El waterpolo: planificació dels objectius i possible  avaluació, des de la iniciació a l’alt rendiment El waterpolo: planificación de los objetivos y posible evaluación, desde la iniciación al alto rendimiento
	*1r curs CFGS Activitats físicoesportives **Llicenciat en C.A.F.E. (Catalunya)	Irene Andújar* Jordi Brasó** brapercat@yahoo.es
	Resum           L’article presenta una proposta de distribució d’objectius, continguts i activitats d’avaluació en les diferents fases del waterpolo, des de la iniciació al perfeccionament. Tota aquesta seqüenciació s’ha elaborat a partir de les característiques pròpies del subjecte en cada fase i la distribució racional dels continguts. La proposta a més, no és rígida, ja que poden haver-hi variacions en cada fase i, a més un subjecte, o l’equip poden estar a la vegada en dues o tres fases, per tant, la seqüenciació és únicament una manera òptima per a distribuir els diferents aprenentatges dels jugadors.           Paraules clau: Aprenentatge. Iniciació. Perfeccionament. Programació. Waterpolo.
	EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires - Año 18 - Nº 182 - Julio de 2013. http://www.efdeportes.com/

1 / 1

1.     Introducció

    El següent article forma part d’una part d’un treball més ampli que s’ha basat en elaborar i desenvolupar una programació esportiva dins del crèdit de Metodologia didàctica de les activitats fisicoesportives (120 h) a un Institut de Catalunya. En el projecte s’han desenvolupat els següents apartats: descripció dels elements de l’esport, elaboració de fases des de la iniciació al rendiment, determinació d’objectius i continguts, detall de les activitats i de l’avaluació, proposta d’una programació per a un grup concret i desenvolupament de sessions. De tota manera, en el següent escrit es presenta l’apartat més general i d’utilitat per a qualsevol programació esportiva, en aquest cas, de waterpolo. Així, igual que amb d’altres propostes de programació esportiva com la de Baella i Lloret (2002) o la d’Espar (2001) es tracten les fases elaborades en aquest esport, fet que ha de permetre desenvolupar qualsevol programació específica d’una manera racional ja que els objectius i continguts estan seqüenciats de forma progressiva pel que fa a la dificultat i a les característiques del subjecte en cada fase.

2.     Taula d’objectius, continguts i avaluació

    La següent taula detalla els principals elements que caldrà tenir en compte quan es vulgui fer una programació anual de waterpolo. La taula està distribuïda en etapes. De cadascuna d’aquestes se’n detallen diferents aspectes:

• les característiques prèvies dels subjectes en l’inici de l’etapa (CARACT. PRÈVIES)

• els objectius que es pretenen assolir (OBJECTIUS)

• els continguts que es treballaran (CONTINGUTS)

• una proposta d’avaluació inicial, mitjançant els elements o ítems que cal valorar (AV. INICIAL)

• una proposta final d’avaluació, mitjançant els elements o ítems que cal valorar i que s’hauran tractat durant tot el curs (AV. FINAL)

    A més a més, en cada etapa es detalla l’edat en la qual el participant hi arribarà, de forma hipotètica si comencés a practicar la natació, i posteriorment el waterpolo, des d’abans dels tres anys. Lògicament, aquesta correlació entre l’edat i les etapes no existirà si els jugadors s’inicien més tard o tenen un ritme d’aprenentatge més lent.

    La proposta que es presenta és la següent:

Etapes	Caract. Prèvies	Objectius	Continguts	Av. Inicial	Av. Final
1 (0-3 anys)	No saben nedar Tenen por a l'aigua El nivell motriu és baix Tenen problemes en la flotació El desplaçament és mínim	Familiaritzar-se amb el medi. Surar a l’aigua amb ajuda i sense. Desplaçar-se dins l'aigua amb ajuda.	Experimentació dels elements i moviments més senzills de relació amb el medi aquàtic mitjançant jocs de coordinació, sensorials i motrius: peus, mans, respiració i apnea	Moviment de braços. Moviment de peus. Fica el cap dins l’aigua Fa bombolletes amb la boca dins l’aigua. Obre els ulls dins l’aigua.	Immersió. Flotació dorsal. Flotació ventral. Canvi de posició dorsal-ventral. Acció de llançar-se al buit + cabussar-se. Estil gosset.
2 (3-5 anys)	Neden amb dificultat i no arriben a fer grans desplaçaments. Tenen poca força i motricitat	Nedar en posició ventral i dorsal. Assolir un grau mínim d’autonomia en la flotació, el salt, el desplaçament i l’apnea.	Experimentació de la tècnica bàsica de desplaçaments . Pràctica d’activitats de la flotació, de salt i de busseig	Moviment de braços Pica de peus agafat al xurro. Busseja curtes distancies. Surt a respirar sense ajuda. Es tira a l’aigua i surt sense ajuda.	Rolido del cap. Flotació i desplaçament mínim dorsal i ventral sense ajuda. Busseja distàncies curtes. Respira quan ho necessita i no s’empassa aigua
3 (5-8 anys)	Neden, sense fer gaires desplaçaments. No distingeixen els rols d’atac i defensa. Tenen dificultats en el desplaçament i maneig de la pilota No dominen la tècnica específica del waterpolo	Iniciar-se en l'esport, mitjançant la normativa i tècnica bàsica Familiarització amb la pilota. Millorar la tècnica de la natació Potenciar les qualitats físiques bàsiques a partir de jocs	Pràctica d’exercicis, tasques, jocs i partits que fomentin la tècnica bàsica del waterpolo, la resistència aeròbica, la velocitat de desplaçament, la cooperació i oposició i la lògica interna de l’esport Millora de la tècnica bàsica de la natació	Neda crol, esquena, braça i busseja Domina algun element tècnic del waterpolo	Neda crol i braça amb pilota. Es desplaça, recepciona i manté1 Juga un partit i coopera amb els companys
4 (8-12 anys)	Neden amb bona tècnica. Cooperen en els jocs, però poc Atacants: Baix nivell de col·locació2 al camp, de protecció de la pilota, de passada3 i de llançament4 Defensa: Baix nivell d’interceptacions, i de cooperació	Millorar la natació, la resistència i la velocitat Potenciar el bon maneig de la pilota Atacant: Mantenir la possessió de la pilota, posicionar-se en l'arc, iniciar-se en el contraatac. Defensa:Anticipar-se a les jugades, aprendre les formes bàsiques de defensar5	Millora de la tècnica i tàctica bàsica d’atac6 i defensa7 del waterpolo mitjançant els exercicis, jocs i partits Treball d’activitats de cooperació i comunicació d’equip, en atac i defensa	Es posa en arc. Pràctica de la protecció de la pilota, Millora de la precisió en les passades i a diferents distàncies Pràctica de la conducció amb i sense oposició Pràctica de l’acuït i la interceptació Ús de diversos tipus de defensa. Ús de la cooperació entre companys	Crea moviments en arc. Intercepta i treu pilotes. Domina el maneig de pilota, la recepció amb una mà, la passada, la conducció i les tècniques bàsiques de llançament
5 (12-15 anys)	Les formes de cooperació són cada vegada més complexes Atacant: No acaben les jugades, perden pilotes, passades lentes i encara cauen, potència en el llançament, però baixa eficàcia. Defensa: Intercepten poques pilotes, els costa sortir de contraatac.	Millorar la tècnica específica del waterpolo Atacant: Dominar la pilota i la seva tècnica eficientment Cooperar en situacions de partit per aconseguir un avantatge numèric o de posició Defensa: Anticipar-se a les jugades, treure pilotes, tenir una bona defensa de porteria i dominar les ajudes	Pràctica de la tècnica del waterpolo i la tàctica individual i col·lectiva bàsica mitjançant partits. Domini de la passada, la recepció, la interceptació i el llançament en situacions reals de joc	Controlen el temps de possessió. Ús de passades ràpides i precises. Col·locació en la línia de passada. Eficàcia en el llançament.	Fa jugades ràpides d’atac. Fan defenses ràpides i efectives. Intercepta pilotes i surt de contraatac. Resol un 1x1 Domini de situacions amb cooperació i oposició
6 (15- 18 anys)	Saben les normes de joc i la tècnica correcta però encara tenen errades. Atacant: saben posicionar-se en arc, fan passades lentes i jugades curtes. Defensa: Treuen pilotes, saben col·locar-se en posició de defensa i fer ajudes però encara els hi costa.	Millorar la condició física específica del waterpolo Atacant: Perfeccionar la tècnica del waterpolo. Acabar el temps de possessió en gol, Defensa: Anticipar-se a les jugades, defensar a porteria mitjançant les ajudes	Millora de la condició física al gimnàs Atacant i Defensa Pràctica de situacions reals de partit aplicant les tècniques bàsiques i tàctiques elementals	Exercicis i rutines de gimnàs amb el propi pes i amb pes baix. Jocs per avaluar diferents aspectes: superioritats, possessió al límit del temps, recuperacions ràpides, interceptacions, ajudes...	Execució d’una rutina bàsica al gimnàs Jocs i exercicis per avaluar diferents aspectes: superioritats, possessió al límit del temps, recuperacions ràpides, interceptacions, ajudes, basculació...
7 ( +19 anys)	Coneixen bé la tècnica, la tàctica, i el reglament, cooperen però tenen poc control emocional Atacant: Encara fallen algunes jugades, passes i xuts en moments d’estrès Defensa: Fallen en ajudes i en defensa a porteria (sobretot en homes de menys i moments decisius)	Potenciar situacions estressant per tal de resoldre-les amb eficàcia Atacant, Defensa: Millorar tots els aspectes que els jugadors fallin, principalment el llançament, l’atac i la defensa	Atacant, Defensa Cohesió i comunicació d'equip, Pràctica de partits amb constants estímuls estressants (penalitzacions i premis)	Potència la velocitat de xut. Efectivitat amb un home de més. Efectivitat amb un home de menys. Actitud en joc.	Potència i velocitat de xut. Efectivitat homes de més. Efectivitat homes de menys. Actitud en joc.

3.     Conclusió

    Tot i que la proposta s’ha creat a partir de l’anàlisi detallat i de la lògica motriu de l’esport, no es descarta que puguin haver-hi variacions que s’adeqüin més als diferents nivells. També cal destacar que no s’han tractat de manera detallada els aspectes actitudinals ni conceptuals i que en programacions específiques, caldrà tenir en compte aquests aspectes. De tota manera, pensem que la proposta ha de ser una eina d’ajuda a entrenadors, monitors per a unificar criteris comuns a l’hora d’ensenyar l’esport del waterpolo de manera racional i, en definitiva, òptima.

Notes

1. Amb una mà. En aquest cas, la prova que cal fer-li consisteix en fer peus de waterpolo, mantenint la pilota, a l’aire, amb una mà (durant 1 minut).

2. Per exemple, no es posicionen bé en arc.

3. Baixa precisió.

4. Poca força i coordinació.

5. Zona, pressing, pals...

6. Per mantenir la possessió (passada, recepció, conducció), d’ubicació al camp, de desplaçament i llançament.

7. Interceptacions, acuits i ajudes.

Referències bibliogràfiques

• Baella, O. i Lloret, M. (2002). Waterpolo. Martínez Roca, Barcelona.

• Catalunya, G. d. (2013). Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Consultat el 20 / 06 / 2013, a http://www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/fp/titolslogse/actifsesport/animacio/credit10

• Espar, X. (2001). Balonmano. Martínez Roca, Barcelona.

Otros artículos sobre Actividades Acuáticas

	Búsqueda personalizada
EFDeportes.com, Revista Digital · Año 18 · N° 182 | Buenos Aires, Julio de 2013   © 1997-2013 Derechos reservados