efdeportes.com

Programació didàctica de 3r d’ESO. Part VII

¿Cómo hay que hacer una programación didáctica? Ejemplificación para un curso de Tercero de ESO en Cataluña. 

Unidades didàcticas: 4. Gimnastica artística deportiva; 5. Tratamiento del cuerpo y Olimpiadas; 6. El futbol. Parte VII

 

Professor d’educació física

Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, Barcelona

(Catalunya)

Jordi Brasó i Rius

jbraso@xtec.cat

 

 

 

 

Resum

          Seguidament es detallen tres unitats didàctiques d’una programació de 3r d’ESO

          Paraules clau: Educació Física. Programació. Unitat didàctica.

 

 
EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, Año 18, Nº 184, Septiembre de 2013. http://www.efdeportes.com/

1 / 1

Programació didàctica de 3r d’ESO. Part VI

A.     Introducció

    Partint de les parts I, II, III i IV, V, VI dels articles anteriors, se segueix l’ordre marcat en l’índex.

    Seguidament es tractaran les unitats didàctiques del segon trimestre.

    Hem seguit els marcadors en cada títol, seguint l’índex inicial (part I). És per això que el present article comença la numeració en l’apartat 12.

12.     Unitats didàctiques

UD 4: La gimnàstica artística esportiva.

2n trim.

10h

Materials i recursos

Matalassos, espatlleres, trampolins, plinton, poltre (i d’altres), dossier teòric, llibre de text, fitxa d’autoavaluació dels elements tècnics, fitxa de coavaluació de les ajudes.

Objectius d’aprenentatge

Competències bàsiques

Criteris d’avaluació

Realitzar activitats físiques relacionades amb la gimnàstica artística dirigides a millorar l’eficiència i riquesa motriu.

D’aprendre a aprendre

1

Practicar i millorar l’execució dels elements tècnics treballats de la gimnàstica esportiva.

2

Ajudar els companys per tal d’executar els elements tècnics de la gimnàstica i poder aconseguir les fites personals proposades.

Manifestar autonomia en les activitats proposades i valorar les capacitats individuals, potenciant l’afany de millora individual, mitjançant una actitud òptima i respectuosa.

Autonomia i iniciativa personal

3

Emprar de forma òptima el material i les instal·lacions, responsabilitzar-se per la seva adequada utilització i respectar les normes generals d’actuació, d’higiene i de seguretat

4

Esforçar-se per vèncer les dificultats que apareixen quan es practiquen tècniques esportives

Connexions amb altres matèries

Llengua; ciències de la naturalesa; educació per a la ciutadania

Blocs

Continguts

Els elements de terra (7h)

Anàlisi i pràctica d’exercicis de terra amb i sense ajudes.

Pràctica dels diferents tipus de girs (amb i sense fase aèria) i encadenaments: longitudinals, transversals i anteroposteriors.

Girs en l’eix longitudinal: 90º, 180º, 270º i 360º.

Girs en l’eix transversal: la tombarella endavant, la tombarella enrere, la cinquena i altres girs més complexos amb ajudes.

Girs en l’eix anteroposterior: la roda i la rondada.

Pràctica dels diferents tipus de recepció segons la superfície de contacte amb el terra.

Pràctica d’exercicis en els quals cal mantenir la posició: l’àngel, la vertical amb tres recolzament i la vertical amb 2 recolzaments.

Preocupació per aconseguir fites personals mitjançant la cooperació.

Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.

Els elements amb aparells (3h)

Anàlisi i pràctica d’exercicis de salt amb el trampolí, el poltre i el plinton.

Pràctica de la tècnica bàsica i d’exercicis bàsics per a familiaritzar-se amb aquest instrument.

Pràctica d’exercicis senzills: la carpa oberta, la carpa endavant i el salt del lleó.

Preocupació i respecte per la utilització adequada del material i les instal·lacions.

Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.

Activitats d’ensenyament-aprenentatge, metodologia i recursos TAC

Gestió alumnat

Els elements de terra

Explicació teòrica relacionada amb els elements tècnics de terra de la gimnàstica esportiva

Grupal

Demostració d’alguns dels elements de terra

Diversa

Explicació i reflexió teòrica relacionada amb les ajudes dels diferents elements tècnics de terra de la gimnàstica esportiva

Grupal

Realització de jocs i exercicis genèrics de preparació per a realitzar posteriorment els elements tècnics proposats

Grupal

Pràctica en trios dels principals elements tècnics de terra i anàlisi mitjançant l’autoavaluació.

Grups cooperatius

Realització, en forma de coavaluació, de les ajudes de forma correcta quan el company realitza un element tècnic que encara no ha après

Grups cooperatius

Execució d’exercicis preparatoris i del elements bàsics de la gimnàstica utilitzant una filera de matalassos

Individual

Pràctica dels elements de la gimnàstica esportiva de forma encadenada

Individual

Els elements amb aparells

Reflexió teòrica sobre l’actitud de concentració i respecte que cal tenir davant dels elements amb aparells

Grupal

Pràctica d’exercicis per aprendre a realitzar correctament les 4 fases d’un sals: carrera, batuda, vol i recepció

Individual

Pràctica d’exercicis bàsics (amb ajuda i sense) relacionats amb els diferents tipus de salt amb el trampolí (sense i amb aparells)

Individual

Realització d’activitats grupals (2 subgrups) i coordinatives en les quals intervenen els trampolins i en les quals cal haver automatitzat les fases del salt

Grups cooperatius

Procediments i instruments d’avaluació

Criteri

Avaluació inicial

Anàlisi pràctic dels exercicis més elementals de la gimnàstica esportiva (àngel, tombarella endavant, tombarella enrere i roda) per determinar el nivell grupal, individual i l’actitud individual

1, 4

Avaluació formativa

Realització d’una prova pràctica de la tècnica de salt amb el trampolí, el plinton i el cavall: realització d’alguns dels elements bàsics (la carpa, el salt de lleó, l’interior i l’exterior).

1

Presentació d’un full d’autoavaluació del progrés d’aprenentatge de l’alumne en relació amb els elements treballats

1, 4

Presentació d’un full de coavaluació en relació amb les òptimes ajudes del company

2

Valoració diària dels hàbits i l’actitud en general: higiene, esforç; ús correcte del material; implicació en la recollida i muntatge; compliment de les normes generals (com la higiene i la puntualitat) i les de seguretat; cooperació i ajudes, i interès general mostrat.

2, 3, 4

Avaluació sumativa

Realització d’una prova pràctica dels elements tècnics de terra treballats, segons el nivell individual, de la gimnàstica esportiva: àngel, tombarelles, roda, verticals, optatius

1

Atenció a la diversitat

Generalitats

Les explicacions gestuals i les demostracions seran les eines principalment usades amb els dos casos d’atenció.

Discapacitat auditiva

S’acompanyaran les explicacions teòriques amb apunts i, si és necessari, se li dirà el que és més important de cada tema. L’avaluació no es modificarà.

Nouvingut

En la part teòrica, es passaran dossiers molt senzills principalment amb dibuixos. Pel que fa a l’avaluació, l’entrega del full d’autoavaluació l’emplenarà el company (esdevindrà una coavaluació) i el full que ha de fer valorant el company (coavaluació) no el realitzarà (tot això tenint en compte que l’alumne encara no entén la llengua, en cas contrari no hi haurà adaptació).

 

UD 5: El tractament del cos i les olimpíades.

2n trim.

4h

Materials i recursos

Cons, testimonis, cinta mètrica, dossier teòric del Museu Olímpic, videoteca del Museu Olímpic (TIC), aparells de mesura del Museu Olímpic (TIC)

Objectius d’aprenentatge

Competències bàsiques

Criteris d’avaluació

Adoptar una actitud reflexiva i crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la societat actual i valorar-ne els efectes positius

D’autonomia i iniciativa personal

1

Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la societat actual mitjançant l’anàlisi històric.

Tractament de la informació i digital

2

Analitzar la història i les característiques relacionades amb les Olimpíades i el tractament del cos.

3

Valorar les Olimpíades com a fenomen social

Connexions amb altres matèries

Ciències de la naturalesa; educació per a la ciutadania i els drets humans; ciències socials, geografia i història

Blocs

Continguts

Les Olimpíades a l’IES (1h)

Pràctica i reflexió de les diferències de nivell de les qualitats físiques bàsiques entre els alumnes.

Reflexió sobre les Olimpíades com a fenomen social: història, característiques, instal·lacions i relació amb la societat en general.

El museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona (3h)

Pràctica i reflexió de les diferències de nivell de les qualitats físiques bàsiques entre els alumnes i comparació amb els atletes olímpics.

Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als mitjans de comunicació i a la societat en general.

Anàlisi i evolució del tractament del cos i l’activitat física durant la història.

Reflexió de la pròpia actitud del tractament del cos i l’activitat física a la vida diària.

Reflexió sobre les Olimpíades com a fenomen social: història, característiques, instal·lacions i relació amb la societat en general.

Activitats d’ensenyament-aprenentatge, metodologia i recursos TAC

Gestió alumnat

Les Olimpíades a l’IES.

Explicació i reflexió inicial relacionada amb les olimpíades

Grupal

Realització d’unes olimpíades a l’hora de classe amb les proves següents: velocitat, relleus i salt de longitud.

Diversa

Valoració del nivell individual i grupal en relació amb les olimpíades realitzades a l’institut

Grupal

El Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona

Visita al Museu Olímpic i de l’esport de Barcelona. La visita es dividirà en les següents parts:

  • Explicació relacionada amb la Barcelona Olímpica, els símbols olímpics i la història de les Olimpíades.

  • Reflexió i resolució d’un qüestionari relacionat amb les Olimpíades i el tractament del cos al llarg de la història.

  • Visita general dels objectes olímpics i esportius exposats.

  • Visualització d’alguns vídeos (en grups de 3-4 alumnes), triats pels components del grup, de moments olímpics de la videoteca del museu (TIC).

  • Comparació de les diferències entre els atletes olímpics i els alumnes mitjançant els instruments tecnològics de mesura. Relació de les dades obtingudes amb les dels rècords olímpics (recurs TAC).

Diversa

Visita de dues instal·lacions esportives utilitzades en les Olimpíades de Barcelona: L’estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi.

Grupal

Reflexió escrita sobre algun dels aspectes apresos durant la sortida.

Individual

Procediments i instruments d’avaluació

Criteri

Avaluació inicial

Reflexió grupal de preguntes relacionades amb les olimpíades, la Barcelona Olímpica i el tractament de l’esport.

1, 2, 3

Avaluació formativa

Realització d’un dossier, relacionat principalment amb el tractament del cos al llarg de la història i també amb les Olimpíades, que caldrà respondre a mesura que es va visitant el museu i en el qual, a la part final hi haurà una fitxa d’autoavaluació.

2

Reflexió per escrit sobre els aspectes apresos durant la sortida.

1, 2, 3

Valoració diària de l’actitud i els hàbits de l’alumne i el grau de conscienciació pel que fa als aspectes relacionats amb el fenomen olímpic i el tractament del cos.

1, 3

Atenció a la diversitat

Generalitats

El caràcter teòric de la unitat fa difícil establir generalitats per als dos casos d’atenció

Discapacitat auditiva

En l’explicació teòrica al museu i a les instal·lacions, es posarà a primera fila. Pel que fa les altres activitats i a l’avaluació, aquestes seran iguals a les del grup classe.

Nouvingut

Les activitats en les quals hi ha explicacions teòriques, en la mesura que es pugui, s’acompanyaran d’imatges. Per a la posterior realització del dossier, es realitzarà amb l’ajuda d’un company (si el nivell de llenguatge és més o menys acceptable), o s’adaptarà mitjançant molta part gràfica i d’imatges.

 

UD 6: El futbol.

2n trim.

10h

Materials i recursos

Pilotes, pitralls, cons, tanques, piques (i d’altres), xiulet, full-resum dels principis tàctics, dossier teòric, llibre de text, ordinador (TIC), article de diari (Iniesta como ejemplo, de “La Vanguardia”)

Objectius d’aprenentatge

Competències bàsiques

Criteris d’avaluació

Practicar diferents activitats relacionades amb el futbol i valorar la millora de les habilitats derivades d’aquest esport per tal d’augmentar la riquesa motriu i la millora de la condició física.

D’aprendre a aprendre

1

Resoldre situacions de joc en l’esport col·lectiu del futbol, aplicant coneixements tècnics i tàctics.

2

Esforçar-se en les activitats proposades per tal d’incrementar el nivell tècnic, tàctic i estratègic en el futbol.

Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat, en les activitats reglamentades practicades.

Social i ciutadana

Autonomia i iniciativa personal

3

Aplicar les indicacions, regles i normativa del futbol i dels jocs derivats d’aquest esport mitjançant la tolerància i l’esportivitat.

4

Cooperar amb els altres nois i noies per aconseguir fites comunes respectant els resultats en els jocs i esports i tenint, en tot moment, una actitud general correcta.

Connexions amb altres matèries

Llengua; educació per a la ciutadania i els drets humans

Blocs

Continguts

La tècnica (4h)

La tècnica del futbol.

Pràctica dels diferents tipus de passada:

Pràctica dels diferents tipus de passada segons la distància: curta, a mitja distància i llarga.

Pràctica dels diferents tipus de passada segons la trajectòria: per terra (o rasa), amb bot, alta.

Pràctica dels diferents tipus de passada segons la superfície de contacte: interior, exterior, empenya, puntera.

Pràctica dels diferents tipus de recepció de la pilota o control relacionant la superfície de contacte i el moviment i situació de la pilota (alta, mitja altura i rasa).

Pràctica de les tècniques bàsiques de conducció tenint en compte les superfícies de contacte i l’ús d’un o dels dos peus.

Pràctica dels diferents tipus de tirs a porteria, tenint en compte les superfícies de contacte i la trajectòria de la pilota.

Experimentació d’altres tècniques ofensives (refús, tackle ...).

Pràctica de la posició bàsica defensiva.

Ús de les diferents tècniques segons la situació i a partir de jocs i activitats de tipus global.

Exposició per grups d’una seqüència de tres exercicis d’un element tècnic.

Preocupació per millorar les habilitats motrius relacionades amb el futbol.

Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.

La tàctica i l’estratègia (4h)

La tàctica del futbol

La tàctica individual: principis bàsics i pràctica de diferents activitats de millora.

La tàctica col·lectiva.

Els mitjans bàsics col·lectius.

Pràctica i millora dels mitjans bàsics col·lectius en atac: el desmarcatge ofensiu, el desmarcatge defensiu i la paret.

Experimentació, pràctica i millora dels mitjans bàsics col·lectius en defensa: les ajudes i les cobertures.

Els sistemes de joc, pràctica i millora: la defensa individual (en marcatge nominal i per proximitat).

L’estratègia del futbol.

Les fases del joc: Concepte, característiques i pràctica.

Pràctica de jocs i activitats per treballar les diferents fases del joc: atac, defensa, contraatac i replegament.

Pràctica de jocs i activitats per encadenar les diferents fases del joc i resoldre les situacions proposades

Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats.

Interiorització d’una actitud de fair-play o joc net.

Actuació de forma respectuosa, de cooperació i de tolerància amb els companys i els adversaris.

Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.

La part física i el reglament (2h)

La part física del futbol.

Pràctica de diferents activitats i jocs aplicats a millorar la condició física (la força, la resistència, la velocitat i l’amplitud de moviment aplicada al futbol) a partir del futbol.

La part normativa, reglamentària, psicològica i teòrica de futbol.

La normativa i el reglament: coneixement, pràctica i interiorització.

Les instal·lacions i el mòbil.

El partit: durada i reglament bàsic.

Actuació en tot moment d’una actitud de concentració i motivació, sobretot en les activitats i jocs grupals i d’oposició.

Anàlisi dels principis bàsics per prevenir lesions abans i després de la pràctica del futbol.

Classificació dels tipus de futbol: futbol sala, futbol 7, futbol 11, speed futbol (2x2).

Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició indispensable per aconseguir un objectiu.

Actuació de forma concentrada, amb constància i motivació durant el joc.

Reflexió de l’actitud que cal tenir durant el joc per assolir l’objectiu final.

Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.

Activitats d’ensenyament-aprenentatge, metodologia i recursos TAC

Gestió alumnat

La tècnica

Demostració i explicació de la tècnica dels principals elements del futbol

Diversa

Execució d’exercicis analítics (principalment per parelles1) i sense oposició dels gestos tècnics mínims per a poder jugar a futbol: la passada, la recepció i la conducció.

Diversa

Execució de circuits per a treballar principalment la conducció de la pilota

Individual

Pràctica d’exercicis de 2xPorter, 2x1 i 3x2 per a treballar la passada, la conducció, la recepció i el tir.

Diversa

Realització de jocs reduïts de 2x2 i 3x3 per treballar els principals gestos tècnics que apareixen quan es realitza aquest esport.

Grups 4-6

Pràctica de jocs generals per a treballar algun element tècnic que apareix al futbol

Grupal

Pràctica de jocs de cooperació-oposició de tot el grup-classe per a aplicar la tècnica a situacions de joc reals i relacionar-la amb la part tàctica, estratègica, física i reglamentària del futbol.

Grupal

Reflexió sobre l’element tècnic que cal usar en situacions particulars d’un partit

Diversa

La tàctica i l’estratègia

Experimentació de situacions d’1x1 per tal de treballar la tàctica individual bàsica.

Parelles

Pràctica de jocs reduïts per a treballar els mitjans bàsics col·lectius (principalment la paret, els encreuaments i les ajudes) i també el tipus de marcatge segons la ubicació de la pilota i els adversaris.

Grups reduïts 4-6

Pràctica de d’exercicis i jocs grupals per tal de treballar la tàctica col·lectiva i comprendre les quatre fases del joc

Grupal

Realització de jocs bàsics progressius en relació amb la dificultat per assolir l’objectiu i representatius de les diferents fases del procés d’ensenyament i aprenentatge: el joc de les 10 passades, el futbol-rugbi, el cinquè bol i el futbol.

Grupal

Realització de partits de futbol adaptats pel que fa al nombre de jugadors i el terreny de joc per tal d’afavorir en l’aprenentatge.

Grupal

Explicació teòrica i reflexiva sobre els principis bàsics de la tàctica individual i col·lectiva amb el suport d’un full-resum

Diversa

La part física i reglamentària del futbol

Pràctica d’exercicis i jocs derivats del futbol per a treballar la condició física.

Diversa

Anàlisi del reglament bàsic del futbol mitjançant explicacions teòriques i demostracions.

Grupal

Pràctica d’arbitratges per parts dels alumnes i aplicació del reglament, tant pel que fa a les actuacions tècniques del joc com al comportament dels jugadors al camp

Individual o parelles

Realització i posterior reflexió d’un test d’Internet (TIC) a classe (si plou) o a casa relacionat amb el reglament del futbol. El test es troba a la pàgina web2: http://www.hachemuda.com/test-arbitraje/

Individual o parelles

Reflexió, mitjançant un article de diari o similar, sobre l’actitud que cal tenir quan es fa activitat física.

Individual

Procediments i instruments d’avaluació

Criteri

Avaluació inicial

Realització d’un torneig en forma de triangular servirà per veure el nivell grupal i detectar certs comportaments dels alumnes. El grup que descansa omplirà una fitxa d’observació avaluativa a una part del grup que fa l’activitat.

1, 4

Avaluació formativa

Realització de passades curtes (3m) per parelles. L’objectiu serà fer el màxim nombre de passades en 1’.

1

Realització de 5 llançaments a porteria des de diferents posicions des d’una distància de 6m. L’objectiu serà fer gol, sense porter, però de tal forma que la pilota entri entre un dels dos pals laterals de la porteria i un con situat a 1m del pal.

1

Valoració periòdica de l’aplicació del reglament i normativa en les activitats proposades a partir de l’avaluació del professor i l’autoavaluació per part dels alumnes

3

Valoració dels hàbits i l’actitud diària general de l’alumne (higiene, puntualitat, esforç, cooperació, motivació, joc net ...).

2, 4

Visionat d’un vídeo en el qual s’hi mostra una conducta antiesportiva i agressiva. Caldrà reflexionar per escrit sobre les preguntes proposades. El vídeo es pot veure l’enllaç: http://www.youtube.com/results?search_type=&search_query=pepe+madrid&aq=f

3

Avaluació sumativa

Resolució d’un examen teòric per determinar el nivell conceptual i actitudinal de l’alumne assolit. L’activitat actitudinal relacionada amb la reflexió d’un article de diari es pot incloure en aquest examen.

1, 3

Pràctica d’un partit de 3x3 en un terreny d’uns 5x10m per valorar el nivell procedimental i conceptual global assolit i l’actitud mostrada.

1, 2, 3, 4

Atenció a la diversitat

Generalitats

Les explicacions gestuals i les demostracions seran les eines principalment usades amb els dos casos d’atenció.

Discapacitat auditiva

S’acompanyaran les explicacions teòriques amb apunts i, si és necessari, se li dirà el que és més important de cada tema. L’avaluació no es modificarà.

Nouvingut

Es passaran dossiers molt senzills que consistiran en la realització d’un diccionari català-anglès del futbol. Les activitats amb recursos TAC s’adaptaran o es canviaran per dossiers adaptats al nivell de l’alumne. Pel que fa a l’activitat relacionada amb la realització d’un arbitratge, s’adaptarà a l’alumne i, si cal, no realitzarà l’activitat i simplement participarà com a jugador (de totes formes, tenint en compte que el futbol és un esport conegut per arreu del món, s’intentarà que realitzi l’activitat). L’avaluació es modificarà en l’examen teòric i s’avaluaran els treballs fets.

Notes

  1.  Aquests exercicis tenen la finalitat d’obtenir el màxim temps de treball per part de l’alumne en els gestos esmentats. Així s’afavoreix més ràpidament a l’adquisició de l’aprenentatge de l’element tècnic treballat.

  2.  Aquesta activitat es realitzaria a l’aula d’informàtica en un dia de pluja i en el qual fós impossible realitzar la sessió pràctica prevista. En cas contrari, els alumnes farien el test des de casa.

13.     Bibliografia

13.2.     Llibres de text per als alumnes

  • ARIÑO, J i BENABARRE, S (2008); Projecte Olímpia-4. Tercer i quart cursos ESO. Educació física. Barcelona. Serbal.

  • GONZÁLEZ, M i RIERA, Ò (2007); Educació física. 3/4 ESO. Barcelona. Teide.

13.3. Bibliografia específica per a dur a terme la programació

  • ANTÚNEZ,S. (1992); Del proyecto educativo a la programación de aula. Barcelona. Graó.

  • C.N.R.E.E. (1992); Alumnos con necesidades educativas especiales y adaptaciones curriculares. Madrid.

  • BARTA,A.; DURAN,C. (1996); 1000 ejercicios y juegos de gimnasia rítmica deportiva, BCN: Paidotribo.

  • BLÁZQUEZ(1990); Evaluar en educación física. Barcelona. INDE.

  • BRASÓ, J., PÉREZ,M.(2002); La cognición a partir de la educación física. Buenos Aires. EF Deportes nº 54.

  • BRASÓ, J., PÉREZ,M.(2002); La velocidad en el futbol sala. Buenos Aires. EF Deportes nº47.

  • CASTAÑER,M.;TRIGO,E. (1995); La interdisciplinariedad en la educación secundaria. Barcelona. INDE.

  • COLL, C (2007); Las competèncias en la educación escolar: algo más que una moda y mucho menos que un remedio. Barcelona. Aula de Innovación Educativa núm 161.

  • DAZA,G.,GONZÁLEZ,C.(1997); Handbol?...Quina passada! Barcelona. FCH.

  • DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1993); Currículum Educació Secundària Obligatòria. Àrea d’educació física. Barcelona. Generalitat de Catalunya.

  • ESPAR,X. (2001); Balonmano. Barcelona. Martínez Roca.

  • FEDME (2004); Guia de muntanya, Ministeri de medi ambient.

  • GARCIA RUSO, H.M. (1997); La danza en la escuela. INDE. Barcelona.

  • IGUACEL,M., OCHOA,M. (1990); Iniciación al bádminton. CEPID. Zaragoza.

  • LUQUE,F. LUQUE, F.J. (1995); Guía de juegos escolares con balones y pelotas. Madrid. Gymnos.

  • MATEU, M., DURAN, C., TROGUET,M. (1992); 1000 ejercicios y juegos aplicados a las actividades corporales de expresión. Paidotribo. Barcelona.

  • MONTESINOS, D. (2004); La expresión corporal, su enseñanza por el método natural evolutivo, Barcelona. INDE.

  • MOSSTON,M., ASHWORTH,S. (1996); La enseñanza de la educación física, la reforma de los estilos de enseñanza. Barcelona. Hispano-Europea.

  • POZO, J. I. (1996), Aprendices y maestros. Madrid. Alianza Editorial.

  • SÁNCHEZ BAÑUELOS,F.(1992); Bases para una didáctica de la educación física y el deporte. Madrid. Gymnos.

  • SERRAMONA, J. (2007); Entrevista Jaume Serramona. Escola Catalana núm. 445. Barcelona

  • TRIGO,E., PIÑERA DE LA, S. (2000); Manifestaciones de la motricidad; Barcelona. INDE.

  • VERNETTA,M., LÓPEZ,J., PANADERO,F. (1996), El acrosport en la escuela. Barcelona. INDE.

  • VVAA (2001), Nuevas tendencias metodológicas. La iniciación deportiva basada en los deportes colectivos, Madrid. Gymnos.

13.4.     Bibliografia d’interès general

  • BOTTON, A. (2001); El consol de la filosofia. Barcelona. La magrana.

  • CARDÚS, S. (2000); El desconcert de l’educació. Barcelona. La campana.

  • GUTIÉRREZ,M. (2003); Manual sobre valores en la educación física y el deporte, Barcelona. Paidós.

  • HUXLEY, A. (1987); Un mundo feliz. Barcelona. Plaza&Janes.

  • JULIANO, D. (1993); Educación intercultural. Escuela y minorías étnicas, Madrid. Eudema.

  • MARINA,J.A. (2004); Aprender a vivir, BCN. Ariel.

  • MICHÉA,J-C. (1999); La escuela de la ignorancia, Madrid. Acuarela.

  • SENNETT,R. (2000); La corrosión del carácter. Barcelona. Anagrama.

  • TONUCCI,F. (1996), La ciudad de los niños. Madrid. F.G.S.R.

  • VILANOU,C. I COLLELLDEMONT,E. (2000); Historia de la educación en valores. Desclée de Brower. Bilbao

  • VVAA (2004), Adolescencia y deporte. Barcelona. INDE.

13.5.     Normativa i documents d’orientació de l’administració per a la realització de la programació.

  • Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. És la part específica de la Llei de l’Educació de Catalunya per a l’Educació Secundària Obligatòria.

  • Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, article 121.

  • DIRECCIÓ GENERAL DE L’EDUCACIÓ BÀSICA I EL BATXILLERAT (març 2009); Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’educació bàsica. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Es pot trobar a internet a l’adreça www.xtec.cat/edubib. El text explica de forma detallada com cal fer una programació partint dels elements més generals i normatius i arribant a l’elaboració de les unitats didàctiques.

Otros artículos sobre Educación Física

  www.efdeportes.com/
Búsqueda personalizada

EFDeportes.com, Revista Digital · Año 18 · N° 184 | Buenos Aires, Septiembre de 2013
© 1997-2013 Derechos reservados