Educació Física: exemple de programació anual dirigida a 1r curs d’ESO. Primera part Educación Física: ejemplo de programación anual dirigida al primer grado de la ESO. Primera parte |
|||
Llicenciat en Educació Física Professor d’Educació Física Tècnic Esportiu de Grau Superior en Atletisme Tècnic Esportiu de primer nivell en Fútbol Sala Preparador físic de Fútbol Sala Divisió Nacional 2ª A y B Autor de diferents articles tècnics en revistes especialitzades |
Xavier Palau Roig (Catalunya) |
|
|
Recull Aquest treball pretén ser una eina per a tots els docents d’educació física a l’hora de confeccionar les programacions anuals. S’ha dividit en dues parts, la primera part exposa els aspectes formals dins el marc legal actual a Catalunya que ha de contenir una programació, la segona part, molt més pràctica, s’integren les unitats didàctiques desenvolupades i seqüenciades per a primer curs d’ESO. Paraules clau : Programació d’educació física. Primer curs d’ESO.
|
|||
EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, Año 17, Nº 177, Febrero de 2013. http://www.efdeportes.com/ |
1 / 1
1. Introducció
Aquesta programació s’ha dividit dues parts ben diferenciades, la primera part amb una exposició dels aspectes més formals dins el marc legal de la mateixa i la segona part molt més concreta i específica referent a les unitats didàctiques i les seves activitats d’ensenyament-aprenentatge, quedant exposades de la següent forma: |
1º Part General corresponent a un 2ª nivell de concreció aplicada a l’IES amb:
Introducció
Competències pròpies de l’àrea
Aportacions de l’àrea a les CB
Estructura dels continguts
Consideracions sobre el desenvolupament del currículum
Objectius generals d’etapa
Continguts
Connexions amb altres àrees
Criteris d’avaluació
2º Part aplicada corresponent a un 3º nivell de concreció formada per la programació de la matèria i de curs de primer cicle en la qual hi figuren:
Gestió de la programació
Professors/es que l’impartiran
Unitats didàctiques, objectius, continguts, activitats, material, criteris d’avaluació i recuperació, competències pròpies, temporització
Recursos bibliogràfics i altres
Seguiment de la programació
Registre d’activitats d’avaluació
Fitxer d’activitats d’avaluació
2. Competències pròpies de l’àrea
Competència és la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversals i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.
Competències bàsiques per:
Ser i actuar de manera autònoma
Pensar i comunicar
Descobrir i tenir iniciativa
Conviure i habitar el món
Les competències bàsiques :
Pròpies de l’àrea d’educació Física
1. Desenvolupament personal
El desenvolupament personal esdevé una competència central de l’àrea que s’assoleix amb el treball i cura del propi cos i la motricitat, al mateix temps que es reflexiona sobre el sentit i els efectes de l’activitat física, assumint actituds i valors adequats a la gestió del cos i la conducta motriu.
2. Competència en la pràctica d’hàbits saludables de forma regular i continuada
Els continguts de l’àrea pretenen donar resposta a necessitats que portin cap el benestar personal i promoguin una vida més saludable i de més qualitat. La competència en la pràctica d’hàbits saludables de forma regular i continuada contribueix a sentir-se bé amb el propi cos, a la millora de l’autoestima i al desenvolupament del benestar personal.
3. Competència comunicativa
La competència comunicativa s’assoleix amb l’experimentació del cos i el moviment com instruments d’expressió i comunicació; l’expressió i comunicació de sentiments i emocions individuals i compartides per mitjà del cos, el gest i el moviment i la valoració crítica dels usos expressius i comunicatius del cos.
4. Competència social
Aquesta àrea també desenvolupa la competència social centrada en les relacions interpersonals per mitjà de l’adquisició de valors com el respecte, l’acceptació o la cooperació, que seran transferits a l’activitat quotidiana (jocs, esports, activitats en la natura…entre d’altres). Les possibilitats expressives del cos i de l’activitat motriu potenciaran la creativitat i l’ús de llenguatges corporals per a transmetre sentiments i emocions que humanitzen el contacte personal.
3. Aportacions de l'area d'educació Física a les competències bàsiques
El desenvolupament personal esdevé una competència central de la matèria d'Educació física, que s'assoleix amb el treball i cura del propi cos i la motricitat, al mateix temps que es reflexiona sobre el sentit i els efectes de l'activitat física, assumint actituds i valors adequats a la gestió del cos i la conducta motriu.
Els continguts de la matèria pretenen donar resposta a necessitats que portin cap al benestar personal i promoguin una vida més saludable i de més qualitat .La competència en la pràctica d'hàbits saludables de forma regular i continuada contribueix a sentir-se bé amb el propi cos, a la millora de l'autoestima i el desenvolupament del benestar personal.
La competència comunicativa s'assoleix amb l'experimentació del cos i el moviment com instruments d'expressió i comunicació; l'expressió i comunicació de sentiments i emocions individuals i compartides per mitjà del cos, el gest i el moviment i la valoració crítica dels usos expressius i comunicatius del cos.
Aquesta matèria també desenvolupa la competència social centrada en les relacions interpersonals per mitjà de l'adquisició de valors com el respecte, l'acceptació o la cooperació, que seran transferits a l'activitat quotidiana (jocs, esports, activitats en la natura, etc.). Les possibilitats expressives del cos i de l'activitat motriu potenciaran la creativitat i l'ús dels llenguatges corporals per a transmetre sentiments i emocions que humanitzen el contacte personal.
L’assignatura d'Educació Física contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques, essencialment a la de coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l'espai determinat, el coneixement, la pràctica i la valoració de l'activitat física per a preservar la salut.
També contribueix essencialment en la competència social i ciutadana, ja que ajuda a aprendre a conviure, acceptar les regles per al funcionament col·lectiu, la participació i el respecte envers les diferències i conèixer les possibilitats i limitacions pròpies i alienes.
El reconeixement i l'apreciació de les manifestacions culturals específiques de la motricitat humana col·labora amb la competència cultural i artística.
Els intercanvis comunicatius i la valoració crítica dels missatges i estereotips referits al cos procedents dels mitjans d'informació i comunicació, contribueixen al desenvolupament de la competència comunicativa i al tractament de la informació i competència digital.
El coneixement d'un mateix o d’una mateixa i de les pròpies possibilitats i carències, l'autosuperació, perseverança i actitud positiva, i l'organització individual i col·lectiva contribueixen a la competència d’aprendre a aprendre i a l'autonomia i iniciativa personal.
4. Estructura dels continguts
Els continguts d'educació física de cada curs s'organitzen en quatre apartats:
Condició física i salut, jocs i esports, expressió corporal i activitats en el medi natural i aquàtic.
L'estructuració dels continguts reflecteix cada un dels eixos que donen sentit a l'educació física en l'educació secundària obligatòria: el desenvolupament de les capacitats cognitives, físiques, emocionals i relacionals vinculades a la motricitat, l'adquisició de formes socials i culturals de la motricitat, l'educació en valors i l'educació per a la salut.
Encara que a l’ESO els continguts es presentin organitzats per matèries, per a l'assoliment de les competències bàsiques és convenient establir relacions entre ells sempre que sigui possible.
La connexió entre continguts de matèries diverses mostra les diferents maneres de tracta runa mateixa situació i dóna un sentit més ampli als conceptes i n'afavoreix la comprensió. De la mateixa manera, els continguts que en una matèria es presenten com a instrument, trobaran en una altra els contextos adequats que els donaran sentit.
5. Consideracions sobre el desenvolupament del currículum
En aquesta etapa cal fer un treball específic per a la millora de la condició física. A partir de la valoració i acceptació de les capacitats individuals, l’alumnat ha d'esforçar-se per millorar el seu nivell de condició física i contribuir al desenvolupament corporal harmònic.
Aquesta millora s'ha d'enquadrar en un marc saludable, per això és important que els nois i les noies coneguin els beneficis de l'activitat física regular sobre l'organisme. Ha de treballar-se específicament l'anàlisi i valoració crítica de determinats models presents a la nostra societat, amb especial incidència en problemàtiques que es poden donar en aquestes edats, com el sedentarisme, els trastorns alimentaris i les pràctiques de risc.
Els jocs i els esports es presenten com a mitjans de treball, tant per a la millora de la condició física i el desenvolupament de les relacions interpersonals com per al coneixement de formes d'activitat física aptes per a la competició, la recreació i el temps de lleure. En aquestes pràctiques és fonamental la valoració i respecte per les normes, pels companys i els adversaris, així com el respecte pel material i les instal·lacions.
El treball d'equip per a la consecució d'un objectiu comú als esports col·lectius i l'afany de millora als individuals i d'adversari són aspectes que cal tenir en compte. Evidentment, en aquesta etapa l'esport ha de tenir un caràcter obert a diverses especialitats, amb una participació que no estigui supeditada a les característiques de sexe, nivells d'habilitat o altres criteris de discriminació, i ha de respondre a plantejaments més enllà dels competitius. En conseqüència, cal fomentar l'esperit crític en el tractament d'alguns esports i activitats físiques als mitjans de comunicació i en la societat en general, i valorar-ne els aspectes positius com l'esforç o el treball d'equip.
Les activitats en el medi natural i aquàtic s'han de presentar com una forma més d'activitat física saludable que permet, a més del contacte amb el medi natural terrestre o aquàtic, una possibilitat d'utilització del temps de lleure. Les activitats a la natura han de ser també una eina per a la valoració del medi natural i fomentar-ne el respecte i la conservació.
En les activitats, no s'han de perseguir rendiments esportius ni resultats concrets en proves físiques. S'ha de valorar la millora i esforç individuals, així com la cooperació activa amb el grup, i tenint sempre molt present que l'objectiu final de l'educació física a l'educació secundària obligatòria és la formació de persones físicament actives, saludables i participatives.
6. Objectius generals d’etapa
Els objectius generals de l'educació secundària obligatòria estableixen que l'alumnat ha d'assolir, entre d'altres, les capacitats següents:
Conèixer els aspectes bàsics del funcionament del cos, les conseqüències dels actes i les decisions personals per la salut i els beneficis que suposa l’adquisició d’hàbits d’exercici físic.
Formar-se una imatge ajustada d’ells mateixos, de les pròpies característiques i possibilitats.
Aconseguir la relació imprescindible de cada noi i noia amb altres persones i la participació en activitats de grup.
L’àrea d’educació física col·labora especialment en la consecució de les intencions educatives esmentades, i contribueix de manera important en la formació personal i social dels alumnes i les alumnes.
Objectius d’àrea d’ Educació Física
Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l'activitat física comporta per a la salut individual i col·lectiva.
Valorar la pràctica regular d'activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat de vida.
Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l'eficiència i la riquesa motriu i la millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions.
Manifestar autonomia en l'organització i planificació de l'activitat física, consolidada com hàbit de vida saludable.
Conèixer les normes principals de seguretat i mesures preventives i actuar amb respecte i cura de l'entorn en les activitats en el medi natural i aquàtic.
Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l'àmbit de la competició i en el temps de lleure per a la millora de la condició física.
Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació.
Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l'afany de millora personal.
Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferencies culturals, socials i d'habilitat.
Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l'activitat física i l'esport en la societat actual i valorar-ne els aspectes positius.
7. Continguts
8. Connexions amb altres àrees
Llengua: Interacció oral en jocs i esports.
Música:
9. Criteris d’atenció a la diversitat
Crearem unes adaptacions en la programació per a tots els alumnes amb necessitats educatives especials. Considerarem com a tals els alumnes més dotats, els alumnes amb alguna discapacitat temporal o permanent, els alumnes “privats socioculturalment” amb afectació en la motivació, l’atenció, carència d’hàbits individuals, etc. detectats pel psicopedagog i els alumnes amb dificultats motrius per disfuncions en el creixement, sobrepès, diferent nivell de maduració, etc. En alguns d’aquest casos hi haurà una adaptació curricular individualitzada (ACI) feta per l’EAP que ens ajudarà a l’hora d’adaptar els objectius i els continguts per tal d’adaptar-los a les necessitats de l’alumne.
La programació i cada unitat didàctica son flexibles i es modificaran en funció de les necessitats especifiques de cada alumne amb NEE, en alguns casos haurem de canviar els objectius i els continguts, mentre que en altres només haurem d’adaptar les activitats d’ensenyament-aprenentatge i/o la metodologia, per tal d’assolir els mateixos objectius i obtenir una millor atenció a la diversitat.
10. Recursos metodològics
El procés i l’aprenentatge significatiu tindran més importància que el rendiment, així es reforçaran actituds de col•laboració i ajut, i es valoraran negativament actituds individualistes i egoistes per la consecució d’un resultat esportiu millor.
És fomentaran situacions on l’alumnat pugui desenvolupar les seves potencialitats sense preocupar-se d’un rendiment esportiu màxim, volem crear alumnes motivats per la pràctica d’activitats físiques.
La motivació és un factor important per assegurar un bon clima de treball a la classe i facilitar que els aprenentatges siguin significatius i atraients. Per això, evitarem realitzar sempre les mateixes activitats i caure en la monotonia, realitzarem una programació variada i alternada, quan es pugui, durant les dues hores setmanals de classe. Caldrà cercar un “centre d’interès” per implicar l’alumne; emprarem propostes lúdiques i atractives. Tractarem els continguts, en la mesura que sigui possible, de forma global per tal de buscar la diversió i motivació.
En funció de l’observació realitzada en l’avaluació inicial decidirem el nivell general del grup i el particular de cada alumne.
Utilitzarem mètodes analítics per ensenyar els patrons bàsics d’execució i mètodes globals o mixtes per ensenyar els aspectes tàctics i estratègics.
Ens basarem en els estil d’ensenyança de Muska Mosston per fer avançar als alumnes, amb estils mes de recepció a l’inici i anar creant una progressió en els estils de recerca per a que l’alumnat experimenti per si mateix i modifiqui les seves conductes en funció del resultat que n’obtingui, amb l’ajuda de la reflexió del professor/a.
Les estratègies d’organització, vindran determinades per la particularitat de cada activitat.
Utilitzarem les variants gran grup, grups reduïts, per parelles i de forma individual.
Emprarem les formes de treball lliure, paral•lela, alternativa, de competició o circuits.
El tipus de formació poden ser homogenis, heterogenis, de lliure elecció o formats pel professor.
Durant el transcurs de la unitat didàctica utilitzarem estratègies on les propostes siguin obertes perquè un objectiu específic pugui ser executat de diverses maneres tenint en compte la diversitat de l’alumnat. Proposarem situacions de complexitat creixent per ajudar a adquirir un control fluid i eficient en l’execució de les tasques motrius.
Els alumnes amb més dificultats, o amb necessitats educatives especials, necessiten una atenció especifica per evitar la desmotivació. Proposarem exercicis i activitats simples que siguin capaços d’executar amb certa facilitat i n’augmentarem gradualment la dificultat, en funció del seu nivell individual i col•lectiu d’aprenentatge.
Per als alumnes més avançats, realitzarem exercicis i tasques de complexitat major, així com també els donarem responsabilitats paral•leles, com per exemple ajudar al professor en algunes activitats de les sessions ajudant a progressar a alguns companys amb mes dificultats en l’aprenentatge.
Des del departament d’Educació física impulsarem una pedagogia activa que té com a finalitat que l’alumne adquireixi autonomia, responsabilitat i es sensibilitzi per ocupar el temps lliure amb la pràctica d’activitats físic-esportives.
11. Educació en valors
Les característiques de la nostra àrea ens permeten incidir d’una forma directa en molts dels continguts transversals, com coeducació, pau, resolució de conflictes, higiene, salut, etc., en definitiva ensenyaments bàsics per la vida. Durant la confecció de la programació els hem tingut en compte a l’hora de preparar les unitats didàctiques.
Educar per a la convivència: Potenciar la interrelació entre els diferents cicles dels alumnes, professors, així com la resta de la comunitat educativa. Al participar en una tasca física organitzada sorgeixen diversos aspectes que requereixen un especial tractament educatiu: resolució dialogada dels conflictes; acceptació i consciència de la regla; control de la agressivitat i de la violència; sentit de la competició i de la cooperació en el joc col·lectiu. La dinamització de tornejos entre classes, nivells i cicles afavoriran aquest objectius.
Educar per a la pau: Fomentar l’autonomia i responsabilitat dels alumnes. Respectar les regles i normes dels jocs.
Educació per al consumidor: Promoure una dieta equilibrada (mediterrània). És necessari disposar d’instruments d’anàlisis que permetin emetre judicis i preses de decisions al front de l’adquisició de roba o calçat esportiu i accessoris esportius (raquetes, patins, bicicleta, etc.)
Educació ambiental: Caldrà desenvolupar una consciència de respecte i cura de la natura en general en la realització d’activitats a la Natura.
Educació moral i cívica: Promoure el respecte, l’esperit solidari i de cooperació entre l’alumnat mitjançant els jocs i les activitats físiques.
Educació per a la igualtat d’oportunitats. Les actituds sexistes també es manifesten en el terreny de l’activitat física: elecció de modalitat esportiva, ús del temps de lleure, rol en l’equip, etc.
Educació per a la salut. De ben aviat els alumnes han d’adquirir hàbits d’higiene corporal, d’actitud postural, respiració, relaxació, etc.
Educació per a l’oci. De la mateixa manera que existeix una formació per al mon laboral, també s’han d’adquirir recursos per l’ús constructiu del temps de lleure.
12. Criteris d’avaluació i promoció
Al començar el curs i a l’inici de cada unitat didàctica, explicarem els objectius que els alumnes hauran d’assolir, així com els criteris d’avaluació i realitzarem en algunes unitats didàctiques una avaluació inicial per tal de conèixer el nivell dels alumnes i detectar els que necessitin una atenció individualitzada.
L’avaluació formativa anirà adreçada a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Tindrem en compte els diferents estils i ritmes d’aprenentatge, es a dir, serà individualitzada i diversificada, si escau.
L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes serà continua, amb observació sistemàtica i amb una visió globalitzada al llarg de la unitat didàctica.
L’avaluació sumativa la realitzarem al final de cada unitat i tindrem en compte, la maduresa de l’alumne respecte als objectius demanats, l’assoliment d’habilitats procedimentals bàsiques, l’adopció d’actituds favorables per a l’aprenentatge, l’esforç i la superació aconseguida des de la seva avaluació inicial. Aplicarem sempre que puguem recursos i activitats d’autoavaluació que siguin coherents amb la metodologia del treball utilitzada.
L’avaluació de cada unitat serà la mitjana de totes les notes de cada apartat valorat en els tants per cents següents:
Procediments 50%
Conceptes 30%
Actituds 20%
La superació dels objectius procedimentals es basarà en uns mínims establerts que serviran com a referència al grup classe, el nivell de l’execució (de rendiment, tècnica o tàctica) de les activitats d’avaluació donarà la nota final.
En l’apartat conceptual es donaran uns continguts teòrics, tot depenent de la unitat didàctica, dels quals es faran uns controls que poden ser qüestionaris escrits, treballs de recerca o activitats dins la plataforma digital moodle.
L’avaluació actitudinal dependrà del nivell de responsabilitat adquirida per part de l’alumnat, on valorarem la recollida del material, la col·laboració i participació en les activitats, l’acceptació i compliment de les normes especials de l’assignatura, portar el material adient per poder desenvolupar les sessions, higiene personal, acceptació de les diferències entre companys/es, etc.
En la nota final d’actituds, valors i normes s’hauran tingut en compte els següents paràmetres:
Per cada falta d’assistència no justificada, 0.5 punts menys dels 2 punts assignats (20%).
Per cada falta de material no justificada, 0.5 punts menys dels 2 punts assignats (20%).
Per cada retard no justificat, 0.5 punts menys dels 2 punts assignats (20%).
La nota final de cada curs (promoció) sortirà del sumatori de les notes trimestral dividides entre elles. En cas de tenir suspès algun trimestre, la nota mínima per la mitjana haurà de ser de 3 punts.
En cas de que un alumna/e no superi l’assignatura disposarà d’una convocatòria extraordinària de recuperació.
La recuperació consistirà en tres fases:
a) Presentació d’un treball de recerca d’una unitat didàctica treballada durant el curs (30%).
Aquest requisit és indispensable per poder fer les altres dues fases.
b) Control escrit sobre el treball desenvolupat (20%).
c) Control pràctic referent a la unitat didàctica presentada (50%).
1r. ESO - Objectius terminals
Identificar les parts d'una sessió d'activitat física i l'objectiu de cadascuna.
Conèixer el significat de la condició física i reconèixer les qualitats físiques com a qualitats de millora.
Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut pròpia.
Millorar l'execució dels aspectes tècnics bàsics d'un esport individual, acceptant el nivell assolit.
Millorar l'execució tècnica i tàctica d'un esport col·lectiu, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.
Elaborar i expressar missatges de forma col·lectiva utilitzant tècniques com el mim, el gest, la dramatització o altres, i mostrar desinhibició en les activitats d'expressió corporal.
Mostrar habilitat i respecte per a la realització d'activitats en el medi natural i aquàtic.
Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l'activitat física i la vida quotidiana.
Bibliografia
ANTÚNEZ, S. y OTROS (1992): "Del Proyecto Educativo a la Programación de aula". Ed. Graó. Barcelona.
BAENA, A. (2005): "Bases teóricas y didácticas de la E.F. escolar". Ed. Gioconda. Granada.
BAENA EXTREMERA, A. (2006): "El diseño de la programación de aula en el área de Educación Física”. Lecturas: Educación Física y Deportes, Revista Digital. Buenos Aires, Nº 97. http://www.efdeportes.com/efd97/ef.htm
BAENA y ANTEQUERA (2006): "Unidades Didácticas de los Bloques de contenidos del Currículum: 3º E.S.O.". Ed. Gioconda. Granada.
BAENA y ANTEQUERA (2006): "Aplicaciones Didácticas del Currículum para el Área de Educación Física". Ed. Gioconda. Granada.
BLÁZQUEZ, D (1995): "La iniciación deportiva y el deporte escolar". Ed. Inde. Barcelona
CALZADA, A. (1995): "Proyecto curricular base en Educación Física E.S.O. y 1º de Bachillerato". Madrid. Ed. Gymnos.
COLL, C.; (1992): "Psicología y currículum". Ed. Laia. Barcelona.
CONTRERAS, O.; (1998): "Didáctica de la E.F. Un enfoque constructivista". Ed. Inde. Barcelona.
DIAZ LUCEA, J.; (1994): "El currículum de EF en la Reforma Educativa". Ed. Inde. Barcelona.
GIMENO SACRISTAN, J. y PÉREZ GÓMEZ, A.; (1983): "La enseñanza: su teoría y su práctica". Ed. Akal. Madrid.
GIMENO SACRISTAN, J. y PÉREZ GÓMEZ, A.; (1992): "Comprender y transformar la enseñanza". Ed. Morata. Madrid.
JIMÉNEZ, J. R. (2007): “Competencias Básicas”. REDES, Volumen 1, Nº 1.
LLEIXÀ, T. (2007): “Educación física y competencias básicas. Contribución del área a la adquisición de las competencias básicas del currículo”. Revista Tándem, Nº. 23, pp. 31-37.
MANZANO MORENO, J.I. y CARRERA SÁNCHEZ, I.; (2005): "La E.F. en el proceso educativo". Ed. Infornet. Madrid.
MENA (1997): "Didáctica y currículum escolar". Ed. Anthema. Salamanca.
PIERON, M. (1988): "Didáctica de las actividades físicas y el deporte". Ed. Gymnos. Madrid.
SÁENZ LÓPEZ BUÑUEL, P. (1997): "La E.F. y su didáctica". Ed. Wanceulen. Chiclana.
SÁNCHEZ, F. (1992): "Bases para una didáctica de la educación física y el deporte". Madrid. Ed. Gymnos.
VICIANA, J. (2000): "Principales tendencias innovadoras en la educación física actual. El avance del conocimiento curricular en educación física". Lecturas: Educación Física y Deportes, Revista Digital. Buenos Aires, Nº 19. http://www.efdeportes.com/efd19/innova.htm
VICIANA, J. (2002): "Planificar en Educación Física (1ª edición)". Ed. Inde. Barcelona.
ZABALZA, M.A. (1993): "Diseño y desarrollo curricular". Ed. Narcea. Madrid.
ZABALA, M.; VICIANA, J. Y LOZANO, L.; (2002): "La planificación de los deportes en la educación física de E.S.O". Lecturas: Educación Física y Deportes, Revista Digital. Buenos Aires, Nº 48. http://www.efdeportes.com/efd48/eso.htm
Outros artigos em Portugués
Búsqueda personalizada
|
|
EFDeportes.com, Revista
Digital · Año 17 · N° 177 | Buenos Aires,
Febrero de 2013 |