Programació didàctica de 3r d’ESO. Part II


	Programació didàctica de 3r d’ESO. Part II ¿Cómo hay que hacer una programación didáctica? Ejemplificación para un curso de Tercero de ESO en Cataluña. Las unidades didácticas: distribución y justificación. Parte II
	Professor d’educació física Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (Barcelona) (Catalunya)	Jordi Brasó i Rius jbraso@xtec.cat
	Resum L’article exemplifica la distribució i justificació de les unitats didàctiques d’un curs de 3r D’ESO. Paraules clau: Educació física. Programació. Unitat didàctica.
	EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, Año 18, Nº 179, Abril de 2013. http://www.efdeportes.com/

1 / 1

A.     Introducció

    Partint de la part I de l’article, se segueix l’ordre marcat en l’índex.

    La distribució de les unitats didàctiques durant el curs i per trimestres és un element determinant que cal tenir en compte. Així mateix, la justificació de cadascuna d’aquestes unitats també és rellevant.

    Hem seguit els marcadors en cada títol, seguint l’índex inicial (part I). És per això que el present article comença la numeració en l’apartat 4.

4.     Unitats didàctiques: distribució i justificació

4.1.     Distribució de les unitats didàctiques de tota l’etapa

    Per entendre la proposta de les nou unitats didàctiques per al curs de 3r de l’ESO que es fa en aquesta programació cal conèixer la distribució de les unitats durant tota l’etapa. És per aquest motiu que seguidament se cita la proposta d’aquestes per a cada curs de l’ESO:

4.1.1.     Justificació general de la distribució de les unitats didàctiques durant tota l’etapa

    La distribució de les unitats didàctiques durant tota l’etapa segueix el decret en el qual es basa aquesta programació i, a més, es justifica perquè les unitats permeten cada vegada donar més autonomia a l’alumnat per tal que sigui el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge. Així, als primers cursos hi ha una relació amb l’educació primària, una major directivitat i es proposen tasques més simples. Posteriorment, el grau de complexitat de les activitats augmenta i es dóna més autonomia a l’alumne. A més, en tot moment es busca que l’alumne desenvolupi les habilitats i les competències que permetin assolir, al final de l’etapa, els objectius generals de l’ESO. Així, en cada curs es busca, entre d’altres aspectes, que l’alumnat valori críticament, conservi i millori, mitjançant la pràctica esportiva, els hàbits socials relacionats amb la salut i la qualitat de vida,i també que gaudeixi i respecti la creació artística, principalment relacionada, en la matèria d’educació física, amb l’expressió corporal.

    Finalment, cal tenir en compte que en tots els cursos, en totes les unitats citades, i tal i com especifica el decret 143/2007, es proposen activitats per fomentar la lectura amb la finalitat de desenvolupar les competències bàsiques i adquirir els objectius educatius de l’etapa.

4.2.     Les unitats didàctiques a 3r d’ESO

4.2.1.     Distribució temporal de les unitats didàctiques a 3r d’ESO

    A continuació es detalla la distribució temporal de les unitats didàctiques que s’han programat per al curs de 3r d’ESO. A la següent taula, s’especifica, per a cada unitat: la durada aproximada en hores (i que coincideix amb el nombre de sessions); el trimestre en el qual es durà a terme; el grup de continguts al qual pertany (es distingeixen els quatre grups de continguts principals que descriu el decret 143/2007 per a l’educació física i en el qual està basada aquesta programació: condició física i salut (CFS), jocs i esports (JE), expressió corporal (EC), activitats en el medi natural (AN), i els blocs, o subgrups, específics (parts en les quals es divideix la unitat didàctica). De cadascun d’aquests se n’especifica també el nombre d’hores.

    A la següent taula es detallen, trimestralment i de forma aproximada, el nombre d’hores d’educació física dins l’horari escolar normal i la seva correlació amb el nombre d’hores previstes:

    De la taula anterior, cal tenir en compte les següents consideracions:

Per a la matèria d’educació física i per a 3r d’ESO s’estipulen 70h, que corresponen en aquesta programació a dues sessions setmanals d’una hora.

Les hores trimestrals del segon i tercer trimestre no coincideixen amb les previstes ja que en aquests trimestres s’inclouen les hores de les sortides a fora de l’institut. De totes formes, les hores previstes segurament quedaran reduïdes a causa d’imprevistos com sortides d’altres àrees, xerrades de tutoria o altres activitats.

4.2.2.     Justificació de les unitats didàctiques de 3r d’ESO

    La justificació de cada unitat didàctica és la següent:

Justificació de la UD 1: L’escalfament

Aquesta unitat es relaciona amb les dels dos primers cursos de l’ESO referents a la condició física i la salut. Un dels objectius finals de la matèria és que els alumnes puguin realitzar de forma autònoma pràctiques esportives. Això implica, entre d’altres aspectes, que sàpiguen desenvolupar un bon escalfament. Per aquest motiu la part inicial de la sessió es treballa durant aquest curs i també, tenint en compte la seva importància, se segueix desenvolupant a l’últim curs. A més, aquesta unitat es fa a l’inici del curs ja que durant tot l’any i com a norma general, al principi de cada sessió, sempre es farà un escalfament. Per tant, es busca que els alumnes siguin conscients de la importància d’aquesta part de la sessió i que siguin autònoms en la seva realització.

Justificació de la UD 2: Les qualitats físiques bàsiques i la salut

La salut i la pràctica d’hàbits saludables són dos aspectes rellevants que cal tractar durant tota l’ESO. És per això que es creu convenient desenvolupar aquesta unitat i relacionar la salut amb cadascuna de les qualitats físiques bàsiques. A més, aquesta unitat es relaciona amb els dos cursos anteriors en els quals es tracten en general les qualitats físiques bàsiques, i també es relaciona amb l’últim curs en el qual s’entra en detall amb el treball d’aquests hàbits saludables mitjançant els sistemes d’entrenament. Finalment, cal dir que aquesta unitat es du a terme al principi de curs ja que es podrà relacionar amb quasi totes les unitats proposades.

Justificació de la UD 3: L’handbol

Un dels objectius del Departament és que els alumnes coneguin i practiquin els màxims esports possibles perquè puguin tenir una formació oberta i ocupar el temps de lleure. En relació amb els esports, a cada curs se’n treballen d’individuals i de col·lectius. Pel que fa al segon grup, s’ha volgut fer una progressió en l’inici de la seva pràctica. Així, als primers cursos es fa una introducció a tots els esports i es treballen específicament aquells de fàcil control del mòbil (bàsquet i korfbol). Per això, es creu convenient a 3r d’ESO introduir esports no tractats abans de forma específica i de més difícil manipulació, com l’handbol. Això, es relaciona amb la progressió esportiva que es vol fer si es tenen en compte els tres altres esports que es practiquen a 4rt d’ESO: el voleibol, en el qual les limitacions del reglament no permeten un control fàcil del mòbil; l’hoquei, en el qual la dificultat rau en dominar un implement, i el rugbi, el qual tot i tenir una fàcil manipulació del mòbil, és un esport de contacte i més idoni de practicar en etapes de més maduració per part de l’alumne.

Justificació de la UD 4: La gimnàstica artística esportiva

La gimnàstica artística implica treballar determinades habilitats motrius, moltes d’elles d’alta complexitat i que requereixen ajudes per part dels companys. És per això que a aquest curs es creu raonable incloure una esport individual d’aquest tipus. A més, durant els primers cursos s’inclouen unitats, com l’atletisme i els jocs adaptats dels esports de lluita, que són de complexitat motriu menor. Per tant, tots els continguts treballats es completen a 3r d’ESO amb la pràctica del bàdminton com a esport individual i a 4rt d’ESO amb la pràctica dels esports individuals amb suport musical. En conseqüència, l’alumne, durant l’ESO haurà experimentat els blocs principals d’esports individuals. Finalment, la climatologia fa que aquesta unitat sigui idònia per a desenvolupar-se al segon trimestre, ja que es du a terme en un espai interior (gimnàs).

Justificació de la UD 5: El tractament del cos i les Olimpíades

Aquesta unitat permetrà reflexionar sobre el sentit i els efectes de l’activitat física i l’esport. D’aquesta manera es podran assumir de forma conscient actituds i valors adequats a la gestió del cos i la conducta motriu. A més, tenint en compte que tot el que fa referència a la corporalitat està tenint cada cop més importància i partint de l’afirmació que a les olimpíades són un reflex de la societat, es creu convenient incloure aquesta unitat que tindrà com a nucli una sortida al Museu Olímpic i de l’Esport de BCN.

Justificació de la UD 6: El futbol

La mateixa justificació que s’ha fet a la unitat relacionada amb l’handbol serveix per aquesta unitat. També es creu idoni introduir el futbol en aquest curs si es té en compte que la dificultat rau en el fet que cal manipular el mòbil principalment amb les extremitats inferiors. A més, també es reflexiona sobre el futbol espectacle a la societat. Per tant, en aquest 3r curs de l’ESO, els alumnes tenen una major capacitat de reflexió que a l’inici de l’etapa i les activitats proposades seran més significatives.

Justificació de la UD 7: El bàdminton

Aquesta unitat es justifica amb els principals arguments que s’han usat per la unitat de la gimnàstica esportiva.

La tria d’aquest esport individual amb implement, es justifica perquè el bàdminton és dels de més fàcil aprenentatge ja que, entre d’altres aspectes, la velocitat del mòbil és molt baixa. A més, en relació amb altres esports de similars característiques, hi ha facilitat per adquirir material, ja sigui comprant-lo, amb uns preus accessibles, o adherint-se a campanyes que el proporcionen gratuïtament com la de “Vuela con el bádminton”.

Finalment, cal remarcar que aquest esport és ideal per treballar la coeducació ja que la tècnica, la tàctica i l’estratègia són elements determinants en la iniciació, i les diferències pel que fa al nivell físic, que apareixen a l’ESO i cada cop es pronuncien més entre sexes, queden en un segon pla.

Justificació de la UD 8: Els balls i les coreografies

Aquesta unitat es justifica perquè treballa els continguts relacionats amb l’expressió corporal. A més, en aquest curs es comença a introduir de forma específica, a diferència dels cursos anteriors, la música i la creació de coreografies. Es realitza al tercer trimestre ja que les cohesions grupals i les amistats estan ben consolidades, fet que afavorirà la dinàmica de la unitat. També cal tenir en compte que aquesta unitat servirà d’introducció per a l’últim curs, en el qual se n’inclou una de relacionada amb el muntatge coreogràfic i que té per objectiu que l’alumne organitzi el seu propi procés d’aprenentatge mitjançant decisions individuals i grupals.

Justificació de la UD 9: La condició física i l’excursionisme

Tenint en compte que durant aquest curs s’ha de realitzar algun recorregut al medi natural, es creu convenient realitzar una excursió al tercer trimestre (la climatologia és favorable) d’unes 3h. D’aquesta manera els alumnes es poden introduir en aquests tipus d’activitats físiques. A més, l’excursionisme es pot relacionar molt directament amb la condició física i la seva millora. Aquesta unitat també es relaciona amb la segona, ja que s’analitza i es reflexiona sobre el nivell assolit pel subjecte en relació amb la condició física durant el curs.

Finalment, cal remarcar que les activitats d’aquesta unitat es relacionen amb tots els altres cursos de l’ESO. Un dels objectius finals és que els alumnes coneguin i practiquin diferents activitats en diferents medis.

13.2.     Llibres de text per als alumnes

ARIÑO, J i BENABARRE, S (2008). Projecte Olímpia-4. Tercer i quart cursos ESO. Educació física. Barcelona. Serbal.

GONZÁLEZ, M i RIERA, Ò (2007). Educació física. 3/4 ESO. Barcelona. Teide.

13.3. Bibliografia específica per a dur a terme la programació.

ANTÚNEZ,S. (1992). Del proyecto educativo a la programación de aula. Barcelona. Graó.

C.N.R.E.E. (1992). Alumnos con necesidades educativas especiales y adaptaciones curriculares. Madrid.

BARTA, A.; DURAN, C. (1996). 1000 ejercicios y juegos de gimnasia rítmica deportiva, BCN: Paidotribo.

BLÁZQUEZ (1990). Evaluar en educación física. Barcelona. INDE.

BRASÓ, J., PÉREZ, M. (2002). La cognición a partir de la educación física. Buenos Aires. EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, nº 54. http://www.efdeportes.com/efd54/cogni.htm

BRASÓ, J., PÉREZ, M.(2002). La velocidad en el futbol sala. EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, nº 47. http://www.efdeportes.com/efd47/fsala.htm

CASTAÑER, M.; TRIGO, E. (1995). La interdisciplinariedad en la educación secundaria. Barcelona. INDE.

COLL, C (2007). Las competencias en la educación escolar: algo más que una moda y mucho menos que un remedio. Barcelona. Aula de Innovación Educativa, núm. 161.

DAZA,G.,GONZÁLEZ,C. (1997). Handbol?...Quina passada! Barcelona. FCH.

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1993). Currículum Educació Secundària Obligatòria. Àrea d’educació física. Barcelona. Generalitat de Catalunya.

ESPAR, X. (2001). Balonmano. Barcelona. Martínez Roca.

FEDME (2004). Guia de muntanya, Ministeri de medi ambient.

GARCIA RUSO, H.M. (1997). La danza en la escuela. INDE. Barcelona.

IGUACEL, M., OCHOA, M. (1990). Iniciación al bádminton. CEPID. Zaragoza.

LUQUE, F. LUQUE, F.J. (1995). Guía de juegos escolares con balones y pelotas. Madrid. Gymnos.

MATEU, M., DURAN, C., TROGUET, M. (1992). 1000 ejercicios y juegos aplicados a las actividades corporales de expresión. Paidotribo. Barcelona.

MONTESINOS, D. (2004). La expresión corporal, su enseñanza por el método natural evolutivo, Barcelona. INDE.

MOSSTON, M., ASHWORTH, S. (1996). La enseñanza de la educación física, la reforma de los estilos de enseñanza. Barcelona. Hispano-Europea.

POZO, J. I. (1996) Aprendices y maestros. Madrid. Alianza Editorial.

SÁNCHEZ BAÑUELOS, F. (1992). Bases para una didáctica de la educación física y el deporte. Madrid. Gymnos.

SERRAMONA, J. (2007). Entrevista Jaume Serramona. Escola Catalana núm. 445. Barcelona

TRIGO, E., PIÑERA DE LA, S. (2000). Manifestaciones de la motricidad; Barcelona. INDE.

VERNETTA, M., LÓPEZ, J., PANADERO, F. (1996), El acrosport en la escuela. Barcelona. INDE.

VVAA (2001), Nuevas tendencias metodológicas. La iniciación deportiva basada en los deportes colectivos, Madrid. Gymnos.

13.4.     Bibliografia d’interès general

BOTTON, A. (2001). El consol de la filosofia. Barcelona. La magrana.

CARDÚS, S. (2000). El desconcert de l’educació. Barcelona. La campana.

GUTIÉRREZ,M. (2003). Manual sobre valores en la educación física y el deporte, Barcelona. Paidós.

HUXLEY, A. (1987). Un mundo feliz. Barcelona. Plaza & Janes.

JULIANO, D. (1993). Educación intercultural. Escuela y minorías étnicas. Madrid. Eudema.

MARINA, J.A. (2004). Aprender a vivir. BCN. Ariel.

MICHÉA,J-C. (1999). La escuela de la ignorancia. Madrid. Acuarela.

SENNETT,R. (2000). La corrosión del carácter. Barcelona. Anagrama.

TONUCCI,F. (1996), La ciudad de los niños. Madrid. F.G.S.R.

VILANOU,C. I COLLELLDEMONT,E. (2000). Historia de la educación en valores. Desclée de Brower. Bilbao

VVAA (2004), Adolescencia y deporte. Barcelona. INDE.

13.5.     Normativa i documents d’orientació de l’administració per a la realització de la programació.

Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. És la part específica de la Llei de l’Educació de Catalunya per a l’Educació Secundària Obligatòria.

Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, article 121.

DIRECCIÓ GENERAL DE L’EDUCACIÓ BÀSICA I EL BATXILLERAT (març 2009). Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’educació bàsica. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Es pot trobar a internet a l’adreça www.xtec.cat/edubib. El text explica de forma detallada com cal fer una programació partint dels elements més generals i normatius i arribant a l’elaboració de les unitats didàctiques.

Otros artículos sobre Educación Física

	Búsqueda personalizada
EFDeportes.com, Revista Digital · Año 18 · N° 179 \| Buenos Aires, Abril de 2013 © 1997-2013 Derechos reservados