Rendiment i estrès esportiu. Influència de l’estrès en el rendiment esportiu del jugador de waterpolo Rendimiento y estrés en el deporte. La influencia del estrés en el rendimiento deportivo del jugador de polo
	*Coordinador. Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport INEFC: Universitat de Barcelona **Autors. Estudiants de batxillerat (Catalunya)	Jordi Brasó i Rius* Daniel Romero Madueño** Adelaido Salazar Rustarazo** brapercat@yahoo.es
	Resum           Aquest treball pretén analitzar la influència de l’estrès en el rendiment esportiu dels waterpolistes. El projecte està format per una part teòrica, en la qual s’analitzen diferents estudis relacionats amb la temàtica citada, i una part pràctica, en què es desenvolupa un estudi del control de l’estrès i es valora la relació que té amb determinades característiques dels subjectes.           Paraules clau: Estrès. Rendiment. Waterpolo.   Resumen           Este trabajo pretende analizar la influencia del estrés en el rendimiento deportivo de los waterpolistas. El proyecto está conformado por una parte teórica, donde se analizan diferentes estudios relacionados con la temática citada, y una parte práctica, en la que se desarrolla un estudio del control del estrés y se valora la relación de éste con determinadas características de los sujetos.           Palabras clave: Estrés. Rendimiento. Waterpolo.   Abstract           This essay tries to analyze the influence of stress in sport performance of water polo players. The project consists of a theoretical part, in which several research works related to the topic are analyzed, and a practical part, where a survey of stress control is developed and its relation with some water polo players’ characteristics is valued.           Keywords: Stress. Performance. Water polo.
	EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, Año 17, Nº 174, Noviembre de 2012. http://www.efdeportes.com/

1 / 1

1.     Introducció

    El següent treball, analitza les diferències entre el grau d’afectació de l’estrès sobre el rendiment esportiu en waterpolistes de diferent nivell. Així, pretenem obtenir la informació necessària per a comprovar la nostra hipòtesi, que és la següent:

    Els waterpolistes d’un major nivell tenen un millor control de l’estrès que la resta i, per tant, l’estrès no influeix tant en el seu rendiment.

    A partir d’un marc teòric que tracta l’estrès i el rendiment esportiu s’ha elaborat un estudi, relacionat amb el control de l’estrès i s’ha passat una adaptació del qüestionari Características Psicológicas Relacionadas con el Rendimiento Deportivo (CPRD) a 16 waterpolistes.

    Els resultats obtinguts, tot i no ser els esperats, serveixen per obtenir determinades conclusions que permeten reflexionar sobre el control de l’estrès en esportistes.

2.     Marc teòric

2.1.     Rendiment esportiu

    Godoy-Izquierdo, Pradas i Vélez (2009) defineixen el rendiment com “el resultat de la integració de les capacitats físiques, tècniques, tactico-estratègiques i destreses psicològiques (capacitat de mantenir la concentració, d’autoregular el nivell d’activació, autoconfiança o cooperació amb la resta de l’equip...) de l’esportista, ja sigui en competició o en el seu propi entrenament”.

2.2.     Estrès

    Segons l’Enciclopèdia Catalana l’estrès és “l’estat de tensió aguda de l’organisme obligat a reaccionar per defensar-se davant d’una situació d’amenaça, o d’una altra agressió qualsevol (traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc)”.

    Segons Pastor (2001), les conseqüències de l’estrès poden ser molt variades. Depén de: la persona, la situació, la tècnica d’afrontament utilitzada, etc.

    Generalment, davant d’una situació d’estrès es produeixen un conjunt de canvis fisiològics, així com un augment de la freqüència cardíaca, tensió arterial, excés de suor, etc. Aquesta resposta és un procés normal que succeeix en totes les persones davant d’uns determinats estímuls i s’anomena reactivitat.

2.2.1.     Conseqüències de l’estrès en l’àmbit esportiu.

    Márquez (2006), explica les conseqüències de l’estrès següents:

• Un estrès agut provoca en l’esportista una reducció de la seva capacitat de concentració, un augment de l’ansietat i un increment de la tensió muscular.

• Un estrès crònic pot empitjorar la capacitat d’execució de l’esportista, provocar un descens del seu rendiment i, fins i tot, pot provocar l’abandonament de l’esport.

• Amb tot això, podem deduir fàcilment que és necessari tenir bones tècniques d’afrontament de l’estrès.

2.3.     Reflexió

    Tenint aquest marc teòric com a referència, s’ha realitzat un estudi que pretén analitzar l’efecte de l’estrès en el rendiment dels esportistes.

3.     Metodologia

3.1.     Objectiu

    L’objectiu d’aquest treball és determinar la relació entre el nivell de l’esportista i el seu control de l’estrès.

3.2.     Hipòtesis

    La hipòtesi principal del treball és la següent: Els waterpolistes d’un major nivell tenen un millor control de l'estrès que la resta.

    Durant la nostra investigació hem decidit plantejar altres hipòtesis diferents la inicial, ja que es van trobar més aspectes que podien tenir relació amb l’estrès esportiu:

• Els waterpolistes que tenen una edat major controlen millor l’estrès que els que són més joves.

• Els waterpolistes que porten més temps practicant l’esport controlen millor l’estrès que els que en porten menys.

• Els waterpolistes que han competit en categories més altes controlen millor l’estrès que la resta.

• Els waterpolistes que habitualment juguen en una categoria superior controlen millor l’estrès que els que ho fan en una categoria inferior.

3.3.     Subjectes

    La mostra està formada per 16 waterpolistes del Club Natació Sabadell, tots ells homes d’edat compresa entre els 15 i els 18 anys.

    El nivell de cada jugador s’ha determinat tenint en compte si ha disputat o no una final del Campionat d’Espanya i, en cas que l’hagi disputat, si ho ha fet amb la selecció catalana o només amb el seu equip. D’aquesta manera s’han establert tres grups de jugadors, ordenats de major a menor nivell:

• Grup 1 - Jugadors que han disputat minuts en una final del Campionat d’Espanya amb la selecció catalana.

• Grup 2 - Jugadors que han disputat minuts en una final del Campionat d’Espanya amb el seu club.

• Grup 3 - Jugadors que no han disputat minuts en una final del Campionat d’Espanya.

3.4.     Instruments

3.4.1.     El qüestionari CPRD

    Després d’analitzar diferents instruments de mesura, s’ha vist que el Competitive State Anxiety Inventory-2 (CSAI-2) podria ser una eina útil per tractar la nostra hipòtesi. De tota manera, s’ha pensat que una adaptació del qüestionari Características Psicológicas Relacionadas con el Rendimiento Deportivo (CPRD), és potser l’eina més idònia per tractar l’estrès i el rendiment esportiu, en l’estudi que es pretén realitzar.

    Gimeno, Buceta i Pérez-Llanta (2001) expliquen en què consisteix el qüestionari CPRD. Aquest és un qüestionari que permet obtenir dades sobre les característiques psicològiques dels esportistes. Té una estructura formada per cinc escales que aglutinen un total de 55 ítems: control de l’estrès, influència de l’avaluació del rendiment, motivació, habilitat mental i cohesió d'equip.

    Els esportistes han de dir en quina proporció estan d'acord amb cadascun dels enunciats que apareixen en el qüestionari.

    El qüestionari consta d'uns barems que assignen una puntuació concreta a cada resposta. Quan se sumen els punts de les preguntes que formen part d’una mateixa escala (control de l'estrès, habilitat mental, etc.) s'obté un resultat general per a aquesta. Una puntuació alta en una escala determinada, com per exemple la cohesió d'equip, mostra que l'esportista presenta aquesta habilitat molt desenvolupada.

    El qüestionari s’ha adaptat i s’han tractat només els ítems que fan referència al control de l'estrès.

    L’eina adaptada es compon de 20 preguntes, amb una puntuació màxima possible és 80 i una mínima de 0.

    A més, abans d’omplir el qüestionari es donaven instruccions, exemples i es preguntava al subjecte en relació amb diferents aspectes: l’edat, el sexe, la posició que ocupava en l’equip, la categoria en la qual competia, l’experiència i els èxits assolits.

    A continuació es detallen les preguntes extretes del CPRD

3.5.     Procediment

    El primer que va fer va ser demanar permís a l’entrenador dels jugadors de la mostra, al qual se li va explicar el tipus de treball, detallant-li l’objectiu i el contingut general de l’estudi. Després, un cop obtingut el consentiment de l’entrenador, es va procedir a informar als jugadors, els quals van acceptar participar en la investigació contestant els qüestionaris. Finalment els van completar en un dia normal d’entrenament.

3.6.     Resultats

3.6.1.     Anàlisi unidimensional de la variable “nivell del control d’estrès”

    Si prenem tots els valors obtinguts i els disposem de forma ordenada (de menor a major) les puntuacions queden de la següent manera:

33

44

46

49

50

52

53

53

56

58

60

61

62

65

67

74

    A partir d’aquests valors hem calculat la mediana i la mitjana dels resultats:

• Mediana de la puntuació: 54,50.

• Mitjana de la puntuació: 55,19.

    Com es pot observar, hi ha una gran diferència entre la puntuació mínima (33) i la puntuació màxima (74), concretament 41 punts. Tot i això, cal destacar que la mitjana és molt semblant a la mediana i, per aquest motiu, el 50% dels subjectes de la mostra han obtingut una puntuació superior a la mitjana i l’altre 50% l’han obtinguda inferior.

Càlcul dels quartils

Taula 1

Quartil 0	33
Quartil 1	49,75
Quartil 2	54,50
Quartil 3	61,25
Quartil 4	74

 

    El recorregut d’aquesta variable se situa entre els valors de 33 i 74 i el recorregut interquartílic (que correspon al 50% de les observacions centrals, és a dir, del quartil 1 al 3) se situa entre 49,75 i 61,25.

    El següent diagrama de caixa (box-plot) recull de forma gràfica aquestes últimes dades (gràfica 1).

Gràfica 1

 

3.6.2.     Anàlisi bidimensional

3.6.2.1.     El control de l’estrès i el nivell esportiu

    Es va calcular la puntuació que havia obtingut cada jugador segons els barems del CPRE. Tot seguit es van comparar els resultats dels tres grups en els quals s’havia dividit la mostra (de major a menor nivell), calculant la mitjana aritmètica de la puntuació de cadascun d’ells. Els resultats queden representats a la taula 2.

Taula 2

Grups	Puntuació mitjana
1	55
2	53,29
3	58,75

    La gràfica 2 mostra els resultats obtinguts.

Gràfica 2

3.6.2.1.1.     Interpretació

    Veient aquests resultats, i la baixa correlació, s’ha arribat a dues possibles conclusions:

• No hi ha relació entre el nivell de l’esportista i el seu control de l’estrès.

• Els resultats no són fiables com a conseqüència d’una mostra inadequada, ja que, està formada per un nombre reduït d’esportistes.

3.6.2.2.     Recerca d’altres factors que tinguin relació amb el control de l’estrès

3.6.2.2.1.     El control de l’estrès i l’edat

    La mostra estava formada per jugadors d’edats diferents, així que es va decidir comprovar si l’edat té alguna relació amb el control de l’estrès. D’aquesta manera es van establir quatre grups de jugadors, formats pels jugadors de la mateixa edat (15, 16, 17 o 18 anys), i es va calcular la seva puntuació mitjana en el qüestionari. Els resultats es recullen a la taula 3.

Taula 3

Edat	Puntuació mitjana
15 anys	52,67
16 anys	54,67
17 anys	57,29
18 anys	53,33

    Un altre cop es va elaborar una gràfica per fer més fàcilment interpretables els resultats (gràfica 3).

Gràfica 3

    Una altra vegada, hi ha tres possibles interpretacions d’aquests resultats:

• No hi ha relació entre l’edat i el control de l’estrès.

• Els resultats no són fiables perquè la mostra és inadequada (massa reduïda).

3.6.2.2.2.     El control de l’estrès i el temps de pràctica esportiva

    Dins del grup estudiat hi havia jugadors que portaven molts anys practicant waterpolo i altres que s’havien incorporat més recentment. Així, es van establir quatre grups: jugadors que practiquen waterpolo des de fa 7 o menys anys, jugadors que el practiquen des de fa 8 anys, jugadors que el practiquen des de fa 9 anys i jugadors que el practiquen des de fa 10 o més anys. Els resultats queden recollits a la taula 4.

Taula 4

Anys en l’esport	Puntuació mitjana
7 o menys	50,33
8	54,67
9	59,43
10 o més	50,67

    Novament es va elaborar una gràfica per a una més fàcil interpretació dels resultats (gràfica 4).

Gràfica 4

    En aquest cas, l’observació dels resultats ens porta a dues possibles conclusions:

• El temps que porta un esportista practicant l’esport no té cap relació amb la seva capacitat per controlar l’estrès.

• La mostra és inadequada per establir aquestes relacions.

3.6.2.2.3.     El control de l’estrès i la categoria màxima

    La màxima categoria en què han competit alguns jugadors de la mostra és la categoria juvenil i d’altres, en canvi, han jugat a Primera Nacional. Per aquest motiu es van establir dos grups, segons quina era la categoria màxima en què havien participat. Els resultats es mostren a la taula 5.

Taula 5

Categoria màxima	Puntuació mitjana
Juvenil	55,17
Primera Nacional	55,20

    Un cop més, els resultats es representen gràficament (gràfica 5).

Gràfica 5

    En aquest cas, torna a haver-hi dues interpretacions possibles.

• La categoria màxima en la qual han competit els jugadors no determina la capacitat per controlar l’estrès.

• La mostra és massa petita.

3.6.2.2.4.     El control de l’estrès i la categoria habitual

    Dins de la mostra hi ha jugadors que habitualment competeixen en categoria juvenil, altres que ho fan en Primera Nacional i altres que ho fan en totes dues. Així que els esportistes es van classificar en aquests tres grups. Els resultats es mostren a la taula 6.

Taula 6

Categoria habitual	Puntuació mitjana
Juvenil	55,17
Juvenil i Primera Nacional	55,20
Primera Nacional	55,20

    Aquests resultats estan expressats a la gràfica 6.

Gràfica 6

    En aquest cas torna a haver-hi dues interpretacions possibles:

• No hi ha cap relació entre la categoria habitual en la que competeix un esportista i la seva habilitat per controlar l’estrès.

• La mostra potser és inadequada per a establir aquesta relació.

3.6.3.     Anàlisi del control de l’estrès entre els waterpolistes del mateix equip

    Ja que no es va arribar a cap conclusió que fos rellevant, es va pensar que el motiu podia ser que alguns jugadors competien amb equips diferents. Això podia provocar que les sensacions que sentien fossin diferents, ja que els seus resultats en competició no eren els mateixos. Per aquest motiu es va decidir ampliar el nostre estudi, ara dividint la mostra en tres grups diferents i estudiant cadascun d’ells per separat. D’aquesta manera es van establir tres grups:

• Jugadors que habitualment competien només en juvenil.

• Jugadors que habitualment competien en juvenil i en Primera Nacional.

• Jugadors que habitualment competien només en Primera Nacional.

3.6.3.1.     Jugadors que només competeixen a l’equip juvenil

3.6.3.1.1.     El control de l’estrès i el nivell esportiu

    Els resultats obtinguts es mostren a la taula 7.

Taula 7

Grup	Puntuació mitjana
Grup 1	Cap jugador compleix els requisits
Grup 2	53,25
Grup 3	59

    Les dades estan representades a la gràfica 7.

Gràfica 7

    La interpretació dels resultats ens porta a tres possibles conclusions:

• Els jugadors del grup 3 (que no han disputat finals en els campionats estatals), controlen millor l’estrès que els del grup dos (que han jugat minuts en finals de campionats estatals).

• Els resultats no són fiables perquè la mostra potser és massa reduïda.

3.6.3.1.2.     El control de l’estrès i l’edat

    Els resultats es recullen a la taula 8.

Taula 8

Edat	Puntuació mitjana
15 anys	Cap jugador compleix els requisits
16 anys	54,67
17 anys	55,67
18 anys	Cap jugador compleix els requisits

    Les dades estan representades gràficament per facilitar la seva interpretació (gràfica 8).

Gràfica 8

    Un altre cop, podem arribar a dues possibles conclusions:

• L’edat determina molt lleument el control de l’estrès

• No hi ha una relació significativa entre l’edat i el control de l’estrès.

• La mostra és inadequada i, per tant, no es pot assegurar la fiabilitat dels resultats.

3.6.3.1.3.     El control de l’estrès i el temps de pràctica esportiva

    Els resultats es mostren a la taula 9.

Taula 9

Temps practicant l’esport	Puntuació mitjana
7 o menys anys	50,33
8 anys	62,00
9 anys	59,00
10 o més anys	Cap jugador compleix els requisits

    Les dades s’han representat gràficament per facilitar la interpretació a la gràfica 9.

Gràfica 9

    A partir de les dades, en aquest cas només podem arribar a dues possibles conclusions:

• El control de l’estrès i els anys practicant l’esport no tenen cap relació entre sí.

• La mostra és inadequada. Això provoca que els resultats no siguin fiables.

3.6.3.2.     Jugadors que competeixen a l’equip juvenil i a Primera Nacional

3.6.3.2.1.     El control de l’estrès i el nivell esportiu

    Les dades es troben recollides a la taula 10.

Taula 10

Grup	Puntuació mitjana
Grup 1	53,67
Grup 2	65,00
Grup 3	50,00

    Un cop més, els resultats es van representar gràficament (gràfica 10).

Gràfica 10

    En aquest cas es van tornar a trobar dues possibles conclusions:

• El nivell de l’esportista no té cap relació amb la seva habilitat per controlar l’estrès.

• La mostra és inadequada per establir aquesta relació.

3.6.3.2.2.     El control de l’estrès i l’edat

    Les dades es poden observar a la taula 11.

Taula 11

Edat	Puntuació mitjana
15 anys	52, 67
16 anys	Cap jugador compleix els requisits
17 anys	59,00
18 anys	Cap jugador compleix els requisits

    Novament els resultats es van representar gràficament (gràfica 11).

Gràfica 11

    Hi ha dues conclusions possibles.

• Una és que el control de l’estrès millora amb l’edat.

• L’altra torna a ser que potser la mostra és inadequada i els resultats no són fiables.

3.6.3.2.3.     El control de l’estrès i el temps de pràctica esportiva

    Els resultats es mostren a la taula 12.

Taula 12

Temps practicant l’esport	Puntuació mitjana
7 o menys anys	Cap jugador compleix els requisits
8 anys	51,00
9 anys	60,50
10 o més anys	53,00

    Els resultats es van representar gràficament (gràfica 12).

Gràfica 12

    D’aquestes dades podem arribar a dues possibles conclusions:

• No hi ha relació entre el control de l’estrès i els anys practicant l’esport.

• La mostra és inadequada i no assegura la fiabilitat dels resultats.

3.6.3.3.     Jugadors que competeixen a Primera Nacional

3.6.3.3.1.     El control de l’estrès i el nivell esportiu

    Les dades obtingudes es mostren a la taula 13.

Taula 13

Grup	Puntuació mitjana
Grup 1	57,00
Grup 2	47,50
Grup 3	67,00

    Les dades obtingudes es van representar gràficament per facilitar la seva interpretació (gràfica 13).

Gràfica 13

    A partir d’aquestes dades s’observen diferents conclusions:

• No hi ha cap relació entre el control de l’estrès i el nivell de l’esportista.

• La mostra és inadequada i, per tant, els resultats són poc fiables.

3.6.3.3.2.     El control de l’estrès i l’edat

    Les dades obtingudes es mostren a la taula 14.

Taula 14

Edat	Puntuació mitjana
15 anys	Cap jugador compleix els requisits
16 anys	Cap jugador compleix els requisits
17 anys	58,00
18 anys	53,33

    Els resultats es van representar a la gràfica 14.

Gràfica 14

    Dels resultats obtinguts es poden extreure dues conclusions:

• L’edat no influeix en el control de l’estrès.

• La mostra és inadequada.

3.6.3.3.3.     El control de l’estrès i el temps practicant l’esport

    Les dades obtingudes es troben representades a la taula 15.

Taula 15

Temps practicant l’esport	Puntuació mitjana
7 o menys anys	Cap jugador compleix els requisits
8 anys	Cap jugador compleix els requisits
9 anys	59,00
10 o més anys	49,50

    Els resultats es van representar en una gràfica per facilitar la seva interpretació (gràfica 15).

Gràfica 15

    Els resultats ens mostren dues possibles conclusions:

• Una és que no hi ha una correlació negativa entre el temps practicant l’esport i el control de l’estrès.

• La mostra és inadequada.

4.     Conclusions

    La conclusió principal és que la nostra hipòtesi principal: Els waterpolistes d’un major nivell tenen un millor control de l'estrès que la resta, ha quedat refutada, ja que no hem pogut demostrar la seva validesa.

    Una altra conclusió és que les altres hipòtesis que es van plantejar tampoc no s’han pogut verificar. El motiu de no haver pogut verificar cap hipòtesi pot haver estat una mostra massa reduïda. A aquesta conclusió s’ha pogut arribar per dos motius:

• Cap dels resultats obtinguts ha estat gaire coherent, ja que cap dels aspectes estudiats mantenia una relació clara amb el control de l’estrès

•  El qüestionari CPRD es considera fiable, ja que ha estat elaborat per experts en el tema (Gimeno, Buceta i Pérez-Llanta, 2001) i ha estat contrastat científicament. A més, els resultats obtinguts utilitzant l’adaptació del qüestionari (el qual es puntuava de manera idèntica a l’original) coincidien amb els pronosticats per l’entrenador; això pot demostrar un cop més la seva validesa.

    Per tant, per a noves investigacions, cal d’una banda augmentar la mostra i de l’altra determinar si l’eina que hem utilitzat i el procediment emprat és correcte. A més, caldrà analitzar també si les agrupacions de subjectes són òptimes, ja que tot sembla indicar que les que s’han fet, no semblen idònies.

    Analitzant tots els resultats se’n pot extreure que l’estrès segurament no és l’únic factor determinant en el rendiment de l’esportista i que, per tant, pot ser que no es puguin establir correlacions, tal i com proposen Godoy-Izquierdo, Pradas i Vélez (2009), ja que hi ha molts d’altres factors, com la tècnica, la condició física, la concentració, la motivació o la lectura tàctica del joc que determinen el nivell del jugador.

Bibliografia.

• CENTRO KI KAI SHIATSU. Centro Ki kai Shiatsu. Terapia para el estrés. Madrid: Centro de Estudios Sistémicos.

• CERVANTES, Julio César; RODAS, Gil; CAPDEVILA, Lluís. Perfil psicofisiológico de rendimiento en nadadores basado en la variabilidad de la frecuencia cardíaca y en estados de ansiedad precompetitiva. Revista de Psicología del Deporte Vol. 18 (2009), núm. 1, p. 37-52.

• DE LA VEGA, Ricardo. Módulo 3.7. La preparación psicológica del deportista y el entrenador: planificación (2009) [En línia] p. 172. <http://cdeporte.rediris.es/biblioteca/preppsico.doc> [Consulta: 8 desembre 2011]

• DICCIONARIO DE PSICOPEDAGOGÍA. Diccionario de Psicopedagogía 1 [En línia]. Scribd., 2011. http://es.scribd.com/doc/54601457/Diccionario-de-Psicopedagogia [Consulta: 6 desembre 2011]

• DOSIL, J. Psicología de la actividad física y del deporte. Segona edició. Madrid: McGraw Hill, 2008. ISBN 8448161033.

• FERREIRA, Maria Regina; VALDÉS, Hiram; ARROYO, Margarita. Estrés en jugadores de fútbol: una comparación Brasil & Cuba. Cuadernos de Psicología del Deporte Vol. 2 (2002), núm. 1, p. 8-14. ISSN: 1578 – 8423

• GIMENO, Fernando; BUCETA, José María; PÉREZ-LLANTA, María del Carmen. El cuestionario “Características Psicológicas Relacionadas con el Rendimiento Deportivo” (CPRD): Características psicométricas. Análise Psicológica Vol. 1 (2001), núm. XIX, p. 93-113.

• GIMENO, Fernando; BUCETA, José María; PÉREZ-LLANTADA, Mª Carmen. Influencia de las variables psicológicas en el deporte de competición: evaluación mediante el cuestionario Características Psicológicas relacionadas con el Rendimiento Deportivo. Psicothema. Vol. 19 (2007). núm. 4, p. 667-672. ISSN 0214-9915.

• GODOY-IZQUIERDO, Débora; PRADAS, Francisco; VÉLEZ, Mercedes. Nivel de dominio de las habilidades psicológicas en jóvenes jugadores de tenis de mesa, bádminton y fútbol. Revista de Psicología del Deporte. Vol. 18, núm. 1, p. 8 (2009). ISSN 1132-239X.

• GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. encilopèdia.cat [En línea]. ©Enciclopèdia Catalana, SAU. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0182037&BATE=estr%25C3%25A8s [Consulta: 23 novembre 2011]

• LE SCANFF, Christine; BERTSCH, Jean. Estrés y Rendimiento. Ed: INDE Publicaciones, Barcelona, 1999. p. 123. ISBN 84-87330-51-7

• LOSIER, Gaëtan F.; VALLERAND, Robert J. Self-Determined Motivation in Sportmanship Orientation: An Assessment of Their Temporal Relationship. Journal of Sport & Exercise Psychology. (1996) Núm. 16, p. 234.

• LUNDBECK INSTITUTE. Depression. [En línea]. CNS forum, 2002. http://www.brainexplorer.org/anxiety/Anxiety_Comorbidity.shtml [Consulta: 6 desembre 2011]

• MARKMAN, Keith D.; GUENTHER, Corey L. Psychological Momentum: Intuitive Physics and Naive Beliefs. Personality and Social Psychology Bulletin. (2007) Núm. May 8 p. 809.

• MÁRQUEZ, Sara. Estrategias de afrontamiento del estrés en el ámbito deportivo: fundamentos teóricos e instrumentos de evaluación. International Journal of Clinical and Health Psychology. Vol. 6 (2006), núm. 002, p. 359-378.

• SENSAGENT. Sensagent. [En línia] California: Sensagent Corporation: Online Encyclopedia, Thesaurus, Dictionary definitions and more, 2011.

• SUAY, Ferran; RICARTE, Jorge; SALVADOR, Alicia. Indicadores psicológicos de sobreentrenamiento i agotamiento. Revista de Psicología del Deporte. Vol. 7 (1998), núm. 2, p. 7.

• TENENBAUM, Gerson; EKLUND, Robert G. Handbook of Sport Psychology. Ed: Wiley, (2007). p. 265 ISBN 0471738115

• WEINBERG, Robert S.; GOULD, Daniel. Foundations of Sport and Exercise Psychology. 4a edició. Champaign (III): Human Kinetics, 2007. P. 286, 323. ISBN 0-7360-64-67-2.

• WEINBERG, Robert S.; GOULD, Daniel. Fundamentos de psicología del deporte y el ejercicio físico. Ed: Ariel Psicología, Barcelona (1996). p. 8 ISBN84-344-0872-4.

Otros artículos sobre Psicología del Deporte

	Búsqueda personalizada
EFDeportes.com, Revista Digital · Año 17 · N° 174 | Buenos Aires, Noviembre de 2012 © 1997-2012 Derechos reservados