L’acrosport a l’escola. Proposta d’un crèdit de 35 hores | |||
*Llicenciada en educació física (INEFC Lleida) Postgrau en educació física (UB) **Llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport (INEFC Barcelona) Postgrau en educació física (UB) Títol de suficiència investigadora (UAB) |
Marta Pérez González* Jordi Brasó i Rius** (Catalunya) |
|
|
Resum La poca quantitat de pràctiques relacionades amb l’expressió corporal justifica la inclusió d’un crèdit d’acrosport a l’escola. A més, es donen les pautes bàsiques de com ha de ser aquesta matèria. A més de tractar la història d’aquesta activitat, es proposen els objectius, continguts, els criteris i les activitats d’avaluació que han de permetre dur a terme el crèdit sense deixar-nos cap element a treballar. Paraules clau: Acrosport. Escola. Crèdit.
|
|||
EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, Año 17, Nº 175, Diciembre de 2012. http://www.efdeportes.com/ |
1 / 1
1. Introducció
Durant l’adolescència el creixement i els mals hàbits posturals poden provocar desviacions de columna i altres patologies del sistema osteomuscular, és per això que un treball de col·locació i de tonificació permet un correcte desenvolupament físic de la persona.
D’altra banda, en una població que té tendència a l’individualisme lúdic, (internet, videoconsoles,...) introduir una activitat en la qual la col·laboració és la base de l’èxit, és una experiència interessant per a tothom.
És per això que l'acrosport és una bona manera de combatre les patologies i l'individualisme i a la vegada fomentar l'expressió a partir del cos i la motricitat.
2. Una mica d’història
El nom de piràmide humana apareix després de les piràmides arquitectòniques d’Egipte i, igual que les construccions, es basa en una estructura constituïda per una base (part més ampla) i un cim (part més estreta).
A l’antiga Grècia també es té constància de construccions d’aquest caire amb finalitats recreatives, competitives o d’espectacle.
En canvi els romans tenien propòsits fonamentalment militaristes (per dur a terme els seus atacs), fins i tot utilitzaven escuts i pals per a la seva construcció.
Al segle XVI els italians introdueixen la competició de piràmides als seus Jocs Venecians.
I els alemanys presenten, cap a mitjans del segle XVIII, aquest tipus de construccions grupals a les gimnastrades.
A Catalunya, els castells són una tradició que ve des de l’any 1971. Les primeres festes van celebrar-se amb diferents danses i una figura final.
3. Objectius generals del crèdit
El principal objectiu és el d’afavorir el desenvolupament global de la persona a través d’activitats gimnàstiques amb col·laboració.
Aquest objectiu seria l’eix vertebrador de la sèrie d’objectius següents:
Desenvolupar les diferents capacitats físiques bàsiques condicionals (força i flexibilitat, de forma principal i resistència, velocitat) aplicant-les a situacions d’equilibri i accions gimnàstiques tant individuals com col·lectives.
Millorar l’equilibri tant de forma individual com col·lectiva.
Desenvolupar una correcta higiene corporal.
Identificar la temporalitat de la música, transferint-la a les pròpies accions motrius rítmiques.
Descobrir l’espai com a element susceptible del desenvolupament expressiu.
Desenvolupar les actituds de cooperació i participació.
Valorar l’esforç propi i el dels companys i companyes tant físic com intel·lectual a l’hora de crear i dur a terme un muntatge d’acrosport.
Respectar el material i les instal·lacions utilitzades.
4. Continguts
4.1. Procediments
1. Capacitats físiques
1.1 Desenvolupament de les capacitats físiques condicionals, sobre tot la força i la flexibilitat per aplicar-les a figures gimnàstiques pròpies de l’acrosport.
1.2 Desenvolupament de les capacitats físiques coordinatives del ritme i l’equilibri per aplicar-les a la construcció d’una coreografia on intervenen elements gimnàstics i de ball.
2. Descobriment de l’espai
2.1 Capacitat d’orientació a l’espai.
2.2 Capacitat d’ubicació a l’espai.
2.3 Utilització de l’espai d’acció.
3. Descobriment del temps
3.1 La música com a desencadenant dels moviments.
3.2 La música com a mitjà de comunicació emocional.
4.2. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
1. Adequació del cos per la pràctica de l’acrosport
1.1 El treball de la faixa abdominal i musculatura paravertebral.
1.2 El treball de la força de rems superior i inferiors.
1.3 La flexibilitat com a element preventiu de possibles lesions i com a mitjà d’amplituds de moviments adquades per a moviments estèticament acceptables.
2. Expressió corporal
2.1 Tècniques de l’expressió corporal.
2.2 Creativitat corporal.
3. Aspectes tècnics de l’acrosport
3.1 Preses de mans.
3.2 Els diferents rols dels alumnes.
3.2.1 El portor.
3.2.2 L’equilibrista.
3.3 Els ajuts.
3.4 Les diferents fases.
3.4.1 Construcció.
3.4.2 Estabilització.
3.4.3 Descàrrega.
3.5 Elements gimnàstics.
3.5.1 Planxes.
3.5.2 Recolzaments invertits.
3.5.3 Rodes.
3.5.4 Ponts.
3.5.5 Espagats.
3.5.6 Girs.
4.3. Actituds, valors i normes
1. Valoració del propi cos.
1.1 Acceptació, valoració i respecte del propi cos.
2. Respecte pels altres.
2.1 Tolerància envers les capacitats dels altres.
2.2 Preocupació per l’aconseguiment de fites comunes.
3. Respecte per l’entorn.
3.1 Preocupació i respecte per la utilització adequada del material i les instal·lacions.
4.4. Objectius terminals o criteris d’avaluació
En finalitzar el crèdit l’alumne ha de ser capaç de:
Conèixer els diferents trets per a una forma física que ens permeti la pràctica de l’acrosport sense riscos per a la nostra integritat física.
Reconèixer els diferents rols que pot desenvolupar una persona que practica l’acrosport.
Crear i executar un muntatge d’acrosport.
Valorar el treball en grup per la consecució de fites comunes.
5. Activitats d’avaluació
L’avaluació es divideix en els tres bolcs de continguts següents:
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
Durant tot el crèdit s’anirà fent un recull de totes les activitats fetes a classe, indicant els seus objectius, aquest recull es lliurarà a final del crèdit passat a ordinador i amb gràfics.
Actituds, valors i normes
L’actitud a classe haurà de ser positiva i de col·laboració amb els companys i les companyes, així com amb el docent. També s’avaluarà la puntualitat i l’assistència, que són obligatòries, ja que formen part d’aquest ànim de respecte als altres.
El material utilitzat serà tractat amb cura i respecte, i quedarà recollit cada dia al finalitzar la sessió.
Procediments
Al final del crèdit els i les alumnes presentaran una coreografia comuna en la que es mostrin els diferents elements treballats al llarg del crèdit.
6. Temporització
La durada del crèdit és de 35 hores, repartides en 3 unitats didàctiques:
(10 hores)1ª unitat didàctica
Es realitzaran activitats amb suport musical per tal de desenvolupar els següents objectius:
Millorar la resistència aeròbica.
Millorar la força abdominal, de cames i de braços.
Millorar la flexibilitat.
Desenvolupar el sentit del ritme.
Desenvolupar la capacitat d’ubicació a l’espai (baix, mig, alt, horitzoNtal).
2ª unitat didàctica (10 hores)
Es realitzaran activitats d’aprenentatge i perfeccionament dels elements gimnàstics següents:
Equilibris.
Girs.
Flexibilitat.
Salts.
Posicions bàsiques individuals.
3ª unitat didàctica (15 hores)
Desenvolupament i construcció dels equilibris col·lectius i del muntatge.
7. Reflexió final
Una de les característiques que té l’acrosport és el d’integració de tota classe de persones, des de la persona més forta a la més lleugera, de la més poruga a la més valenta, totes hi tenen el seu lloc, així doncs l’única cosa que hem de fer per tal de potenciar l’aprenentatge de totes les persones apuntades a aquest crèdit és ajudar-les a descobrir el seu lloc (al que estiguin més còmodes i a on siguin més útils per tal d’assolir l’èxit comú).
D’altra banda aquest, és un crèdit de descoberta, per tant ens haurem d’adaptar als nivell i a les motivacions de les persones que configurin el grup.
Bibliografia
MATEU I SERRA, M. (1990), 1300 ejercicios y juegos aplicados a las actividades gimnásticas, Ed. Paidotribo, Barcelona.
VERNETTA, M. LÓPEZ, J. PANADERO, F. (1996), El acrosport en la escuela, Ed. Inde, Zaragoza.
Otros artículos sobre Educación Física
Búsqueda personalizada
|
|
EFDeportes.com, Revista
Digital · Año 17 · N° 175 | Buenos Aires,
Diciembre de 2012 |