1 / 1

Introducció

    Aquest treball forma part del treball de recerca de batxillerat que es va dur a terme en un Institut de Sabadell.

    El següent treball està format per dues parts. Una és un enquesta que es va passar a 132 alumnes. L’altra es relacionada amb els Jocs Olímpics, es fa un anàlisi estadístic dels casos de dopatge y es relaciona amb l’especialitat olímpica i l’any en que es va produir el cas de dopatge.

Hipòtesis

    Es van determinar les següents hipòtesis

• els alumnes tenen unes nocions bàsiques del dopatge en l’esport.

• els alumnes si fossin esportistes, es doparien per tal de guanyar.

• els alumnes es doparien per tenir bones notes.

• els alumnes que obtenen millors resultats en l’examen de coneixements sobre el dopatge es doparien menys.

• els centres de desintoxicació són molt eficaços per rehabilitar els esportistes que es dopen.

• els esportistes que es dopen són aquells, l’esport dels quals implica un alt nivell, i quasi exclusiu, de les qualitats físiques bàsiques.

    Com s’ha pogut intuir anteriorment, hem iniciat aquesta recerca partint d’unes nocions quasi nul·les.

    Les fonts de consulta utilitzades han estat principalment de dos tipus. D’una banda hem consultat diferents llibres sobre el dopatge en l’esport, de l’altra, hem buscat i analitzat documents extrets d’Internet (articles, taules, gravacions ...) i altres mitjans de comunicació.

    Les dificultats que hem tingut en realitzar el treball han estat principalment en la part pràctica, per exemple quan havíem de fer l’enquesta, perquè volíem fer-ho durant les hores de classe i això no va ser possible sempre, de manera que el nostre tutor de treball de recerca o altres professors les van passar als seus alumnes quan tenien classe amb ells. Una altra dificultat fa referència a l’entrevista: volíem fer una entrevista a un centre de desintoxicació, però quan vam anar-hi ens van dir que no era possible i que l’únic que podíem fer era escoltar xerrades que feien (no vam poder assistir-hi perquè es feien en hores lectives). Tot i això vam enviar diferents e-mails a altres centres per veure si ens podien ajudar, però no van contestar fins 4 dies abans d’entregar el treball.

    Si és possible, intentarem fer l’entrevista per poder explicar-la a l’exposició oral.

    Seguidament s’explica l’estructura del treball.

    En la primera part del treball es desenvolupa la part teòrica.

    Inicialment, parlarem definirem el concepte de dopatge, i l’evolució que hi ha hagut durant la història pel que fa a aquest tema.

    Seguidament, es farà referència al dopatge i la seva administració. És interessant i necessari saber amb més detall de quina manera, i per quina via, els esportistes es dopen.

    En un tercer apartat, parlarem dels tipus, efectes i conseqüències que tenen les substàncies estimulants, ja que tot i que beneficiï l’esportista, també el pot perjudicar molt. Dins d’aquest punt, relacionarem de forma detallada la substància dopant amb les conseqüències que pot comportar.

    Posteriorment analitzarem per què es dopen els esportistes. Ens podem imaginar que ho fan per guanyar, però hi ha altres aspectes no relacionats amb la victòria que inciten al dopatge.

    Un altre aspecte que tractarem és la diferència entre un medicament i una droga. A partir de l’anàlisi de diferents definicions i altres qüestions es comprovarà que l’administració d’un medicament, en una determinada freqüència i quantitat, pot esdevenir una droga.

    Per finalitzar la part teòrica, tractarem els casos més rellevants relacionats amb el dopatge i l’esport, és a dir, casos d’esportistes coneguts que s’han dopat. Fins i tot també veurem algun cas de dopatge positiu erroni, perquè s’ha arribat a parlar tant del dopatge que a la més mínima ja es diu que alguna persona s’ha dopat. Per tant podrem veure alguns d’aquests casos.

    La segona part del treball és la part pràctica. Aquesta està dividida en tres treballs de camp:

    El primer consisteix en una enquesta per als alumnes del nostre institut, analitzant els coneixements d’aquests i valorant l’actuació hipotètica en determinats casos concrets,

    El segon consisteix en una entrevista per passar-la a un centre de desintoxicació, per tal de valorar tot el procés que segueix un esportista que es dopa i que vol desintoxicar-se.

    El tercer treball de camp es basa en l’anàlisi dels casos positius de dopatge en diferents anys, tenint en compte també l’esport practicat.

Procediment

El dopatge i l’esport en els alumnes de l’institut

    Les enquestes es van anar passant per diferents classes. Cada alumne feia la seva de forma individual i era anònima.

    En total es van passar 132 enquestes

Anàlisi dels casos positius de dopatge durant les olimpíades en diferents anys.

    A partir de diferents taules que vam extreure d’Internet es van estudiar els casos positius ens els Jocs Olímpics i es va relacionar amb l’esport practicat i la substància consumida. Es van estudiar els Jocs Olímpics d’estiu compresos entre 1968 i 2008.

Resultats

Resultats de l’examen i l’enquesta passats

A.     Anàlisi de l’examen sobre els coneixements de dopatge (preguntes 1 a 4).

    Dels resultats de l’enquesta passada a 132 alumnes se n’obtenen els resultats següents:

Taula 1. Anàlisi de les notes obtingues en l’examen a partir de la 

mitjana, mediana i els quartils. Distinció entre 1r i 2n de batxillerat.

Examen de coneixements
(Preguntes 1 a 4)
Nota en l'examen (1r i 2n de batx.)
Mostra	132
Mitjana	2,53
Mediana	3,00
Quartil 1	2
Quartil 3	3
Nota en l'examen (1r de batxillerat)
Mostra	84
Mitjana	2,48
Mediana	3
Quartil 1	2
Quartil 3	3
Nota en l'examen (2n de batxillerat)
Mostra	48
Mitjana	2,63
Mediana	3
Quartil 1	2
Quartil 3	3

    La taula número 1 està estructurada en 3 parts.

    En la primera hi els resultats conjuntament dels alumnes de primer i segon de batxillerat. Podem comprovar que la mitjana és 2,53 (d’un màxim de quatre punts i un mínim de zero) i la mediana¹ és 3. A més, analitzant també els quartils,² veiem que el 25% de la mostra té una puntuació d’entre 0 i 2 (quartil 1) i que un 25% té una puntuació d’entre 3 i 4 (quartil 3). D’aquest fet se n’extreu que el 50% de la gent obté uns valors entre 2 i 3. Aquest fet pensem que indica que els alumnes tenen uns coneixements mínims de dopatge. El següent diagrama de caixa (o box plot) mostra el que acabem de dir:

Gràfic 1. Diagrama de caixa. El la zona quadrada indica que el 50% dels alumnes obtenen entre un 2 i un 3 de nota

    Pel que fa a la segona i tercera part de la taula, que analitza cada nivell de batxillerat, es pot comprovar que els valors són pràcticament iguals entre ells (només varia la mitjana, que és una mica més alta a segon de batxillerat). Per tant, sembla que no hi ha gaire diferències entre 1r i 2n. Aquest fet fa que amb la taula conjunta n’hi hagi prou per tractar les dades.

B.     Anàlisi de les preguntes sobre casos hipotètics de dopatge (preguntes 5 a 8)

    La taula següent mostra els resultats obtinguts en l’enquesta passada:

Taula 2. Taula que mostra l’anàlisi sobre els casos

 hipotètics en què es podrien trobar els alumnes

Preguntes	Es doparien
5	22
6	13
7	32
8	95
Total	162

        En tant per cent:

Taula 3. Taula que mostra el detall del % d’alumnes 

que es doparien, hipotèticament, en cada pregunta.

Preguntes	% alumnes que es doparia
5	17%
6	10%
7	24%
8	72%

    D’aquestes taules podem dir que en les preguntes número 5 i 6 el percentatge de gent que es doparia és entre un 10% i un 17%, és a dir, no és un percentatge molt elevat ja que creiem que el fet de que sigui una situació més llunyana a l’alumne fa que no li sigui tan habitual.

    En canvi a la pregunta 7 i 8 el percentatge puja, en especial a la pregunta 8 (que parla de si els alumnes es doparien per obtenir bones notes en el cas que la substància no tingués efectes secundaris però que fos de dubtosa legalitat), amb un 72% d’alumnes que dirien que es doparien. Aquest fet creiem que és perquè és una situació molt més propera ja que tracta el rendiment acadèmic.

C.     Relació entre els coneixements en l’examen i les preguntes sobre casos hipotètics

    Un aspecte que no s’havia tractat inicialment a cap hipòtesi, però que hem vist que podria ser interessant, és el que relacionava la nota en l’examen i les preguntes. És per això, que la hipòtesi número quatre s’ha afegit després de passar l’enquesta als alumnes. La hipòtesi quatre es podria concretar una mica més de la següent manera:

    Com més bones notes en l’examen de coneixements treuen els alumnes, més negativament responen al fet de dopar-se, en l’enquesta, i per tant, menys es doparien.

    La taula següent relaciona les respostes en les quals la gent respon afirmativament al fet de dopar-se:

Taula 4. Taula que relaciona les respostes en les quals la gent respon que si al fet de dopar-se

Nota	Preg. 5	Preg. 6	Preg. 7	Preg. 8	Total"Sí"
1 (insuficient)	4	3	6	11	24
2 (suficient)	7	1	10	31	49
3 (notable)	4	5	7	34	50
4 (excel·lent)	7	4	9	19	39
Total"Sí"	22	13	32	95	162

    De la taula anterior en podem extreure la següent, que mostra el percentatge d’alumnes que es doparien en cada pregunta.

Taula 5. Taula que relaciona les respostes en les quals la gent respon que si al fet de dopar-se

Nota	Preg. 5	Preg. 6	Preg. 7	Preg. 8	%
1 (insuficient)	17%	13%	25%	46%	1
2 (suficient)	14%	2%	20%	63%	1
3 (notable)	8%	10%	14%	68%	1
4 (excel·lent)	18%	10%	23%	49%	1

    D’aquestes dues taules podem dir que la taula relaciona la nota amb les preguntes (tenint en compte només el SÍ) dels que es doparien i si la nota condiciona les preguntes.

    Hem vist que no hi ha correlació. Els alumnes contesten aleatòriament les preguntes.

    En el gràfic següent podem veure aquesta manca de correlació:

Gràfic 2. Relació entre la nota obtinguda en l’examen i les preguntes.

 Es pot comprovar que no es pot establir cap tipus de correlació

D.     Reflexió final

    Els resultats que podem extreure de totes aquestes taules i gràfic són molt limitats ja que caldrien més enquestes (i potser amb més quantitat de preguntes) per obtenir uns resultats més fiables i precisos.

    Hem vist que els alumnes tenen uns coneixements bàsics sobre el dopatge i que la gran majoria no es doparien sabent que la substància pot portar efectes secundaris o acabar amb la mort.

    Per tan hem comprovat que era certa la nostra primera hipòtesi ja que els alumnes tenen un coneixement bàsic del dopatge en l’esport.

    De la segona hipòtesi hem comprovat que no era així. Els alumnes encara que fossin esportistes, la gran majoria d’ells no es doparien.

    De la tercera hipòtesi hem comprovat que era certa fins a un punt, ja que hem vist que ells es doparien sempre i quan la substància no tingués efectes secundaris.

    I finalment de la quarta hipòtesi hem vist que tampoc ha estat certa ja que per molt que un alumne tregui bona nota en l’examen de coneixements no era motiu suficient perquè es dopés més o menys.

Resultats pel que fa a l’anàlisi dels casos positius de dopatge en relació amb l’esport practicat i l’any de l’Olimpíada

    La taula següent analitza els casos positius de dopatge (en tots els Jocs Olímpics d’estiu, des de 1968 al 2008) en cada esport:

Taula 6. Taula que mostra els casos positius i esport practicat

Esport	Codi esport	Casos	tant per u
Halterofília	7	36	0,36
Atletisme	1	27	0,27
Lluita	10	8	0,08
Hípica	8	6	0,06
Ciclisme	5	3	0,03
Pentatló	12	3	0,03
Voleibol	17	3	0,03
Beisbol	3	2	0,02
Gimnàstica	6	2	0,02
Judo	9	2	0,02
Rem	14	2	0,02
Tir	15	2	0,02
Bàsquet	2	1	0,01
Boxa	4	1	0,01
Natació	11	1	0,01
Piragüisme	13	1	0,01
Vela	16	1	0,01
	TOTAL	101	1,00

    Es pot veure que l’halterofília i l’atletisme són el 63% de casos totals. També es pot comprovar que a part d’aquests dos esports, només n’hi ha dos més (la lluita i l’hípica) que superen el 5% dels casos totals.

    Aquest fet fa convenient agrupar tots els esports que representen un 3% o menys del total. D’aquesta manera es podran entendre millor les dades. Fent aquest procés obtenim la taula següent:

Taula 7. Taula que agrupa els esports que representen un 3% o menys

Esport	Codi esport	Casos	tant per u
Halterofília	7	36	0,36
Atletisme	1	27	0,27
Lluita	10	8	0,08
Hípica	8	6	0,06
Altres		24	0,24
	Total	101	1,00

    D’aquesta taula s’obté el següent gràfic:

Gràfic 3. Gràfic que ens mostra la taula 10 en una gràfica

    Es pot comprovar que l’halterofília es posa al capdavant amb un 36% dels casos seguida de l’atletisme amb un 27%. També podem veure que la lluita i l'hípica estan per sota del 10% (tot el conjunt d’altres esports amb un 24%)..

    Si relacionem els casos positius de dopatge amb l’any corresponent obtenim les següents taula i gràfic, respectivament, que relacionen el nombre de casos esportius en cada Olimpíada:

Taula 8. Taula que ens mostra els casos positius en els Jocs Olímpics des de 1968 a 2008

Casos positius en cada JJOO
Any	Casos
1968	1
1972	7
1976	11
1980	0
1984	11
1988	10
1992	5
1996	2
2000	12
2004	28
2008	15

 

Gràfic 4. Gràfic que ens relaciona els casos positius de dopatge en cadascun dels Jocs Olímpics, des de 1958 fins al 2008

    En aquest gràfic podem veure com han augmentat els casos de dopatge ens els últims anys. Al principi anaven augmentant progressivament però també hi havia grans caigudes i això es manté fins al 1996 que puja en picat. Finalment al 2008 veiem que disminueixen els casos.

Conclusions de la part pràctica

    Les reflexions d’aquesta part pràctica són les següents:

    De les hipòtesis que ens havíem plantejat, sembla que la meitat podrien ser acceptades, mentre que les altres no.

    Ens hem trobat que molts alumnes contesten aleatòriament i també hem vist que no té res a veure la nota que hagin tret a l’apartat de coneixements amb si es doparien o no. També cal dir que encara que un alumne hagi tret un 4 a les preguntes de coneixements no necessàriament ha d’haver dit que no a totes les preguntes pràctiques.

    Ens hem trobat que l’entrevista no s’ha pogut fer, i per tant aquí no hem pogut ampliar cap mena de coneixement, és a dir no s’ha resolt la hipòtesi.

    Pel que fa a l’anàlisi dels esportistes que s’han dopat en els Jocs Olímpics es pot comentar, com a reflexió, que l’atletisme i l’halterofília (que impliquen 63% dels casos totals), requereixen un alt nivell de les qualitats físiques. Si a aquest fet li sumem la lluita, obtenim que el 71% dels casos de dopatge han estat en esports d’alt component físic. Per tant la hipòtesi que diu que els esports en els quals cal molta condició física hi ha més casos de dopatge, es compleix. De la mateixa manera, en els esports tècnics hem vist que hi ha un menor percentatge de casos de dopatge.

    Aquesta últim estudi dels esportistes dopats en els Jocs Olímpics permet ampliar, des d’un altre punt de vista, altres investigacions. Entre les que hi ha en destaquem una. S’anomena El dopatge en els Jocs Olímpics d’estiu 1968-2008, i és dels autors Gracia Marco, Juan Pablo Rey López i José Antonio Casajús Mallén.

    Seguidament hem resumit l’article:

    L’administració de substàncies per millorar el rendiment, fa molt temps que existeix.

    Però a partir del 1968 als jocs Olímpics, el Comitè Olímpic Internacional (COI), va començar a passar controls antidòping.

    D’aquesta manera s’ha pogut veure l’evolució dels casos als Jocs Olímpics a través de la seva web (COI). Per tant podem comprovar que de 21.849 controls van ser sancionats 94, a Atenes 26 positius l’any 2004 i en canvi a Moscou l’any 1980 no n’hi va haver cap.

    Cal dir que Europa és el continent més sancionat per dopatge.

    Des de 1980 a l’actualitat el número de controls ha augmentat, tot i així no hem trobat res que compari els esports amb el dopatge.

Conclusions

    Les conclusions que hem extret de tot aquest treball són diverses.

    El primer que hem de comentar és que hem vist que el dopatge és un tema molt ampli, i sobretot ho hem vist a partir del cas de l’atleta Marta Domínguez ja que és un tema molt recent i ha sortit molta informació de dopatge i esport. Algunes de les coses que explicaven ja les sabíem, perquè les havíem treballat en la part teòrica.

    Aquesta notícia ha aparegut quan ja estàvem acabant el treball. Així, tot i haver pogut ampliar algun aspecte, hi ha molts d’altres aspectes que s’han comentat en diversos mitjans que no s’han pogut incloure en aquest estudi.

    Un segon aspecte que s’ha de comentar és el següent: per poder tenir un treball més ampli haguéssim pogut comparar diferents centres de desintoxicació i així poder veure com treballa cadascun d’ells. Però això no ha estat possible perquè no hem tingut quasi cap resposta de cap centre, com ja s’ha explicat anteriorment.

    Sabem que el treball és molt limitat, que poden haver-hi resultats poc significatius, perquè hem tingut poca mostra, i instruments de mesura segurament no fiables als 100%. Però tot i així creiem que això ens ha anat bé per poder agafar una idea dels aspectes tractats. De totes formes creiem que els resultats obtinguts no s’allunyarien molt de la realitat en cas que féssim l’estudi amb una mostra més gran i uns instruments més fiables, precisos i objectius.

    Però tot i això creiem que ens hem fet una idea de com es fa una investigació i de la feina que porta, ja que fins al moment no ho sabíem.

    Finalment cal dir que no s’han inclòs les dades corresponents als Jocs Olímpics de Londres 2012 ja que l’estudi es va realizar abans de l’esdeveniment. De tota manera, a Londres es van produir 23 casos de dopatge: 14 d’atletisme, 5 d’halterofília, 1 de gimnàstica, 1 de ciclisme, 1 de rem, 1 de boxa. Aquest fet segueix verificant la hipòtesi que els esports en els quals hi ha una implicació més gran de les capacitats condicionals impliquen una major tendència al dopatge.

Notas

1. La mediana és en un conjunt de dades o d’observacions estadístiques, ordenades de menor a major, la dada situada en el centre, que té el mateix nombre de dades tan per sobre com per sota.

2. Quartil: Estadístic d'ordre que té una quarta part del total menor o igual a ell.

Bibliografia i altres recursos utilitzats

• Bibliografia

  • CARRERAS. Diccionari de la llengua catalana. Edició especial juny de 1994. Barcelona. ISBN: 84-7739-752-X.

  • GARCIA , REY i CASAJÚS El dopatge en els Jocs Olímpics d’estiu 1968-2008.

  • MACIÀ, MUÑOZ I GALLARD. Llengua i literatura. Altaveu 2. Segona edició. Barcelona: Teide, 2009. ISBN 978-84-307-5287-4.

  • LAGARDERA (director). Diccionario Paidotribo de la Actividad Física y el Deporte. 1ª edició. Barcelona 1999. ISBN:84-8019-377-8

  • YESALIS i COWART. Esteroides, un juego peligroso. Primera edició, 01/2000 Hispano Europea, S.A.

• Altres recursos utilitzats

  • Anti-doping database (6-6-2012); www.dopinglist.com/?action=news&news=article&id=216

  • http://deportelimpio.fundacionmiguelindurain.com/documentobase/documento.cfm?navuid=7926B41D-BCD1-C097-AC77F46437600414&uid=72231D59-19B9-FA8E-AC29473FAEBD9DB5

  • http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=deporte+drogas&td=todo

  • http://esports.e-noticies.cat/italia-reobre-la-causa-contra-guardiola-per-presumpte-dopatge-31545.html

  • http://jovesentredrogues.blogspot.com/2010/05/centres-de-desintoxicacio.html

  • http://kidshealth.org/kid/en_espanol/sano/know_drugs_esp.html

  • http://perso.wanadoo.es/jcuso/drogas-medicamentos/drogas-medicamentos.htm

  • http://www.3cat24.cat/noticia/8076/altres/Josep-Guardiola-sancionat-amb-4-mesos-de-suspensio-per-dopatge-amb-nandrolona

  • http://www.claror.cat/Tot%20Claror/Entrevistes/tc33%20entrev.htm

  • http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/lectors/20100708/carta-destacada-del-dia-lestreta-frontera-moral-del-dopatge-lesport/374085.shtml

  • http://www.elsesports.cat/noticia/223715/

  • http://www.europapress.cat/esports/noticia-justicia-italiana-desestima-cas-dopatge-contra-guardiola-20090929185320.html

  • http://www.rtve.es/podcast/radio-nacional/24-horas/

  • http://www.vilaweb.cat/ep/ultima-hora/pg/1/1978166/nadal-nega-acusacions-dopatge-diari-frances-le-journal-du-dimanche.html#

Otros artículos sobre Educación Física

	Búsqueda personalizada
EFDeportes.com, Revista Digital · Año 17 · N° 173 | Buenos Aires, Octubre de 2012 © 1997-2012 Derechos reservados