts en les proves i relació amb les puntuacions del primer trimestre mitjançant el full de registre										Individual
Reflexió sobre la relació entre la condició física i les activitats al medi natural, amb l’ajuda del llibre de text.										Grupal
Experimentació de l’ús de diferents sistemes i mètodes d’entrenament aplicats a les activitats a la natura.										Diversa
L’excursionisme.
Pràctica d’orientació a l’institut per tal de conèixer el nord amb l’ajuda dels elements naturals i artificials.										Parelles
Experimentació de diferents activitats per tal de familiaritzar-se amb el mapa i amb la brúixola.										Diversa
Dibuix a mà alçada, en planta i proporcionat, de l’institut i les seves instal·lacions i posterior realització del croquis en net i amb regle.										Individual
Realització d’una cursa d’orientació a l’institut.										Parelles
Explicació teòrica, amb el suport d’un dossier, relacionada amb la temàtica de l’orientació i l’excursionisme: orientació, punts cardinals, el mapa, la brúixola, la preparació d’una sortida i la prevenció.										Grupal
Preparació i realització d’una sortida, d’excursionisme d’unes 3h: Beuda-Mare de Déu del Mont. Durant la sortida es faran activitats relacionades amb:l’orientació espacial amb l’ajuda dels elements naturals (el sol, la humitat i les soques dels arbres) i artificials; el posicionament del mapa orientat de forma òptima en relació amb la ruta a seguir; les indicacions sobre les prevencions que cal prendre durant la sortida; reflexions sobre el respecte pel medi natural.										Grupal
Procediments i instruments d’avaluació										Criteri
Avaluació inicial
Reflexió grupal, mitjançant preguntes, relacionada amb l’excursionisme.										1, 2
Avaluació formativa
Realització i muntatge d’una cursa d’orientació per parelles per dins de l’institut										2
Anàlisi dels resultats obtinguts en la bateria de proves de la condició física passada al primer trimestre.										1
Valoració del full de marques presentat i reflexió autoavaluativa sobre els resultats obtinguts										1
Valoració de l’actitud i hàbits que ha tingut l’alumne durant les sessions dutes a terme a l’institut (puntualitat, higiene, esforç, respecte, participació, cooperació ...), a partir de l’avaluació del professor i l’autoavaluació dels alumnes.										1, 3
Valoració, de forma individual, de la sortida realitzada.										2, 3
Avaluació sumativa
Resolució d’un examen teòric relacionat amb l’excursionisme i l’actitud en relació amb el medi natural.										2, 3
Atenció a la diversitat
Generalitats		Les explicacions gestuals i les demostracions seran les estratègies principalment usades amb els dos casos d’atenció. En el bloc relacionat amb l’excursionisme, si els alumnes no ho entenen, s’individualitzarà l’explicació.
Discapacitat auditiva		S’acompanyaran les explicacions teòriques amb apunts i, si és necessari, se li dirà el que és més important de cada tema. L’avaluació no es modificarà.
Nouvingut		Es passaran dossiers molt senzills principalment amb dibuixos. L’avaluació es modificarà en l’examen teòric i s’avaluaran els treballs fets. També, per valorar la part teòrica, es tindrà en compte la correcta execució de la part pràctica (sobretot pel que fa a la cursa d’orientació), ja que en aquesta unitat cal tenir molt clars els conceptes per poder actuar amb èxit en la pràctica.

13.     Recursos d’internet, bibliografia i altres recursos i materials d’interès

13.1.     Recursos d’internet.

    Per a cada unitat didàctica es detallen els principals recursos d’internet idonis en cada cas. L’objectiu de les següents referències és poder utilitzar-les en determinats casos, com per exemple, en cas de pluja, per a alumnes lesionats, per a recuperar determinades activitats ... així se’n destaquen les següents:

www.juga-la.cat	Són activitats d’aprenentatge d’esport i ciutadania, per a primària i per a secundària, proposats per la Fundació del Barça i la UNESCO. Les activitats es poden utilitzar en qualsevol unitat didàctica ja que tracten temes relacionats amb les actituds i valors a l’esport i es divideixen en diferents grups: activitat inicial, activitat de síntesi. De cada activitat s’hi detalla la durada aproximada, l’organització social idònia, i les característiques d’aquesta.
www.observatoridelesport.net	És una web que ofereix informació per fer un seguiment del fenomen esportiu i perquè es puguin prendre decisions en els seus àmbits de competència
www.xtec.cat/˜fprats2/	És una webquest que es pot relacionar amb la UD5 de la programació (El tractament del cos i les olimpíades). El títol del recurs és: Valors de l’esport i l’olimpisme: educació olímpica. Pot ser una activitat d’utilitat per a alumnes que no vinguin a la sortida (ja sigui perquè estan castigats, malalts, o per qualsevol altre motiu).
www.xtec.cat/~jdiaz124/wq-ct/cataleg/catalogo.htm	En aquesta adreça s’hi poden trobar caceres del tresor i webquests relacionades amb l’educació física.
www.xtec.cat/˜mvidal	És una webquest que es pot relacionar amb la UD2 (Les qualitats físiques bàsiques i la salut). El títol és el següent: En forma, un hàbit saludable.

13.2.     Llibres de text per als alumnes

• ARIÑO, J i BENABARRE, S (2008); Projecte Olímpia-4. Tercer i quart cursos ESO. Educació física. Barcelona. Serbal.

• GONZÁLEZ, M i RIERA, Ò (2007); Educació física. 3/4 ESO. Barcelona. Teide.

13.3.     Bibliografia específica per a dur a terme la programació.

• ANTÚNEZ,S. (1992); Del proyecto educativo a la programación de aula. Barcelona. Graó.

• C.N.R.E.E. (1992); Alumnos con necesidades educativas especiales y adaptaciones curriculares. Madrid.

• BARTA,A.; DURAN,C. (1996); 1000 ejercicios y juegos de gimnasia rítmica deportiva, BCN: Paidotribo.

• BLÁZQUEZ(1990); Evaluar en educación física. Barcelona. INDE.

• BRASÓ, J., PÉREZ,M.(2002); La cognición a partir de la educación física. Buenos Aires. EF Deportes nº 54.

• BRASÓ, J., PÉREZ,M.(2002); La velocidad en el futbol sala. Buenos Aires. EF Deportes nº47.

• CASTAÑER,M.;TRIGO,E. (1995); La interdisciplinariedad en la educación secundaria. Barcelona. INDE.

• COLL, C (2007); Las competèncias en la educación escolar: algo más que una moda y mucho menos que un remedio. Barcelona. Aula de Innovación Educativa núm 161.

• DAZA,G.,GONZÁLEZ,C.(1997); Handbol?...Quina passada! Barcelona. FCH.

• DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1993); Currículum Educació Secundària Obligatòria. Àrea d’educació física. Barcelona. Generalitat de Catalunya.

• ESPAR,X. (2001); Balonmano. Barcelona. Martínez Roca.

• FEDME (2004); Guia de muntanya, Ministeri de medi ambient.

• GARCIA RUSO, H.M. (1997); La danza en la escuela. INDE. Barcelona.

• IGUACEL,M., OCHOA,M. (1990); Iniciación al bádminton. CEPID. Zaragoza.

• LUQUE,F. LUQUE, F.J. (1995); Guía de juegos escolares con balones y pelotas. Madrid. Gymnos.

• MATEU, M., DURAN, C., TROGUET,M. (1992); 1000 ejercicios y juegos aplicados a las actividades corporales de expresión. Paidotribo. Barcelona.

• MONTESINOS, D. (2004); La expresión corporal, su enseñanza por el método natural evolutivo, Barcelona. INDE.

• MOSSTON,M., ASHWORTH,S. (1996); La enseñanza de la educación física, la reforma de los estilos de enseñanza. Barcelona. Hispano-Europea.

• POZO, J. I. (1996), Aprendices y maestros. Madrid. Alianza Editorial.

• SÁNCHEZ BAÑUELOS,F.(1992); Bases para una didáctica de la educación física y el deporte. Madrid. Gymnos.

• SERRAMONA, J. (2007); Entrevista Jaume Serramona. Escola Catalana núm. 445. Barcelona

• TRIGO,E., PIÑERA DE LA, S. (2000); Manifestaciones de la motricidad; Barcelona. INDE.

• VERNETTA,M., LÓPEZ,J., PANADERO,F. (1996), El acrosport en la escuela. Barcelona. INDE.

• VVAA (2001), Nuevas tendencias metodológicas. La iniciación deportiva basada en los deportes colectivos, Madrid. Gymnos.

13.4.     Bibliografia d’interès general

• BOTTON, A. (2001); El consol de la filosofia. Barcelona. La magrana.

• CARDÚS, S. (2000); El desconcert de l’educació. Barcelona. La campana.

• GUTIÉRREZ,M. (2003); Manual sobre valores en la educación física y el deporte, Barcelona. Paidós.

• HUXLEY, A. (1987); Un mundo feliz. Barcelona. Plaza&Janes.

• JULIANO, D. (1993); Educación intercultural. Escuela y minorías étnicas, Madrid. Eudema.

• MARINA,J.A. (2004); Aprender a vivir, BCN. Ariel.

• MICHÉA,J-C. (1999); La escuela de la ignorancia, Madrid. Acuarela.

• SENNETT,R. (2000); La corrosión del carácter. Barcelona. Anagrama.

• TONUCCI,F. (1996), La ciudad de los niños. Madrid. F.G.S.R.

• VILANOU,C. I COLLELLDEMONT,E. (2000); Historia de la educación en valores. Desclée de Brower. Bilbao

• VVAA (2004), Adolescencia y deporte. Barcelona. INDE.

13.5.     Normativa i documents d’orientació de l’administració per a la realització de la programació.

• Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. És la part específica de la Llei de l’Educació de Catalunya per a l’Educació Secundària Obligatòria.

• Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, article 121.

• DIRECCIÓ GENERAL DE L’EDUCACIÓ BÀSICA I EL BATXILLERAT (març 2009); Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’educació bàsica. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Es pot trobar a internet a l’adreça www.xtec.cat/edubib. El text explica de forma detallada com cal fer una programació partint dels elements més generals i normatius i arribant a l’elaboració de les unitats didàctiques.

Otros artículos sobre Educación Física

	Búsqueda personalizada
EFDeportes.com, Revista Digital · Año 18 · N° 185 | Buenos Aires, Octubre de 2013 © 1997-2013 Derechos reservados