Programació didàctica de 3r d’ESO. Part I ¿Cómo hay que hacer una programación didáctica? Ejemplificación para un curso de Tercero de ESO en Cataluña. Primera parte
	Professor d’educació física Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (Barcelona)	Jordi Brasó i Rius jbraso@xtec.cat (Catalunya)
	Resum           En aquest i els següents articles es desenvoluparà una programació didàctica, la qual ha estat aplicada en un Institut i que a la vegada ha servit per a obtenir una plaça en el Concurs d’oposicions del cos de professors de secundària de la Generalitat de Catalunya,           Paraules clau: Educació Física. Programació. Didàctica.
	EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, Año 17, Nº 178, Marzo de 2013. http://www.efdeportes.com/

1 / 1

A.     Introducció

    La programació és un element bàsic, necessari i també obligatori en qualsevol sistema educatiu. Seguidament es detalla una proposta real de programació que pot utilitzar-se o servir de model teòric per elaborar-ne de noves.

    En aquest i els següents articles s’aniran detallant tots els elements necessaris que ha de tenir una programació.

    A continuació s’ordenen tots aquests elements. En aquest article es desenvolupen els tres apartats de:

• introducció

• contextualització del centre

• context del grup

B.     Índex o elements que s’han de tenir en compte en tota programació

    Els elements que cal tenir presents quan es duu a terme una programació són els següents (s’han ordenat de forma lògica perquè es pugui utilitzar com a índex de qualsevol treball):

(Possible índex)

1.     Introducció.

2.     Contextualització del centre.

2.1.     L’entorn.

2.2.     L’institut.

2.3.     El departament d’educació física.

3.     Context del grup.

4.     Unitats didàctiques: distribució i justificació.

4.1.     Distribució de les unitats didàctiques de tota l’etapa.

4.1.1.     Justificació general de la distribució de les unitats didàctiques durant tota l’etapa.

4.2    . Les unitats didàctiques a 3r d’ESO.

4.2.1.     Distribució temporal de les unitats didàctiques a 3r d’ESO.

4.2.2.     Justificació de les unitats didàctiques de 3r d’ESO.

5.     Objectius generals

6.     Competències per a l’educació secundària obligatòria.

6.1.     Competències bàsiques.

6.2.     Competències pròpies de la matèria d’educació física.

7.     Continguts

8.     Connexions de la matèria d’educació física amb altres matèries.

9.     La metodologia general, les estratègies didàctiques, la sessió, els recursos, els materials i l’ús de les TIC.

9.1.     La metodologia general.

9.2.     Les estratègies didàctiques: La gestió de l’espai i del temps; l’organització grupal i el tipus d’activitat.

9.2.1.     La gestió de l’espai i del temps.

9.2.2.     L’organització grupal i el tipus d’activitat.

9.3.     Estructura de la sessió.

9.4.     Materials, recursos i ús de les TIC.

10.     L’avaluació

10.1.     Els criteris d’avaluació: l’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes.

10.2.     L’avaluació de la tasca docent.

10.3.     L’avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge dut a terme.

11.     Estratègies per a l’atenció general a la diversitat i a les necessitats educatives especials.

11.1.     Generalitats.

11.2.     Casos concrets que es detallen en cada unitat didàctica.

11.2.1.     Cas 1: Alumne amb una discapacitat auditiva.

11.2.2.     Cas 2: Alumne nouvingut amb una llengua diferent.

12.     Les unitats didàctiques.

UD 1: L’escalfament.

UD 2: Les qualitats físiques bàsiques i la salut

UD 3: L’handbol.

UD 4: La gimnàstica artística esportiva.

UD 5: El tractament del cos i les olimpíades.

UD 6: El futbol.

UD 7: El bàdminton

UD 8: Els balls i les coreografies.

UD 9: La condició física i l’excursionisme.

13.     Recursos d’Internet, bibliografia i altres recursos i materials d’interès.

13.1.     Recursos d’Internet.

13.2.     Llibres de text per als alumnes

13.3.     Bibliografia específica per a dur a terme la programació.

13.4.     Bibliografia d’interès general

13.5.     Normativa i documents d’orientació de l’administració per a la realització de la programació.

14.     Annexos.

1.     Introducció

    La programació que a continuació s’exposa, en la qual s’ha tingut en compte la Resolució EDU/530/2009, de 26 de febrer, de convocatòria de proves per a la provisió de places de funcionaris docents, es dirigeix al tercer curs de l’Educació Secundària Obligatòria i es regula pel Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. Aquest decret és un desplegament de la Llei Orgànica de l’Educació ¹ (LOE).

    La matèria d’educació física, als tres primers cursos² de l’ESO, té una assignació horària global, segons el currículum vigent a Catalunya, de 210 hores. Aquest fet es concreta en una mitjana horària setmanal de dues hores. Tenint en compte això, la següent programació s’ha estructurat pensant que els alumnes realitzaran dues hores setmanals de classe durant tot el curs.

    El següent document s’estructura en diferents parts. Així, en un inici es tracten les característiques generals de la programació: contextualització del centre; distribució i justificació de les unitats didàctiques; objectius; competències bàsiques i pròpies de la matèria que es desenvolupen; continguts; criteris d’avaluació; connexions amb altres matèries; metodologia, en la qual s’inclouen els materials, recursos i ús de les TIC; context del grup, i estratègies per atendre a la diversitat de les necessitats educatives especials.

    En un segon apartat, s’exposen les nou unitats didàctiques que es proposen per aquest curs i se’n detallen els apartats següents: objectius d’aprenentatge, competències bàsiques, criteris d’avaluació, continguts, connexions amb altres matèries, activitats d’ensenyament i aprenentatge, metodologia, procediments i instruments d’avaluació, i estratègies concretes per atendre a la diversitat.

    I en un últim apartat s’han inclòs els annexos, que inclouen informació addicional que justifica, amplia i fa més entenedora la programació.

    Abans d’iniciar la programació, voldria fer una consideració sobre la importància d’aquesta matèria. I és que l’educació física és l’única que permet a l’alumne conèixer i valorar el propi cos a partir del moviment. Així, tenint en compte la vida sedentària de la nostra societat, aquesta matèria ha de tenir com a finalitats que l’alumne descobreixi el plaer de la pràctica física i la necessitat de realitzar-la de forma autònoma i regular per tenir una bona qualitat de vida. Tenint en compte que als dos primers cursos de l’ESO sovint s’incideix en la diversitat de pràctiques físiques, el tercer curs és el moment de començar a desenvolupar aquesta autonomia, fet que s’ha d’acabar de consolidar a l’últim curs d’aquesta etapa.

2.     Contextualització del centre

    La programació que s’exposa està relacionada amb el lloc i les característiques en la qual es desenvolupa. És per aquest motiu que s’analitzaran les característiques de l’entorn, del centre (principalment del seu projecte educatiu i dels espais que el conformen) i les del departament d’educació física.

2.1.     L’entorn

    L’entorn on es duu a terme la programació correspon a una ciutat del Vallès Occidental d’uns 190.000 habitants. L’activitat econòmica dels quals està ubicada en el sector secundari però sobretot en el terciari. Concretament, l’institut està situat al centre de la població, una zona principalment dedicada al sector dels serveis. Tot i que la població de la ciutat hagi augmentat en les últimes dècades, sobretot pel que fa a la immigració, a la zona del centre, la de més nivell econòmic, hi conviu principalment la gent de la ciutat de tota la vida, i l’institut reflecteix la realitat del barri. Aquest fet fa que els índexs d’immigració al centre siguin baixos, sobretot si es compara amb els instituts més llunyans d’aquesta zona. Per tant, l’atenció a la diversitat d’alumnes procedents d’altres països no condicionarà la dinàmica de les sessions.

    A la zona on s’ubica el centre, l’oferta d’activitats extraescolars per a l’alumnat és molt àmplia i se’n destaquen principalment les següents: el futbol sala, el voleibol i la música. Aquest fet pot esdevenir un valor afegit quan s’hagin de desenvolupar els continguts de la programació o es vulguin organitzar certes activitats.

    Un altre aspecte a destacar és la relació que sempre s’ha establert amb l’Ajuntament mitjançant activitats culturals destinades als alumnes i que contribueixen a desenvolupar el procés educatiu.

2.2.     L’institut

    El centre on es durà a terme la programació té tres línies educatives per a cada curs de l’ESO i uns 300 alumnes.

    L’acció educativa d’aquest institut es concreta en el Projecte Educatiu de Centre (PEC), elaborat pel consell escolar, i inclou, el Projecte Curricular de Centre (PCC), elaborat pel claustre, i el Reglament de Règim Intern (RRI). El PEC conté les decisions adoptades pel centre, partint d’uns referents legals, en relació amb les finalitats educatives i els trets d’identitat del centre, així com el desplegament curricular i la concreció dels diferents projectes i programes segons el context socioeconòmic i cultural del centre i les característiques de l’alumnat.³

    Així, per a l’institut en el qual es desenvolupa la programació, el PEC pretén que l’alumne assoleixi les màximes competències possibles, tenint en compte el que estableix el currículum. Aquest fet s’ha d’aconseguir usant la llengua catalana com a eix vertebrador de l’educació; fomentant el respecte, la igualtat d’oportunitats, la cohesió social, la integració en els processos d’ensenyament i aprenentatge de les noves tecnologies de tractament de la informació i la comunicació; implicant l’alumne en l’entorn proper, i afavorint que sigui el protagonista del seu propi aprenentatge i que participi activament en la comunitat educativa. Tots aquests aspectes s’han de veure reflectits en les tasques docents dels diferents professors.

    La filosofia del centre, reflectida en aquest projecte, vol incidir de forma molt significativa en la bona conducta i els valors dels alumnes. És per aquest motiu que la programació que s’exposa valora aquests aspectes i hi posa un especial i important èmfasi, en totes les unitats didàctiques, ja que busca afavorir el desenvolupament de les competències bàsiques que s’hi relacionen.

    Actualment, el centre està adherit al pla de qualitat per tal d’obtenir el certificat ISO. Aquest fet fa que calgui realitzar determinades accions tenint en compte els paràmetres estipulats per aquest pla.

    Per a desenvolupar la programació serà important analitzar els espais, equipaments i material disponible. Així, el centre disposa d’un gimnàs equipat amb espatlleres, dues pistes poliesportives descobertes, un espai alternatiu exterior d’uns 25x25m, dos vestidors amb dutxes, lavabos i un magatzem per guardar el material. En cas d’haver de fer alguna sessió teòrica, i no disposar del gimnàs, el més eficient serà utilitzar alguna aula d’informàtica, la biblioteca o la zona destinada al bar, ja que les aules, normalment tenen la màxima ocupació durant tot l’horari lectiu. Pel que fa al material disponible, aquest és més que suficient per dur a terme totes les unitats didàctiques que es proposen.

2.3.     El departament d’educació física

    El departament d’educació física està format per tres professors, dos amb dedicació completa i un a mitja jornada.

    A més d’ordenar i prioritzar els objectius, criteris, continguts i competències que cal desenvolupar per a cada curs, al departament també es decideixen altres aspectes, més organitzatius, i es duen a terme diferents projectes i plans. El més rellevant és el Pla Català de l’Esport, que promou la Generalitat i pretén fomentar la pràctica esportiva entre els estudiants.

    Aquest pla es concreta en diferents actuacions. Les més significatives són: la creació de dues lligues de futbol sala, una masculina i una femenina, a les hores del pati; l’organització i gestió de les activitats extraescolars, i la inclusió, dins la programació, d’una matèria optativa a 4rt d’ESO destinada a formar alumnes per ser dinamitzadors esportius, monitors o àrbitres (Curs d’Iniciació a Tècnics d’Esports -CIATE-).

3.     Context del grup

    Aquesta programació està pensada per a alumnes de 3r d’ESO, de 14-15 anys. En aquestes edats cal tenir en compte determinades característiques generals i també determinades peculiaritats del grup en concret. Així, de forma general, aquest període evolutiu té les següents característiques principals:

• Els alumnes ja han començat l’adolescència, per tant, poden haver-hi diferències individuals a causa de la diferència entre l’edat biològica i la cronològica.

• Els nivells de força són superiors en els nois que en les noies, a causa de la maduració. En canvi, els nivells de flexibilitat són superiors en les noies. Per tant, en les activitats i avaluacions en les quals intervinguin de forma significativa les qualitats físiques bàsiques caldrà tenir en compte aquestes diferències.

• El sistema nerviós ha madurat quasi totalment, per tant, la velocitat de reacció quasi estarà desenvolupada al màxim.

• En l’aspecte cognitiu, el grup ha sortit quasi totalment de les primeres fases egocèntriques (tal i com explica Piaget). Aquest fet permetrà practicar els esports col·lectius sense que hi hagi molts casos d’individualitats com sovint passa a l’etapa de primària i als primers cursos de l’ESO.

• En relació amb l’aspecte emocional i motivacional, els alumnes sovint no estan tan motivats com en l’etapa anterior, però, en relació amb les altres matèries de l’ESO, ho estan en general molt més, sobretot a causa del caràcter principament pràctic, i sovint lúdic, de l’educació física. És per això que serà important escollir bé les activitats, la manera de proposar-les i la seva gestió.

    A més de totes aquestes generalitats, caldrà tenir en compte les particularitats del grup i de cada alumne. Aquest fet s’aconseguirà principalment amb l’avaluació inicial que es fa al principi del curs i de cada unitat didàctica i servirà per acabar de determinar els continguts i activitats d’ensenyament i aprenentatge idònies per tal de complir els objectius i desenvolupar el màxim possibles les competències bàsiques.

    En el nostre cas, els tres grups de 3r d’ESO als quals aquesta programació va dirigida són bastant homogenis, per tant, no hi haurà diferències significatives pel que fa al nivell inicial de la matèria. Això vol dir que tothom podrà seguir la programació, encara que sovint calgui fer adaptacions relacionades amb determinades activitats concretes, el temps o l’espai en el qual es duu a terme aquesta activitat. Els únics casos de necessitats educatives especials que cal destacar són els següents:

• Un alumne amb una discapacitat auditiva del 60%.

• Un alumne nouvingut amb una llengua diferent, provinent del Paquistan.

    Cadascun d’ells està en una classe diferent. Les seves característiques i possibles adaptacions s’expliquen a l’apartat que tracta les estratègies per a l’atenció general a la diversitat i també en cada unitat didàctica.

13.     Recursos d’Internet, bibliografia i altres recursos i materials d’interès.

13.2.     Llibres de text per als alumnes

• ARIÑO, J i BENABARRE, S (2008) Projecte Olímpia-4. Tercer i quart cursos ESO. Educació física. Barcelona. Serbal.

• GONZÁLEZ, M i RIERA, Ò (2007) Educació física. 3/4 ESO. Barcelona. Teide.

13.3.     Bibliografia específica per a dur a terme la programació

• ANTÚNEZ,S. (1992) Del proyecto educativo a la programación de aula. Barcelona. Graó.

• C.N.R.E.E. (1992) Alumnos con necesidades educativas especiales y adaptaciones curriculares. Madrid.

• BARTA, A.; DURAN, C. (1996) 1000 ejercicios y juegos de gimnasia rítmica deportiva, BCN: Paidotribo.

• BLÁZQUEZ(1990) Evaluar en educación física. Barcelona. INDE.

• BRASÓ, J., PÉREZ, M. (2002) La cognición a partir de la educación física. Buenos Aires. EFDeportes.com nº 54. http://www.efdeportes.com/efd54/cogni.htm

• BRASÓ, J., PÉREZ, M. (2002) La velocidad en el futbol sala. Buenos Aires. EFDeportes.com, nº 47. http://www.efdeportes.com/efd47/fsala.htm

• CASTAÑER, M.; TRIGO, E. (1995) La interdisciplinariedad en la educación secundaria. Barcelona. INDE.

• COLL, C (2007) Las competencias en la educación escolar: algo más que una moda y mucho menos que un remedio. Barcelona. Aula de Innovación Educativa núm. 161.

• DAZA, G.,GONZÁLEZ, C. (1997) Handbol?... Quina passada! Barcelona. FCH.

• DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1993) Currículum Educació Secundària Obligatòria. Àrea d’educació física. Barcelona. Generalitat de Catalunya.

• ESPAR, X. (2001) Balonmano. Barcelona. Martínez Roca.

• FEDME (2004) Guia de muntanya, Ministeri de medi ambient.

• GARCIA RUSO, H.M. (1997) La danza en la escuela. INDE. Barcelona.

• IGUACEL, M. OCHOA, M. (1990) Iniciación al bádminton. CEPID. Zaragoza.

• LUQUE, F. LUQUE, F.J. (1995) Guía de juegos escolares con balones y pelotas. Madrid. Gymnos.

• MATEU, M., DURAN, C., TROGUET, M. (1992) 1000 ejercicios y juegos aplicados a las actividades corporales de expresión. Paidotribo. Barcelona.

• MONTESINOS, D. (2004) La expresión corporal, su enseñanza por el método natural evolutivo, Barcelona. INDE.

• MOSSTON, M. ASHWORTH, S. (1996) La enseñanza de la educación física, la reforma de los estilos de enseñanza. Barcelona. Hispano-Europea.

• POZO, J. I. (1996) Aprendices y maestros. Madrid. Alianza Editorial.

• SÁNCHEZ BAÑUELOS, F. (1992) Bases para una didáctica de la educación física y el deporte. Madrid. Gymnos.

• SERRAMONA, J. (2007) Entrevista Jaume Serramona. Escola Catalana núm. 445. Barcelona

• TRIGO, E., PIÑERA DE LA, S. (2000) Manifestaciones de la motricidad; Barcelona. INDE.

• VERNETTA, M., LÓPEZ, J., PANADERO, F. (1996) El acrosport en la escuela. Barcelona. INDE.

• VVAA (2001), Nuevas tendencias metodológicas. La iniciación deportiva basada en los deportes colectivos, Madrid. Gymnos.

13.4.     Bibliografia d’interès general

• BOTTON, A. (2001) El consol de la filosofia. Barcelona. La Magrana.

• CARDÚS, S. (2000) El desconcert de l’educació. Barcelona. La campana.

• GUTIÉRREZ, M. (2003) Manual sobre valores en la educación física y el deporte, Barcelona. Paidós.

• HUXLEY, A. (1987) Un mundo feliz. Barcelona. Plaza & Janés.

• JULIANO, D. (1993) Educación intercultural. Escuela y minorías étnicas, Madrid. Eudema.

• MARINA, J.A. (2004) Aprender a vivir, BCN. Ariel.

• MICHÉA, J.C. (1999) La escuela de la ignorancia, Madrid. Acuarela.

• SENNETT, R. (2000) La corrosión del carácter. Barcelona. Anagrama.

• TONUCCI, F. (1996), La ciudad de los niños. Madrid. F.G.S.R.

• VILANOU, C. COLLELLDEMONT, E. (2000) Historia de la educación en valores. Desclée de Brower. Bilbao

• VVAA (2004), Adolescencia y deporte. Barcelona. INDE.

13.5.     Normativa i documents d’orientació de l’administració per a la realització de la programació

• Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. És la part específica de la Llei de l’Educació de Catalunya per a l’Educació Secundària Obligatòria.

• Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, article 121.

• DIRECCIÓ GENERAL DE L’EDUCACIÓ BÀSICA I EL BATXILLERAT (març 2009) Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’educació bàsica. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Es pot trobar a Internet a l’adreça www.xtec.cat/edubib. El text explica de forma detallada com cal fer una programació partint dels elements més generals i normatius i arribant a l’elaboració de les unitats didàctiques.

Notes

1. Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, article 121.

2. Per a 4rt d’ESO, l’assignació horària global que estableix el currículum és de 70 hores que correspon també a dues hores setmanals.

3. Direcció General de l’Educació bàsica i el batxillerat (2009) Del currículum a les programacions; pg. 3.

Otros artículos sobre Educación Física

	Búsqueda personalizada
EFDeportes.com, Revista Digital · Año 17 · N° 178 | Buenos Aires, Marzo de 2013 © 1997-2013 Derechos reservados