Programació didàctica de 3r d’ESO. Part III ¿Cómo hay que hacer una programación didáctica? Ejemplificación para un curso de Tercero de ESO  en Cataluña. Objetivos generales, competencias, contenidos y conexiones con otras materias. Parte III
	Professor d’Educació Física Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (Barcelona)	Jordi Brasó i Rius jbraso@xtec.cat
	Resum           L’article mostra un exemple dels objectius generals, competències, continguts i connexions amb d’altres matèries.           Paraules clau: Educació Física. Programació. Unitat didàctica.
	EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires - Año 18 - Nº 180 - Mayo de 2013. http://www.efdeportes.com/

1 / 1

A.     Introducció

    Partint de les parts I i II dels articles anteriors, se segueix l’ordre marcat en l’índex.

    Seguidament es tractaran els objectius generals, les competències, els continguts i les connexions amb les altres matèries.

    Hem seguit els marcadors en cada títol, seguint l’índex inicial (part I). És per això que el present article comença la numeració en l’apartat 5.

5.     Objectius generals

    L’educació secundària obligatòria ha de contribuir, tal i com marca el decret 143/2007, a desenvolupar determinades habilitats i competències que queden reflectides en uns objectius generals¹. La matèria d’educació física, per tant, ha de contribuir a treballar en tots els cursos, els màxims objectius possibles. A més, dues finalitats de l’educació obligatòria són el desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida, per tant, l’educació física hi tindrà un paper rellevant.

    Tot això quedarà concretat en els objectius generals propis de la matèria que, en el cas de l’educació física a l’ESO, són els següents:

    Per a cada curs i tal i com proposa la Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat aquests objectius cal concretar-los si cal en funció dels continguts, i repetir-los amb els matisos que calgui sempre que sigui necessari. Així, el segon nivell de concreció d’aquests objectius anteriors, per a aquest curs són els següents:

    Aquests objectius s’acabaran de concretar en un tercer nivell de concreció: en cada unitat didàctica s’exposa aquesta concreció mitjançant els objectius didàctics o d’aprenentatge.

6.     Competències per a l’educació secundària obligatòria

6.1.     Competències bàsiques

    El Decret 143/2007 defineix la competència com la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. Per tant, les competències tenen un fort caràcter procedimental i conceptual.

    A més d’aquest concepte es tindran en compte, per desenvolupar aquesta programació, determinades idees de diferents autors. Així, Arnau i Zabala (2008) opinen que les competències es poden desenvolupar però no ensenyar ja que es duen a terme en situacions, moments i condicions concretes i, per tant, és impossible predeterminar la seva ensenyança. Completant la idea anterior, per a Serramona (2007), una competència implica utilitzar coneixements, habilitats i actituds. Però l’èmfasi es posa en l’habilitat, per tant és una dimensió pràctica. Així, el saber (conceptes); el saber fer (procediments), i el saber ser i estar (actituds) quedarien inclosos dins del saber actuar (competències). Aquest mateix autor incideix també en el caràcter interdisciplinar de les competències i explica que l’educació física és una excel·lent ocasió per a practicar, entre d’altres aspectes, hàbits morals.

    També, cal destacar, seguint Coll (2007), que les competències han d’implicar aprenentatges significatius i funcionals tal i com proposen les teories constructivistes, però a més han de ser el component més important i principal de l’educació escolar. Aquest autor opina que les competències prioritàries per a l’ESO són aquelles que converteixen l’aprenent en un aprenent competent, les que es basen en la capacitat per seguir aprenent durant tota la vida i les que permeten desenvolupar les capacitats metacognitives que fan possible un aprenentatge autònom i autodirigit.

    Per últim, cal afegir que les competències no són directament avaluables (Coll, 2007). Per poder determinar el seu desenvolupament s’ha de fer a partir dels continguts elegits, dels indicadors que es fixin i de les activitats que es demanin als alumnes.

    Tot això caldrà tenir-ho en compte pel que fa a les competències que proposa el sistema educatiu i que cal desenvolupar durant tota l’etapa. Així, se n’estableixen les següents:

    Aquestes competències, s’han d’assolir emmarcant els processos d’ensenyament i aprenentatge entorn als quatre eixos següents: aprendre a ser i actuar de forma autònoma, aprendre a pensar i comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa i aprendre a conviure i habitar el món. Així, aquesta programació, i cada unitat didàctica, es basarien en aquests eixos, que són els objectius finals de l’educació.

    Pel que fa a la contribució a les competències bàsiques de l’educació física, el decret 143/2007 les defineix. Així, tot i que es puguin desenvolupar les vuit competències bàsiques, i de fet en aquesta programació s’acaben treballant totes, les més significatives que desenvolupa aquesta matèria són:

• La competència en el coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l'espai determinat, el coneixement, la pràctica i la valoració de l'activitat física per preservar la salut.

• La competència social i ciutadana, ajudant a aprendre a conviure, a acceptar les regles per al funcionament col·lectiu, la participació i el respecte envers les diferències i conèixer les possibilitats i limitacions pròpies i alienes.

• La competència cultural i artística, mitjançant el reconeixement i l'apreciació de les manifestacions culturals específiques de la motricitat humana.

• La competència comunicativa i la del tractament de la informació i digital, a partir dels intercanvis comunicatius i la valoració crítica dels missatges i estereotips referits al cos procedents dels mitjans d'informació i comunicació.

• La competència d’aprendre a aprendre i la d’autonomia i iniciativa personal, treballant el coneixement d'un mateix o d'una mateixa i de les pròpies possibilitats i carències, l'autosuperació, perseverança i actitud positiva, i l'organització individual i col·lectiva.

    La següent taula relaciona les competències bàsiques que es treballen en cada unitat didàctica:

    Així, les competències que es desenvolupen de manera més significativa aquest curs són les següents:

• Competència d’autonomia i iniciativa personal: Es vol que l’alumne, en totes les unitats, adquireixi consciència i apliqui un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades (per exemple la responsabilitat -en la higiene, la puntualitat ...-), la perseverança -per tal d’aconseguir nous aprenentatges, vèncer dificultats i pors ...-), el coneixement de si mateix, l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat de realitzar projectes, d’elegir o d’aprendre dels errors entre d’altres aspectes.

• Competència d’aprendre a aprendre: Durant el curs es realitzen activitats per tal de desenvolupar habilitats per conduir el propi aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats (això es concreta en l’aprenentatge de les habilitats esportives, d’hàbits saludables, en l’actitud receptiva i positiva envers l’aprenentatge, en el coneixement de les pròpies capacitats d’aprenentatge ...).

    Finalment, és important remarcar que les competències citades que es desenvolupen en cada unitat són les més significatives. I és que moltes activitats i continguts contribueixen a l’aportació d’altres competències no esmentades, tot i que en menor mesura. És per aquest motiu que no es considera rellevant citar-les, tot i que cal tenir aquest fet en compte per tal d’escollir les activitats més idònies i significatives en cada cas per poder desenvolupar les màximes competències possibles durant tot el curs.

6.2.     Competències pròpies de la matèria d’educació física

    La matèria d’educació física contribueix a desenvolupar les competències de desenvolupament personal, en la pràctica d’hàbits saludables, comunicativa i social.

    En primer lloc, la competència de desenvolupament personal s'assoleix, tal i com diu el Decret 143/2007, amb el treball i cura del propi cos i la motricitat, al mateix temps que es reflexiona sobre el sentit i els efectes de l'activitat física, assumint actituds i valors adequats a la gestió del cos i la conducta motriu.

    La competència en la pràctica d’hàbits saludables de forma regular i continuada contribueix, tal i com explica el citat decret, a sentir-se bé amb el propi cos, a la millora de l'autoestima i el desenvolupament del benestar personal.

    Pel que fa a la competència comunicativa, la normativa a la qual ens referim, s'assoleix amb l'experimentació del cos i el moviment com instruments d'expressió i comunicació; l'expressió i comunicació de sentiments i emocions individuals i compartides per mitjà del cos, el gest i el moviment i la valoració crítica dels usos expressius i comunicatius del cos.

    Finalment, la competència social s’assoleix mitjançant les relacions interpersonals per mitjà de l'adquisició de valors com el respecte, l'acceptació o la cooperació, que seran transferits a l'activitat quotidiana (jocs, esports, activitats a la natura, etc). Les possibilitats expressives del cos i de l'activitat motriu potenciaran la creativitat i l'ús dels llenguatges corporals per a transmetre sentiments i emocions que humanitzen el contacte personal.

    La següent taula mostra les competències pròpies de la matèria que es desenvolupen en cada unitat:

7.     Continguts

    Els continguts s’han distribuït amb la finalitat d’oferir situacions pedagògiques en les quals es treballin els principals tipus d’esports i activitats físiques. La classificació de Parlebas, que utilitza com a criteris si hi ha o no companys, adversaris i incertesa al medi i les pràctiques físiques-artístiques s’ha utilitzat com a referència. L’objectiu és aconseguir, entre d’altres aspectes, que els alumnes tinguin una formació oberta en els principals dominis d’acció i que sentin passió per l’activitat física².

    A més, també s’ha tingut en compte la interdisciplinarietat i la funcionalitat dels continguts ja que són bàsics per desenvolupar el currículum per competències i aconseguir que l’alumne esdevingui autònom per seguir aprenent durant tota la vida.

    Els continguts de l’educació física estan distribuïts, al decret 143/2007, en quatre apartats:

1. Condició física i salut

2. Jocs i Esports

3. Expressió corporal

4. Activitats en el medi natural

    Cadascun d’aquests grups inclou els eixos que donen sentit a l’ESO, tal i com anomena el currículum: el desenvolupament de les capacitats cognitives, físiques, emocionals i relacionals vinculades a la motricitat, l’adquisició de formes socials i culturals de la motricitat, l’educació en valors i l’educació per a la salut.

    El desenvolupament específic d’aquests blocs no s’explica en aquest apartat ja que posteriorment, a les unitats didàctiques, es relacionen el continguts d’aquestes amb els específics. De totes formes, i com a informació addicional, als annexos es detallen específicament aquests quatre apartats, tant desenvolupats en l’ordre que marca el decret, com ordenats per unitats didàctiques.

    A tall orientatiu, es relacionaran seguidament els blocs de continguts amb les unitats didàctiques que s’exposen, tot i que hi ha unitats que tracten temes d’altres blocs. La relació és la següent:

    De forma més específica que a la taula anterior, la següent mostra els principals continguts que es treballen a cada unitat didàctica, relacionats amb cadascun dels quatres grups que el decret 143/2007 distingeix per a l’educació física³ i amb les competències bàsiques que s’hi desenvolupen:

    El decret 143/2007 fa unes consideracions sobre el desenvolupament del currículum, i reflexiona sobre com s’han de desenvolupar aquests continguts. Afirma que cal fer un treball específic pel que fa a la condició física tenint en compte la salut i els beneficis de l’activitat física. En relació amb els jocs i esports, cal utilitzar-los com a mitjà per a treballar la condició física, desenvolupar les relacions interpersonals, i conèixer noves formes d’activitat física per ocupar el temps de lleure. I pel que fa a les activitats al medi natural, s’han de presentar també com una forma més d’activitat física saludable i a més utilitzar-les per valorar aquest medi.

    Com a conclusió, el decret afirma que cal valorar sobretot la millora i l’esforç individual, la cooperació i tenir en compte que l’objectiu final de l’educació física a l’ESO és la formació de persones físicament actives, saludables i participatives.

8.     Connexions de la matèria d’educació física amb altres matèries

    Els continguts que es treballen en aquesta matèria s’han de relacionar també amb els d’altres matèries. D’aquesta forma, tal i com diu el decret, la connexió entre continguts de matèries diverses mostra les diferents maneres de tractar una mateixa situació i dóna un sentit més ampli als conceptes i n'afavoreix la comprensió.

    Per al 3r curs de l’ESO, el decret en el qual es basa aquesta programació proposa unes connexions amb determinades matèries. Concretament, amb les Ciències de la naturalesa i l’Educació per a la ciutadania, pel que fa al coneixement del cos i hàbits saludables, amb la Llengua, en relació amb la interacció oral en jocs i esports, i també amb la Música, pel que fa a les improvisacions individuals i col·lectives amb suport musical (tot i això, en aquesta programació s’estableixen també connexions amb d’altres matèries).

    Aquest treball interdisciplinari ha de permetre a l’alumne, adquirir uns coneixements a partir d’analitzar diferents punts de vista; aquest fet li ha de permetre interioritzar molt més cada contingut i, en definitiva, fer-lo més competent en relació amb el contingut que es treballa en cada cas.

    A la següent taula es detallen, per a cada unitat, les matèries que connecten amb l’educació física:

    Cal remarcar que aquestes són les principals connexions que s’estableixen, però, cada unitat didàctica es relaciona també amb altres matèries, tot i que de forma menys significativa. Per tant, aquest caràcter interdisciplinari es produeix entre moltes matèries, fet que afavoreix l’adquisició de continguts i, per tant, un desenvolupament major de competències per part de l’alumne.

    Així, a la taula anterior es pot comprovar que aquesta programació té connexions principals amb cinc matèries. De forma molt significativa, l’educació per a la ciutadania s’hi relaciona, a partir de temes com les relacions personals, la participació, els drets humans, la democràcia, la diversitat, el bé comú o la sostenibilitat. La matèria de ciències de la naturalesa també té connexió amb l’educació física a partir de diferents temes com els relacionats amb les parts i sistemes del cos; la seva manera de treballar-lo saludablement; les relacions entre les qualitats físiques bàsiques i l’activitat a desenvolupar, i també en els temes relacionats amb l’esport i la natura. La llengua també es relaciona en aquesta programació a partir de les exposicions que sovint han de fer els alumnes, la comunicació interpersonal i també les reflexions i activitats escrites que es proposen. La matèria de ciències socials, geografia i història també té connexió amb la matèria d’aquesta programació a partir d’aspectes relacionats amb els orígens de l’activitat física, el fenomen social que ha esdevingut l’esport i altres temes relacionats amb la geografia i les activitats a la natura. La música té connexió amb l’educació física a partir de temes del bloc d’expressió corporal que impliquen relacionar el ritme i la música amb diferents posicions i moviments corporal. També hi ha relació amb la matèria d’educació visual i plàstica, principalment al bloc d’activitats a la natura pel que fa a la realització i ús d’esbossos proporcionats de plànols, fites i distàncies. Finalment, aquesta programació es connecta també amb les matemàtiques: es du a terme només en una unitat (UD2), pel que fa al càlcul de diferents indicadors relacionats amb la freqüència cardíaca que han de permetre realitzar activitat física de forma saludable.

Notas

1. Als annexos s’inclouen els objectius generals per a l’ESO.

2. Aquest aspecte relacionat amb el plaer i l’activitat física també el proposa Cagigal.

3. Els continguts detallats es troben distribuïts en cada unitat didàctica i també als annexos.

13.2.     Llibres de text per als alumnes

• ARIÑO, J i BENABARRE, S (2008); Projecte Olímpia-4. Tercer i quart cursos ESO. Educació física. Barcelona. Serbal.

• GONZÁLEZ, M i RIERA, Ò (2007); Educació física. 3/4 ESO. Barcelona. Teide.

13.3.     Bibliografia específica per a dur a terme la programació.

• ANTÚNEZ,S. (1992) Del proyecto educativo a la programación de aula. Barcelona. Graó.

• C.N.R.E.E. (1992) Alumnos con necesidades educativas especiales y adaptaciones curriculares. Madrid.

• BARTA, A.; DURAN, C. (1996) 1000 ejercicios y juegos de gimnasia rítmica deportiva, BCN: Paidotribo.

• BLÁZQUEZ, D. (1990) Evaluar en educación física. Barcelona. INDE.

• BRASÓ, J., PÉREZ, M. (2002) La cognición a partir de la educación física. Buenos Aires. EFDeportes.com, nº 54. http://www.efdeportes.com/efd54/cogni.htm

• BRASÓ, J., PÉREZ, M. (2002) La velocidad en el futbol sala. Buenos Aires. EFDeportes.com, nº 47. http://www.efdeportes.com/efd47/fsala.htm

• CASTAÑER, M.; TRIGO, E. (1995) La interdisciplinariedad en la educación secundaria. Barcelona. INDE.

• COLL, C (2007) Las competencias en la educación escolar: algo más que una moda y mucho menos que un remedio. Barcelona. Aula de Innovación Educativa, núm. 161.

• DAZA, G., GONZÁLEZ, C. (1997) Handbol?... Quina passada! Barcelona. FCH.

• DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1993) Currículum Educació Secundària Obligatòria. Àrea d’educació física. Barcelona. Generalitat de Catalunya.

• ESPAR, X. (2001) Balonmano. Barcelona. Martínez Roca.

• FEDME (2004) Guia de muntanya, Ministeri de medi ambient.

• GARCIA RUSO, H.M. (1997) La danza en la escuela. INDE. Barcelona.

• IGUACEL, M., OCHOA, M. (1990) Iniciación al bádminton. CEPID. Zaragoza.

• LUQUE, F. LUQUE, F.J. (1995) Guía de juegos escolares con balones y pelotas. Madrid. Gymnos.

• MATEU, M., DURAN, C., TROGUET, M. (1992) 1000 ejercicios y juegos aplicados a las actividades corporales de expresión. Paidotribo. Barcelona.

• MONTESINOS, D. (2004) La expresión corporal, su enseñanza por el método natural evolutivo, Barcelona. INDE.

• MOSSTON, M., ASHWORTH, S. (1996) La enseñanza de la educación física, la reforma de los estilos de enseñanza. Barcelona. Hispano-Europea.

• POZO, J. I. (1996), Aprendices y maestros. Madrid. Alianza Editorial.

• SÁNCHEZ BAÑUELOS, F. (1992) Bases para una didáctica de la educación física y el deporte. Madrid. Gymnos.

• SERRAMONA, J. (2007) Entrevista Jaume Serramona. Escola Catalana, núm. 445. Barcelona

• TRIGO, E., PIÑERA DE LA, S. (2000) Manifestaciones de la motricidad; Barcelona. INDE.

• VERNETTA, M., LÓPEZ, J., PANADERO, F. (1996), El acrosport en la escuela. Barcelona. INDE.

• VVAA (2001), Nuevas tendencias metodológicas. La iniciación deportiva basada en los deportes colectivos, Madrid. Gymnos.

13.4.     Bibliografia d’interès general

• BOTTON, A. (2001) El consol de la filosofia. Barcelona. La Magrana.

• CARDÚS, S. (2000) El desconcert de l’educació. Barcelona. La campana.

• GUTIÉRREZ, M. (2003) Manual sobre valores en la educación física y el deporte, Barcelona. Paidós.

• HUXLEY, A. (1987) Un mundo feliz. Barcelona. Plaza & Janes.

• JULIANO, D. (1993) Educación intercultural. Escuela y minorías étnicas, Madrid. Eudema.

• MARINA, J.A. (2004) Aprender a vivir, BCN. Ariel.

• MICHÉA, J.C. (1999) La escuela de la ignorancia, Madrid. Acuarela.

• SENNETT, R. (2000) La corrosión del carácter. Barcelona. Anagrama.

• TONUCCI, F. (1996), La ciudad de los niños. Madrid. F.G.S.R.

• VILANOU, C. I COLLELLDEMONT, E. (2000) Historia de la educación en valores. Desclée de Brower. Bilbao

• VVAA (2004), Adolescencia y deporte. Barcelona. INDE.

13.5.     Normativa i documents d’orientació de l’administració per a la realització de la programació.

• Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. És la part específica de la Llei de l’Educació de Catalunya per a l’Educació Secundària Obligatòria.

• Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, article 121.

• DIRECCIÓ GENERAL DE L’EDUCACIÓ BÀSICA I EL BATXILLERAT (març 2009) Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’educació bàsica. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Es pot trobar a Internet a l’adreça www.xtec.cat/edubib. El text explica de forma detallada com cal fer una programació partint dels elements més generals i normatius i arribant a l’elaboració de les unitats didàctiques.

Otros artículos sobre Educación Física

	Búsqueda personalizada
EFDeportes.com, Revista Digital · Año 18 · N° 180 | Buenos Aires, Mayo de 2013   © 1997-2013 Derechos reservados